09/10/11 Pedalant de sol a sol
Tenia ganes de pedalar, tot el dia, amb la bicicleta de carretera, sense pressa, a ritme na fent, amb l'únic objectiu de sortir poc desprès de la primera llum del dia i arribar poc abans que es fes fosc.
Primer destí Girona, és divertit veure com es desperta la ciutat, en un diumenge de plena tardor estiuenca, he vist els que allargaven el dissabte, els que encetaven el diumenge, els que corrien, els que començaven a pedalar, uns caminaven a bon ritme, d'altres que simplement feien un passeig, he vist els nens actius, amb els pares al costat badallant, solitaris llegint el diari, colles esmorzant plegats, gent que celebrava un dia més, com el vent despentinava les fulles que indiquen la tardor està aquí.
Enfilo carretera cap a Olot, passant per Amer, aprofito per guaitar la quantitat de masies i cases pairals, que trobo a cada pocs quilòmetres, arribada a Olot, aquí m'espera el premi, uns ous ferrats amb patates, que bo, dino amb bona companyia, fa mandra tornar a pedalar, però als pocs metres deixo la nyonya enrere.
Arribo a Anglès, en un vist i no vist, ha estat una baixada ràpida, decideixo anar cap a Santa Coloma, per variar una mica, no tinc ganes de tornar per allà mateix, seguiré fins Vidreres, agafo direcció Lloret de Mar, porto uns 150 km i es gira un ventet, que molesta molt al avançar, no podia ser tan fàcil, a més, si és fàcil no és un repte.
Em queden quasi 40 km per endavant, veig la mar al fons i ja em sento a casa, disfruto el paisatge que tan sovint admiro, l'observo amb una altre mirada.
Arribo, miro els números, 198,75 km, uns 4.289 metres de desnivell acumulat, han estat 11 hores, entre pedalar i parades, estic francament content.
Tot depèn del color del vidre, amb què es mira, des de la foscor de les ulleres de sol, enfilat damunt la bici, a ritme tranquil, amb la banda sonora de l'mp3, el dia l'he vist assolellat, relaxat, bonic i feliç.
Primer destí Girona, és divertit veure com es desperta la ciutat, en un diumenge de plena tardor estiuenca, he vist els que allargaven el dissabte, els que encetaven el diumenge, els que corrien, els que començaven a pedalar, uns caminaven a bon ritme, d'altres que simplement feien un passeig, he vist els nens actius, amb els pares al costat badallant, solitaris llegint el diari, colles esmorzant plegats, gent que celebrava un dia més, com el vent despentinava les fulles que indiquen la tardor està aquí.
Enfilo carretera cap a Olot, passant per Amer, aprofito per guaitar la quantitat de masies i cases pairals, que trobo a cada pocs quilòmetres, arribada a Olot, aquí m'espera el premi, uns ous ferrats amb patates, que bo, dino amb bona companyia, fa mandra tornar a pedalar, però als pocs metres deixo la nyonya enrere.
Arribo a Anglès, en un vist i no vist, ha estat una baixada ràpida, decideixo anar cap a Santa Coloma, per variar una mica, no tinc ganes de tornar per allà mateix, seguiré fins Vidreres, agafo direcció Lloret de Mar, porto uns 150 km i es gira un ventet, que molesta molt al avançar, no podia ser tan fàcil, a més, si és fàcil no és un repte.
Em queden quasi 40 km per endavant, veig la mar al fons i ja em sento a casa, disfruto el paisatge que tan sovint admiro, l'observo amb una altre mirada.
Arribo, miro els números, 198,75 km, uns 4.289 metres de desnivell acumulat, han estat 11 hores, entre pedalar i parades, estic francament content.
Tot depèn del color del vidre, amb què es mira, des de la foscor de les ulleres de sol, enfilat damunt la bici, a ritme tranquil, amb la banda sonora de l'mp3, el dia l'he vist assolellat, relaxat, bonic i feliç.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!