31/08/10 Després de la tormenta, arriba per fi la calma

El món no s'ha acabat, tot i que ho semblava, durant el gruix de les vacances, aquell temps en que molta gent intenta divertir-se per obligació o almenys fer-ho veure i aparentar que es tremendament feliç, ens tornem tots plegats bojos, portem el nostre estres a flor de pell, ja sigui buscant un tros de sorra per posar la tovallola, o buscant una caleta per entrar amb la barqueta, que al final més que una cala deserta, sembla una exposició de barques, ben arrenglerades, a veure qui la té més gran, o anant de corcoll, per aconseguir fer tot el que ens ve de gust, com si fer molt, hagués de ser bo per nassos, buscant fer fotos que sembli el que no ha estat.
Un patró d'embarcació explicava que va dur una parella, amb el iot, durant una setmana, en que no van parar de queixar-se, no els agradava res, es lamentaven d'estar allà, fins i tot, trobaven que l'aigua embotellada era salada, però l'últim dia, va veure com els van trucar i ells explicaven lo meravellós que havia estat, que repetirien a la que poguessin i que ho provessin, realment es un reflex dels nostres dies, en que a moltes persones, els importa més semblar feliç que ser-ho, els agrada més tenir coses que els fa pobres, que viure experiences que ens enriqueixen el cor i l'ànima.
Per sort, fa temps que vaig entendre, que es millor ser que semblar, que un somriure obre més portes que un munt de bitllets, que es millor ensopegar amb les paraules que fer servir els silencis d'escut, que es millor enforsar-se, que no sortir a navegar, que l'important, no es les vegades que es caigui, sinó aixecar-se cada vegada.
Per sort la tranquilitat ha tornat a l'estimada Costa Brava, segueix havent-hi gent, però sembla com si les presses hagin desaperagut, per donar pas a la calma, a l'estil de vida relaxat, tant típic del mediterrani, a voler viure el dia intensament, sense preocupar-se de que la nit arribi abans. Durant 10 mesos l'any tenim el privilegi que sigui per a nosaltres, el peatge a pagar, al juliol i a l'agost, es alt, per sort ja el tenim pagat fins l'any que ve.

29/08/10 Volta del Serrà

Segona participació en la volta del Serrà, prova de 7 km, a parelles, que es fa a relleus, mentre un neda, l'altre fa caiac, canviant tantes vegades com es vulgui.
Vaig poder fer equip amb l'amic i company d'entrenament Sergi Manero, quin luxe, bon ambient, disfrutant del mar, que estava una mica mogudet, tampoc havia de ser fàcil, les meduses no em van venir a animar, quina sort.
El fet de competir a casa, amb els companys del club, amb amics d'altres travessies, ho fa encara més interessant, al acabar un bon dinar, que la jugada es comenta millor, si hi ha una fideuà al davant.
Després de dinar, per no perdre el costum de no fer migdiada, a rodar amb la btt, amb la Sandra, el que pensava, seria un passeig d'un parell d'hores, es va convertir en 65 km, de carril bici, en 3 hores i mitja de marxa efectiva, com a millorat, desde l'últim dia que vam sortir en bici, es nota que ha fet els deures i ha entrenat amb constància.

28/08/10 Entrenament pel Montgrí

Deu ser que tinc vocació per l'epoca de cavalls, ombres i castells, m'encanta anar al castell de Torroella de Montgrí, es pot accedir a la part de dalt per una torre i fer la volta al perímetre, les vistes són impressionants
El massís del Montgrí, es ideal per entrenament de curses de muntanya, en la seva totalitat es molt pedregós, ajuda a preparar els peus, per la siutacións que em trobo a les competicions.
Tenia l'intenció de només caminar, però un cop dalt, després de pujar a fer el badoc, a la muralla del castell, he decidit de baixar corrent, he disfrutat com un nen petit, se m'ha fet curt, he tingut la tentació de tornar a pujar, per baixar de nou corrent, però no, no s'ha d'abusar.

28/08/10 Travessia de L'Escala

Quina travessia més ben muntada, aquest es el titular, bona organització, han pensat en tot, xip per tenir temps exactes, bosses per guardar els nostres efectes personals, mentre nedàvem, ens han portat amb l'embarcació de la foto al punt de sortida, entrepà, coca-cola, fins i tot a l'informació de la cursa, ens deien on podíem aparcar, un 10, els del Club Natació Cargol, es mereixen un 10.
Hi havia dues distàncies la llarga de 2.200 i la curta de 600 metres, aixis ha pogut participar tothom que ha volgut
He fet la de 2.200 metres, hi havia una mica de tramuntana i onades que m'han molestat bastant a partir dels 1.200, sense neoprè, no sóc ningú, com le trobat a faltar, ajuda a dissimular la poca tècnica que tinc, a més, m'hi sento molt còmode.
Els amics del Xaloc, tenen la bona costum de fer bons resultats, sóc l'ovella negra, la Sònia, primera de categoria en la cursa de 600, la Mireia cinquena en categoria en la 2.200, la Sandra, que no havia pogut entrenar gaire, a fet la de 600 sense defallir, en Mark, primer de categoria de 2.200, felicitats a tots quatre.
Ha estat una bona ocasió per trobar els amics de neda el món, m'ha fet il.lusió trobar a l'Eva, la que sempre està a tot arreu, la que ens anima a tots, a més d'animar-nos, ha fet la travessia de 600, tal com estava el mar, es tot un merit.
Quan ja repartíem els premis, arribava l'últim participant un home de més de 60 anys, que ha fet la llarga, crec, amb un temps d'unes 2 hores i mitja +/-, quan sigui gran espero ser com ell, no per velocitat, que tampoc m'importaria massa, sinó per esperit de superació, quin crack, te tota la meva admiració.
Ens hi veiem a l'edició del 2011.
Albúm de fotos de l'ajuntament de L'Escala. Aquí.


26/08/10 Més fotos de la travessia de Sant Feliu

Si es que no puc fer el tonto, que em retraten, però es tant divertit que no ho puc evitar.
Gràcies al Josep Vidal, tenim un munt de fotografies, de la 37 travessia de Sant Feliu, que es va celebrar el diumenge passat.
Les podeu trobar aquí.


25/08/10 Sables 2011???

El proper dia 8 de setembre, s'obren les inscripcions per anar a Sables, pel 2011. Tinc moltes ganes de fer una prova d'aquest tipus, per distància, 250 km per etapes, per ubicació, desert i per filosofia, autosuficiència.
M'havia fet el plantejament que el 2011 podria ser la data escollida, però no serà, per diferents motius, de ganes no me'n falten, més aviat al contrari, penso que les coses s'han de fer ben fetes, tot te el seu moment, que no només es important l'objectiu final, sinó que igual o més important es el camí fet per aconseguir-ho.
La forma física i la mentalitat, la tinc apunt, però un cop decideixi de fer una prova d'aquest tipus, sigui Sables, Trans 333 o alguna altre d'aquest estil, vull agafar-me l'any abans per fer una preparació especifica, vull fruir dels petits detalls, gaudir cada entrenament, preparar-ho tot a consciència, no vull que sigui una competició més, en que et poses una mica nerviós els dies previs, vull viure-la a tope.
Apart, siguent objectiu i realista, aquesta cursa la faré una vegada a la vida, per logística i cost, perquè hi ha moltes coses a fer, potser perquè toco molts pals, potser perquè cada dia surten coses noves, potser perquè penso que es millor fer de manera regular coses noves, que no fer molt bé les coses de sempre.
Els grans objectius pel 2011, ja els tinc definits, a falta de lligar alguna inscripció, tampoc es queden curts.
Desert, tard o d'hora ens mirarem als ulls.

24/08/10 Fotos de la travessia Portlligat - Es Caials

Quina sort que tenim els nedadors, que convocats de manera altruista pel Lluís de neda el món, de poder comptar amb els caiaquistes que ens acompanyen, per donar forma i seguretat a les nostres aventures, a més tenim la fortuna de que entre ells s'hi troba l'Eduard, que apart de transmetre passió per la natura i el caiac pels quatre costats, ens fa unes fotografies, d'una composició plàstica impessionant, aquí les podeu veure.


Entrada relacionada:
21/08/10 Travessia Portlligat - Es Caials

22/08/10 Bateig de caiac

Sortir a gaudir del mar amb el caiac, es preciós, poder-ho fer amb bons amics es memorable.
Sortida d'iniciació en el caiac, a més en el tancat del Bernat i l'Andreu, amb la companyia inicial de la família Alsina, la Laura, la Maria, la Carme i el Pere, que ens han acompanyat en l'inici, ells han fet un recorregut més curt.
Amb el Bernat i l'Andreu, just 7 dies abans estàvem a 2.853 metres i ara a 0 metres, quin contrast, crec que els empatxat de coneixements del que es un caiac i com es governa, tenia tantes ganes que ho visquessin, només amb l'intenció que el gaudissin, a mi desde el primer dia em va enganxar, el caiac, es diversió, tranquilitat, es viure el mar sentat en ell i gronxat per les seves onades.
Ara no es millor moment per disfrutar del caiac, molta embarcació estressada, les cales semblen una exposició de barques, a veure qui la te més gran, però per contra, per fer un tastet, si, per contrast, per imaginar com són els raconets de la costa brava a la tardor, quan només hi ha la gent del mar de sempre, els que van tranquilament i et saluden, els pescadors amb qui intercanvies impressions, companys d'afició que et són desconeguts, però al mateix temps, molt propers.
Després la millor part, a comentar la jugada al voltant d'una taula, fa molt temps, un company de feina em va dir, lo bo de la vida, es un dinar amb amics, quanta raó.

22/08/10 Travessia de Sant Feliu de Guíxols

En aquesta ocasió, no tocava nedar, sinó ajudar en la travessia de Sant Feliu de Guíxols, organitzada, pel club amb el que entreno, el Club Aquàtic Xaloc.
Preparar l'arribada, muntar les tanques, preparar material, etc, amb els companys d'entrenament, ha estat divertit.
La part més maca i alhora la que més respecte em feia, potser pensareu que es una xorrada, però guiar la cursa amb el caiac i fer el seguiment per mi es una responsabilitat, com a practicant de competicions varies, se que a vegades tot i possar-hi molta bona voluntat, hi ha gent que més que ajudar en el moment de la veritat, fa més nosa que servei.
Quan l'àrbitre ha tocat el xiulet d'inici, el cor se m'ha exaltat, a guiar el primer, prou aprop perquè marcar bé el camí, prou separat per no molestar, guiatge fins a l'arribada, tornada enrere a fer de gos d'atura, que no es surti ningú del camí, a recollir les ovelles perdudes; cap a la cua, a fer d'escombra, tantes vegades he estat i estaré l'últim, que aquesta es la funció que més m'agrada, m'hi sento identificat, arribada a la platja, amb lo detallista que sóc. ja anava pensant tot el que podia haver fet millor, al desembarcar, uns dels àrbitres em diu que molt bé, que bona feina, que ben guiats, ostres, m'ha llegit el pensament, quin pes m'ha tret de sobre, tot i que segueixo pensant que podia haver-ho fet millor en alguns aspectes, m'agrada haver contribuït a que un munt de persones, s'haguin divertit participant en la travessia.
Enhorabona a tots els companys del club per resultats obtinguts, ja siguin com a un bon lloc en la classificació, com una bona marca personal o com simplement haver gaudir d'una bona jornada de natació al mar.



21/08/10 Travessia Portlligat - Es Caials

Que divertit que es estar entre bons amics.
Entre en Lluís que ho organitza desde neda el món, amb els del club d'entrenament del Xaloc, la Sònia, el Sergi i el Mark, amb els coneguts d'altres travesses i els nous per conèixer, amb els caiacs, sense els quals no podríem fer les nostres aventures, no em cansaré de donar-vos les gràcies,, amb la menorquina que ens ha acompanyat, la veritat es que no m'hagués importat pujar una estoneta a navegar amb aquesta embarcació que em té el cor robat.
Em sortit desde Portlligat anant fins a Es Caials i tornada, una vintena de nedadors, 5 caiacs i una menorquina, els més ràpids han fet un trajecte d'uns 6.500 metres, la resta, uns 4.800, mar ideal per nedar, una mica de mar de fons que no molestava gaire, el vent no ens ha acompanyat, aigües claras que ens han deixat gaudir del mar en tot el seu esplendor, es una passada veure els bancs de peixos, com es mouen, mentre els nedes per sobre.
Al acabar ha vingut la sorpresa del dia, em anat al museu de Cadaqués, en que hi havia una exposició, de fotografies i quadres del 1910, en conmemoració de l'estada d'estiu de Picasso, en aquest poble, les fotos era el que inicialment m'atreia, mostraven un Cadaqués. que en nucli urbà, no ha canviat massa, però en hàbits i usos, no te res a veure amb el poble merament pescador que era, al arribar a la part de pintura, gràcies a la Sònia que m'ha transmès la seva passió i coneixements sobre el cubisme, m'ha ajudat a entendre molt millor les pintures, quin luxe de guia.
Esport i cultura no estan renyits, de vegades, com avui, anar a fer una travessa, es una bona excusa per anar amb els amics, compartir taula, fer la xerrada i descobrir el Cadaqués d'avui i el de fa 100 anys amb la mirada d'un pintor que va trencar motllos.

20/08/10 Un repte per estar orgullós

Realment es el repte, de la meva vida, del qual estic més orgullós, no per les vegades que ho he fet, ni per les moltíssimes vegades que ho faré, ni per superar la meva enemistat amb l'agulla, ni per deixar de banda la meva fòbia a veure sang, ni per trobar 20 minuts a l'agenda per anar-hi, ni per mi, n'estic orgullós perquè cada vegada que hi vaig, em trobo un munt de gent anònima que no conec, solidaria i generosa que han fet de la donació una rutina, que em demostren que no cal esperar res a canvi per donar el millor de nosaltres mateixos, m'enorgulleixo d'ells, que em fan sentir part d'una gran família. Més info a donar sang

17/08/10 El repte més gran

Aquest es el repte més gran, a l'abast de tothom, jo hi participo, només hi ha guanyadors.
Aquest agost estan baixant les donacions de sang, però les necessitats sanguínies dels hospitals i clíniques es mantenen estables. Ajuda’ns a assegurar un bon estoc de sang per fer front les operacions i els tractaments dels malalts.
Consulta les campanyes de donació a l’apartat on puc donar-ne del nostre web.

14-15/08/10 Certascan

Petit tastet, d'alta muntanya i del recorregut de la porta del cel, ruta circular, sortida del poble de Tavascan, pujada al pic de Certascan de 2.853 metres, fent nit al refugi de Certascan i retorn a Tavascan pel camí de Lluri, uns 28 km, amb uns 3.600 metres de desnivell acumulat, que em fet en 10h30', en dos dies, caminant, sense córrer.
És encisador i dur a parts iguals,, les fotos parlen per si soles, he tingut la sort, de poder-ho fer amb amics, el Bernat i l'Andreu, que van fer el circuit sencer el mes de juliol.
He viscut l'alegria de fer un cim, l'angoixa de veure com s'acosta la boira, l'expectativa d'una previsió de mal temps, l'estada en un refugi d'alta muntanya, compartir taula amb desconeguts, que et són familiars per la manera de veure i viure la muntanya, un munt d'experiencies enriquidores.
Fer el cim, tot i que 2.853 metres d'altura, juntament amb un camí sense grimpades, ni excessiva dificultat tècnica, per molts muntanyencs, no deu ser massa res, però per algú, a qui les alçades, el fan patir, la sensació de tenir un peu a menys de 10 centímetres del no res, es fa dur, penso que les pors estan per encarar-les i fer-les fora, per això faig aquestes coses i d'altres, no es falsa modèstia, ni busco cumpliments, l'únic que vull dir que si vols superar els temors que ens empresonen el cor, s'ha de lluitar i si ho fas amb prou ganes es pot aconseguir tot, per mostra un botó.
De cada repte, més petit o més gran, es igual, en surten un munt de noves idees, propostes, algunes que mai podré fer, d'altres que ja tenen data, fer realitat un petit somni, em fa somiar de nou, encara amb més il.lusió.

13/08/10 Àlbum de fotos, de la sortida en caiac, actualitzat

Gràcies a l'Eduard, ja tenim l'àlbum de fotos al dia, hi ha fotos molt xules, llàstima del pelut que surt pel mig...
Bromes a banda, entre la linea de costa que es impresionant i la bona ma en la fotografia de l'Eduard, es poden veure racons, que valen la pena.
Àlbum, el podeu trobar a :
08/08/10 Caiac Garvet-Banyuls i rescat aeri.

13/08/10 Ja són 2.000!

A la fi, ha costat, però ja he superat els 2.000 quilòmetres a la bici de carretera, al comprar aquesta bici, vaig decidir, que fins que no fes els 2.000 no agafaria la btt, per adaptar-mi millor, ara ja puc, l'he portada al mecànic de capcelera, per fer una posada apunt, del cotxe al taller, res uns 200 metres, al anar sobre la bici, només de pujar un plat i baixar un parell de pinyons, la btt, ja em transmetia la seva força, la seva prestança, quines ganes que en tinc, piano piano que la tècnica no es recupera, només de voler-ho.

12/08/10 Llàgrimes de Sant Llorenç

Com cada any per aquestes dates ens visiten les Llàgrimes de Sant Llorenç. Enguany, i segons les autoritats científiques és particularment favorable per a la observació d'aquest esdeveniment astronòmic.
Així que ja ho saps, calçat unes bones sabates, busca un bon lloc, sense contaminació de llum i disfruta de la vetllada amb una bona companyia.
+ info a : El temps amb nom i cognom.

11/08/10 Pels amics de la muntanya

Espectacular, tots el que vivim la muntanya d'una manera o altra, sabem de que parla, els que no, podreu veure i escoltar, les sensacions que moltes vegades ens fan emmudir.
+ Sensacions

09/08/10 Miquel Suñer ho ha aconseguit, ha creuat el Canal de la Mànega

En Miquel Suñer, ho ha aconseguit, això es desprèn de la pàgina de seguiment RaceTracker, 11 hores i 54 minuts, nedant només amb banyador, gorro i ulleres, en una aigua a uns 15 graus, moltes felicitats campió.
Podeu escoltar, l'entrevista que ha concedit a Rac1, aquest matí.

Entrada relacionada:
05/08/10 Miquel Suñer, a punt per la travessa del Canal de la Mànega

08/08/10 Caiac Garvet-Banyuls i rescat aeri.

Que bé poder fruir de navegar amb el caiac, et deixa viure el mar de ben aprop, en aquesta ocasió he sortit amb l'Eduard Marques, caiaquista i coeditor del bloc de la mardamunt.
Al ser 8 d'agost, en plena època de vacances, em decidit sortir de la platja de Garvet (Llançà) i anar cap a nord, ha estat tot un encert, a la part francesa del recorregut, poques embarcacions, a més les que trobàvem no anaven estressades. com acostuma a passar per aquestes dates.
Desprès de 4 anys d'anar en caiac, he fet servir una embarcació amb timó, com enllamina, que còmode, sobretot quan com avui, el mar està pla, amb una mica d'onada, m'ha donat la sensació de no ser tant pràctic, l'estat de la mar no ha passat de marejol i tampoc ho he pogut comprovar.
De tornada parada a Portbou a fer terraseta i vermutet, seguim navegant, a Colera, trobem un accident,
una noia que estava enfilada a l’espadat de Colera conegut com els esculls d’en Rafel, ubicats a la punta de l’Escala, ha caigut i ha quedat malferida. equips d'emergència, mossos, bombers, rescat amb helicòpter, quin desplegament, espero no necessitar mai aquests cossos, però quina sort saber que hi ha gent que vetlla per nosaltres, al acabar el rescat, me quedat amb un detall, hi havia un home dels serveis mèdics, que ha hagut de tornar a pujar per on devia haver baixat, cap a l'ambulància, el recorregut era una mica tècnic, pas del tipus aeri, per com es movia, no ho passat massa be, la tècnica de muntanya no era lo seu, tot i això havia baixat a socórrer el ferit, realment hi ha gent que es d'una altre pasta, d'aquella que es capaç d'anar on calgui, per ajudar a qui ho necessita.
Em fet un ple al quinze, mar ideal, tramuntana la justa per no passar massa calor, poques embarcacions estressades, aquest trajecte d'uns 30 km, entre anada i tornada, han estat unes 5 horetes de paleig, altament recomanable, més tranquil, per l'epoca que estem, que moltes parts de la costa brava.
Més fotos ens propers dies.

07/08/10 Xiringuito Club Aquàtic Xaloc

Encara hi sou a temps, aquest cap de setmana i fins el dilluns, encara està muntat el xiringuito del nostre Club Aquàtic Xaloc, on podeu venir a pendre alguna cosa i fer un mos, que bones estan les hamburgueses.
Triant el nostre establiment, podeu col.laborar en diversos esports, com la natació clàssica, la monoaleta i el triatló, tot i que en monoaleta, tenim els campions d'espanya, no som tant visibles com el futbol, ni rebem masses ajudes, per això es molt important la vostra visita, al nostre xiringuito. Us hi esperem!!!

07/08/10 Cumplint reptes als 55 anys.

En els últims escrits parlo molt de nedar en aigües obertes, deu que m'agrada i que ara es el bon temps per fer les travessies al mar. A La Vanguardia acabo de llegir la gesta d'aquest home, el Giovanni Brancato, 55 anys i la que ha liat, un exemple més que el ritme que ha de regir la vida d'un es el que marca el bateg del cor.

Giovanni Brancato nutricionista de Messina de 55 anys, ha recorregut a nedant els 250 km que separen les costes de Tunísia de l'illa de Sardenya. Ho ha aconseguit amb l'ajuda d'unes aletes i en només set dies, establint el inhumà mitjana de 30 km diaris en mar obert, el que suposa un ritme de 54 braçades per minut. Brancato va sortir el passat dimecres 21 de juliol a les sis del matí des Cap Blanc, a Bizerta, Tunísia, amb la intenció de recórrer les 118 milles nàutiques en una setmana. Per a això, l'italià va establir un dur règim de diari, amb 12 hores d'extrema natació i 12 de descans al vaixell d'assistència que va acompanyar durant tota la travessia. A bord de l'embarcació, el temerari nedador comptava amb el testimoni d'un equip mèdic, un tècnic i un representant de la Federació Italiana de Natació. Brancato va arribar al seu destí d'una peça el passat dijous 29 amb forces suficients per sortir pel seu propi peu a través de la platja, però el vaixell no va poder acompanyar fins al final a causa de les destrosses soferts per les dures condicions marítimes.

Doctor en biologia i especialitzat en homeopatia i nutrició, Giovanni no és nou en això de la natació en mar obert, El 2008 ja va protagonitzar una altra de les gestes més importants, en cobrir nedant els 145 km de distància entre l'illa de Còrsega i (Cap Corse) i Ligúria (Alassio). Però aquesta vegada s'ha superat amb escreix. "Per preparar cal tota la vida", assegura Brancato, "perquè no es pot improvisar amb el mar".

El protagonista declarava en prendre terra que tal gesta no era només un repte esportiu personal. Amb ell volia unir simbòlicament les dues ribes de la Mediterrània i mostrar la importància d'una bona base nutricional al la pràctica esportiva, més enllà de condicionants físics com l'edat. Apuntin la dieta "marina" del 'recordista' en aquesta prova: suc de magrana i rajoles de energètic xocolata negra.

Per preparar la travessa intercontinental, l'italià ha emprat quatre anys. Sens dubte, l'experiència de 2008 va ser crucial. Amb ella, el de Messina va marcar la distància nedant més llarga en mar obert, reconeguda oficialment per Federació Italiana de Natació, i alimentar les ganes de superar-se i demostrar que la seva edat no representa un handicap.

Com es pot imaginar, la prova no va ser gens fàcil. Ja en la primera jornada el intrèpid nedador es va topar amb un tauró blanc de 4 metres de llarg que amb el seu deambular presagiava la temeritat de l'empresa. El següent contratemps el va disposar la bravura del mar que, amb un rabiós onatge i vents de força 3 / 4 obligar a Brancato a donar per bons els escassos 19 km recorreguts en la primera etapa. El nedador va deixar l'aigua, va pujar a l'embarcació d'assistència per descansar i emprendre la marxa al dia següent, en millors condicions.

El mar va tornar a jugar-li una mala passada a la quarta jornada de travessa. Dissabte 24, la força d'un mar més agitat amb vents de força 6-7 al canal de Sardenya va tornar a deixar a Giovanni pràcticament sense nedar.

A pocs metres de la platja, Brancato va haver de treballar a fons per superar les dures corrents que flueixen entre la propera illa de Cavoli i el seu destí, Villasimius.

Van ser set dies de dures jornades però Giovanni va aconseguir la força mental suficient per arribar a la seva meta. En fer els primers passos sobre la sorra de Villasimus, el veterà home peix no amagava la seva alegria: "És la realització d'un somni que he cultivat des de fa molt temps", va dir. Però Brancato no està disposat a aturar aquí, i ja té en ment un altre repte que sospitar mentre finalitzava aquest: "Tinc la idea de combinar una travessia de mar, terra i una altra de mar, però ja en parlarem d'això quan hagi digerit aquest èxit" , va prometre.

Entrada original a La Vanguardia.

Proposta pel 21/08/10 Entrenament per la Marnaton

Els amics de Neda el Món, no paren, es acabar de fer una travessia, per fer una nova proposta, en aquest cas, un bon entrenament per fer la Marnaton, us dona la informació:
El proper dissabte 21 d'agost a les 9 del matí ens concentrarem a la Platja de Port Lligat per fer un entrenament per les aigües on transcorrerà la Marnaton, un bon moment per prendre referències i gaudir del paisatge.
Depenent de l'estat de la mar, del temps i del trànsit marí, la durada de l'entrenament pot variar. En principi seria entre 4000 i 6000 metres, amb aturades, no cal fer una tirada seguida tan llarga dues setmanes abans. Si es pot anirem fins a La Macina, referència important a la Marnaton, doncs cal deixar-la a l'esquerra, i, des d'on veurem la Punta de S'Oliguera, punt on girarem a la dreta per entrar a Cadaqués. Si no podem fer la sortida a mar obert, nedarem per la Badia de Guillola gaudint de les cales i del fons marí.
L'hora de sortida és les 9 del matí, i, si voleu venir ja sabeu el que heu de fer, enviar-nos un correu a nedaelmon@gmail.com amb el vostre nom, cognoms, telèfon i si veniu a nedar, amb caiac o amb barca.
+ info a Neda el Món

05/08/10 Miquel Suñer, a punt per la travessa del Canal de la Mànega

El Miquel Suñer ja està apunt, aquest cap de setmana iniciarà la travessa del Canal de la Mànega, sense neoprè, amb una temperatura al mar d'uns 15 graus, només amb banyador, gorro i ulleres de natació, despres de seguir els seus entrenaments, amb els seus alts i baixos a traves del facebook i de la seva web, ara només desitjar-li tota la sort del món, enviar-li molts ànims i aprofitar per seguir-lo a temps real gràcies a Race Tracker.
Si el voleu coneixer una mica més, us adjunto entrevistes que ha donat aquest dies amb motiu de la travessa.
Per llegir:
Esport Empordà La Vanguardia El Mundo Deportivo El Punt + Avui
Per escoltar:
RAC1 Catalunya Radio

Entrada relacionada:
09/08/10 Miquel Suñer ho ha aconseguit, ha creuat el Canal de la Mànega

Proposta pel 28/08/10 2ona Travessia de l'Escala

Els amics del Club Natació el Cargol de L'Escala organitzen el proper 28 d'agost la segona Travessia a L'Escala.

PRE-INSCRIPCIÓ
- Enviar correu a cnelcargol@hotmail.com amb el nom, data de naixement., categoria, telèfon i club.
- Els menors de 16 anys només poden nedar la curta. Els participants de 16 anys o més poden nedar la curta (especificar Categoria Popular) o la llarga (especificar Categoria segons edat).
- Tancarem Pre-Inscripcions el dimecres 25 d’Agost a les 23’59, o bé en arribar a 300 nedadors.
CATEGORIES
- Les categories (masculí i femení cadascuna) i edats per a poder participar seran les següents:
600 metres:
Cargols, 10-12 (2000-1998)
Infantil, 13-15 anys (1997-1995)
Popular, 16 i més (1994 i majors)
2.200 metres:
Absoluts A, 16 a 19 anys (1994-1991)
Absoluts B, 20 a 29 anys (1990-1981)
Màsters +30, 30-39 anys (1980 - 1971)
Màsters +40, 40-49 anys (1970 - 1961)
Màsters +50, 50-59 anys (1960 - 1951)
Màsters +60, 60 i més (1950 i majors)
INSCRIPCIÓ
- La inscripció té un preu de 5,00 € per persona. El pagament es realitzarà el dia de la prova a la Platja de les Barques, i en cap cas es tornarà l’import.
PROGRAMA DEL 28 D’AGOST DE 2010
- De 8.45h a 10’00 Punt de trobada a la Platja de les Barques, pagament d’inscripcions i recollida de xips. Allà es lliurarà als nedadors una bossa de plàstic i un adhesiu amb el dorsal per tal que puguin guardar els seus objectes personals en una zona vigilada.
- 10.15 Embarcament dels nedadors, que seran acompanyats fins al punt de sortida (Riells).
- 10.30 Un cop traslladats els participants a Riells, es donarà la sortida.
- 11’30 Un cop arribats tots els nedadors de la travessa llarga, es donarà la sortida de la curta.
- En ambdues travesses el punt d’arribada és la Platja de les barques, al centre del poble.
TROFEUS
- El lliurament dels trofeus es farà aprox. 1 hora desprès d’arribar l’últim participant a la Platja de les Barques. Hi haurà medalles pel 1r, 2n i 3r. masculí i femení de cada categoria.
ASPECTES A TENIR EN COMPTE
- Els participants han de lliurar el xip a l’arribada. Si algun participant es retira haurà de notificar-ho a l’organització i tornar el xip a l’arribada.
- Obstruir el pas a d’altres nedadors o sortir del recorregut marcat serà motiu de desqualificació.
- L’organització disposarà de l’ajut de personal de la Creu Roja, una ambulància, varies embarcacions de suport i voluntaris en caiac per tal de prevenir i atendre qualsevol accident o contingència durant la cursa.
- Els possibles imprevistos seran resolts per l’organització, i la seva decisió serà inapel·lable.
- Cada nedador participa lliurement i assumeix tota la responsabilitat, rellevant de tota responsabilitat als Organitzadors i Col·laboradors. La responsabilitat recau sobre el club corresponent, el propi interessat o la persona responsable o tutor (en el cas de menors).
- La travessa pot quedar suspesa o ajornada a criteri dels organitzadors si l’estat del mar no és l’adequat.
- La participació a la II Travessa l’Escala implica l’acceptació d’aquest reglament.
+ info a Club Natació Cargol

01/08/10 Travessia de Sitges

Us podria explicar, lo divertit que ha estat fer la travessia amb els amics del Xaloc, us podria explicar que l'he fet en 1 hora i 3 minuts, us podria explicar els èxits dels meus amics, que no són pocs, us podria explicar que estic vermell que es mala cosa. Però el que realment ha valgut més la pena, ha estat conèixer en Jaume Monasterio, un noi de 19 anys, un nedador del Club Natació Sitges, un noi amb paràlisis cerebral, ens vam conèixer pel facebook, en motiu de la travessia de Begur de fa uns 15 dies, allà no el vaig poder saludar, però a Sitges, durant l'entrega de premis, si, m'ha tramés alegria, d'aquella que es autentica, la que no cal cap motiu per compartir.
Ara explicaré una cosa que no he explicat a gaire ningú, però aquest bloc, te la pretensió de ser autentic i no disfressar les veritats, quan vaig fer els 30 i em vaig iniciar en món de l'esport, anant en bicicleta, pensava que mai podria fer una marató, el meu somni, que no sabia ningú, el tenia arraconat, creia que mai ho faria, no creia en mi, un dia passava per davant del pavelló d'esport de Castell d'Aro, vaig veure gent amb cadira de rodes, jugant a basquet, mentre els mirava, vaig pensar si aquest noi sentat que tenia la pilota, la encistellava, jo començo a córrer i a entrenar per fer una marató, com ja heu endevinat, va encistellar, vaig començar a córrer i ara faig ultrafons.
Les persones com en Jaume, són un exemple a seguir, algú a admirar, no a 4 milionaris que juguen amb la pilota o condueixen un cotxe a tota velocitat, es algú que demana molt poc, però a canvi ho dona tot, parlar amb ell es veure l'alegria autentica, adonar-te que el món es pot parar i fruir l'instant, gràcies Jaume pel teu exemple.