16/02/13 Caiac i nedar a pell, gran combinació

Caiac i natació sense neoprè a l'hivern sumen sensacions i emocions a flor de pell.

És un plaer navegar en una mar plàcida, sense cap pressa, notant com cada palada propulsa suaument el caiac que no para de lliscar, trencant una aigua calmada, transparent, que ensenya els seus tresors a simple vista, respirant la dolçor salada que tant m'agrada, observant com va canviant el paisatge amb el pas del temps, tot i que anava a nedar en   un altre indret, al passar per la davant la platja de Canyet i m'ha vingut ganes de parar-hi.

El dia és gris, ennuvolat,  el sol no es deixa veure, en les ultimes hores ha plogut una mica, tot plegat fa que trobi l'aigua més freda del que m'esperava, està al voltant dels 12'8ºC, segons meteocat. A la platja no hi ha ningú, ni cap embarcació a l'aigua, estic sol, nedo amb una boia que delata la meva posició, em sento còmode  tranquil, en harmonia, noto la fred, però no em molesta, no fa nosa,  simplement és part d'aquest quadre, nedo amb calma, no vull que acabi el moment, em sento bé.

Mentre nedo em ve al cap, el difícil que es superar les pròpies pors i que bé em sento per haver traspassat aquesta meva frontera, com és nedar a pell un mes de febrer. Recordo que fa poques hores estava al costat del foc, ben calentó, menjant en bona companyia, m'hi sentia bé, m'adono que en la fredor hi trobo la mateixa sensació de benestar, acompanyat per la mar que no para de gronxar-me, mentre l'acaricio amb cada braçada.

Nedo al llarg de la platja, giro on acaba la sorra per tornar al punt de sortida, fent tres voltes, per a completar 1.000 metres nedant a pell, estant prop de 25 minuts a l'aigua. Recullo la paradeta i en un no res torno a ser dins el caiac, amb el cos ple de sal, em sento més part d'aquesta mar que tant m'estimo.

Track Garmin Connect