21/06/15 Els sis ports, en bicicleta de carretera
Començo a pedalar de nit, a les 4:40, robant hores a la son.
En res començo a enfilar el primer port, Sant Grau. La pujada millor que la baixada, doncs són corbes tancades i amb sorra, que juntament amb la meva poca traça, fan que baixi molt tranquil.
En el tram arran de costa fins a Tossa de Mar, neix el dia. L'Alt de Terra Negra, el faig amb la fresca del matí.
De nou sóc al punt de sortida, deixo llums i la resta d'equipació nocturna, parada a fer un cafè i cap a Romanyà de la Selva. El port que més conec i més m'agrada. Seguidament toca La Ganga, el port de menys alçada del repte.
Dur quatre ports, té premi en forma d'esmorzar, pausat, sense presses, aprofitant per llegir el diari. Que tot i ser un repte, vinc a disfrutar.
Pujant Els Àngels, port de primera categoria, les vistes de l'Empordà son fantàstiques. És una ascensió curta i dura, accentuada per la calor. La baixada es fa llarga.
Toca enfilar l'últim port, Santa Pellaia. Les cames noten el desgast, pel desnivell i quilometratge acumulat. El corono amb sensació de triomf, una sensació que puc assaborir la resta del recorregut.
Un cop surto de Cassà de la Selva, per fer els últims 7 km fins a Llagostera, poble on he nascut. Em venen al cap records, de quan amb 12 anys, agafava l'Orbea de passeig i feia el triangle Llagostera - Cassà de la Selva - Caldes de Malavella - Llagostera, 20 km pedalant per satisfer ànsies d'aventura, que tenia ja de petit.
I així és com acabo el repte, cansat de cames i feliç com un nen, que ha disfrutat de jugar una estona.
En res començo a enfilar el primer port, Sant Grau. La pujada millor que la baixada, doncs són corbes tancades i amb sorra, que juntament amb la meva poca traça, fan que baixi molt tranquil.
En el tram arran de costa fins a Tossa de Mar, neix el dia. L'Alt de Terra Negra, el faig amb la fresca del matí.
De nou sóc al punt de sortida, deixo llums i la resta d'equipació nocturna, parada a fer un cafè i cap a Romanyà de la Selva. El port que més conec i més m'agrada. Seguidament toca La Ganga, el port de menys alçada del repte.
Dur quatre ports, té premi en forma d'esmorzar, pausat, sense presses, aprofitant per llegir el diari. Que tot i ser un repte, vinc a disfrutar.
Pujant Els Àngels, port de primera categoria, les vistes de l'Empordà son fantàstiques. És una ascensió curta i dura, accentuada per la calor. La baixada es fa llarga.
Toca enfilar l'últim port, Santa Pellaia. Les cames noten el desgast, pel desnivell i quilometratge acumulat. El corono amb sensació de triomf, una sensació que puc assaborir la resta del recorregut.
Un cop surto de Cassà de la Selva, per fer els últims 7 km fins a Llagostera, poble on he nascut. Em venen al cap records, de quan amb 12 anys, agafava l'Orbea de passeig i feia el triangle Llagostera - Cassà de la Selva - Caldes de Malavella - Llagostera, 20 km pedalant per satisfer ànsies d'aventura, que tenia ja de petit.
I així és com acabo el repte, cansat de cames i feliç com un nen, que ha disfrutat de jugar una estona.
Entrada relacionada:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!