12/02/13 Bicicleta de muntanya

Feia masses dies que no agafava la btt, però com una bona amistat, per temps que passi, a la que et retrobes, sembla que t'hagis vist ahir i tornes al punt on ho havies deixat. El meu primer contacte amb l'esport, va ser amb una bicicleta de muntanya, el 2004, volia fer alguna cosa que realment em divertís.
He participat en proves de btt, però el que més m'agrada és pedalar per pistes forestals i perdrem enmig del bosc, seguir corriols que no sé o no recordo a on van, per descobrir-ne els seus secrets més ocults. No busco masses complicacions tècniques fent trialeres, tot i que m'encanta fer pujades que em facin esbufegar i baixades que em treuen l'ale, busco paratges per gaudir i camins que mai acabin.
Entre setmana puc aprofitar per rodar de nit, és màgic, sempre en llocs que conec, com les vies verdes de Girona, sota la llum del frontal la vida és veu millor, el soroll de les rodes avançant sobre la terra i movent pedretes al meu pas, hi posen la banda sonora, alguns gats surten al meu pas encuriosits, mentre la brillantor dels seus ulls els delata.
Mentre pedalo sol, trencant la foscor i el silenci de la nit, em sento molt còmode, començar a pedalar una nit d'hivern costa, però girar cua per tornar a casa, tot i sabent que estic robant hores al dormir, encara costa molt més.