13/02/11 Darrera la petjada de Serrallonga

Història, esport i muntanya, una gran combinació.
Hem anat a veure llegenda, la de Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, a gaudir dels boscos que rondava, a entrar a la masia on es va casar i  viure, hem intentat imaginar, com devia ser el viure en aquells paratges i en les condicions del segle XVII, dur, no durrísim,  la gana era a cada racó, on la bellesa està miris on miris.
Ha estat una caminada molt agradable, 31 km, amb 2.400 metres de desnivell acumulat, tècnicament molt senzill, amb  poques dificultats, amb bones vistes, es respirava pau i tranquil·litat, 7 hores a muntanya, en un dia radiant d'hivern, només hem trobat 3 persones, tenim un regal pels sentits a tocar de casa, val la pena d'aprofitar-ho. Aprofitat per fer tècnica de cako, cada dia les sensacions d'anar amb pals, són millors.
L'única part negativa, trobar la masia Serrallonga, en runes, com podeu veure en les fotos, ni un cartell davant per indicar-ho i alguna marca del gr, que indica el camí, esborrada o casi, per efecte del vandalisme.
No hi ha res millor que tenir amics com el Pere, un enamorat de les Guilleries, amb qui et pots entendre, abans d'anar-hi em comenta que el recorregut és pla, total 2.400 metres de desnivell acumulat, és veritat que entre setmana li dic, fem una sortideta d'una horeta per la muntanya, no baixen mai de dos i sovint acaben sent tres, parlem el mateix idioma, el dels qui la llarga distància, no és una opció, ni un passatemps, és un manera de pensar, de veure i entendre la vida.
Track de la sortida.