UltraQuim

Amb aquest llibre he sortit de casa. Des del sofà he visitat la platja, el passeig i part dels racons on visc. He deixat la ment volar lliure, sense restriccions pel confinament. He nedat en les aigües que envolten Sant Feliu de Guíxols, sense mullar-me. Anant a Castell d'Aro, on he viatjat en el temps. Inclús fins a Cerdanyola, en el que dura un parpelleig. Tot només passant de pàgina. Sempre és emocionant veure el que un coneix, amb uns altres ulls. Observant el que un habitualment no veu. He vist l'entorn construït en lletres,  mitjançant la mirada d'Isidre Grau i la seva novel·la, l'Home que perseguia la veritat i que com ell mateix em va dir, en va trobar més d'una. M'atreviria a afegir, que les veritats el van acabar trobant a ell. Una novel·la d'intriga, que té girs inesperats i amb temes de fons, com la vellesa, la joventut, la lleialtat, les relacions familiars i les professionals, entre d'altres. Amb l'estil narratiu de l'Is...

Dos-cents dies! Fa dos-cents dies des que es va produir l'accident. La recuperació segueix el seu curs. Més a poc a poc del que voldria, i segons diuen els metges de manera correcta i ràpida. Estar en forma no només va evitar mals majors, alhora està servint perquè tot vagi més de pressa. Encara que em costi de percebre. La millora és com ara, al mes de gener, el dia es va allargant de mica en mica. Hi ha més minuts de claror. D'un dia per altres no es nota, cal mirar enrere per adonar-se del canvi fet. Les últimes proves indiquen una bona notícia, no quedarà cap seqüela a la cama esquerra. La coixera lleu acabarà marxant. Tinc atròfia muscular a la cama, pèrdua de teixit muscular. Res fora del normal, és la conseqüència de mesos d'inactivitat física i d'haver d'anar amb crosses per a moure'm. Amb el reumatòleg i el fisioterapeuta, estem treballant específicament per aquesta atròfia, sense descuidar la resta de lesions. Tinc un llarg camí per recórr...

Missió d'UltraQuim.net Explicar en primera persona reptes esportius, compartir experiències, aventures i la meva particular manera d'entendre la vida. Visió del blog Que aquest diari de bitàcola, pugui ajudar a tothom, a veure que la vida es viu molt millor, amb un somriure als llavis i perseguint una il·lusió. Valors del contingut Escriure d'una manera planera, sense tecnicismes, ni floritures. Fer textos curts de ràpida lectura. Sense que això vagi en perjudici del missatge. No publicar per alabar el meu ego, ni buscar compassió, ni admiració. Transmetre el que visc, com ho visc. Parlar sempre amb dades objectives. No donar lloc a la subjectivitat en la interpretació. Explicar el que aconsegueixo i el que no. El veritable fracàs és no intentar-ho. No dir veritats a mitges, que sempre acaben sent mentides senceres. Tot i parlar de sensacions i emocions pell endins. La vida més íntima i personal, queda al marge d'aquest espai.

La travessia més difícil a més de ser un testimoni en primera persona, del mal tràngol de l'hospitalització a causa de la Covid-19. És un retrat del moment previ que ha viscut el país, referent a aquesta pandèmia i una radiografia del que en aquells moments es viu. I de com el personal sanitari encara la lluita contra el coronavirus. Una lectura més que recomanable, no només per l'esperit de lluita i superació del protagonista. En Tatxo Benet, amb qui he tingut la sort de compartir braçades en més d'una ocasió. Si no per veure com de fràgil i alhora increïblement dura, és la fortalesa humana davant l'adversitat. El nom és més que encertat, la travessia més difícil. Durant l'evolució de la malaltia té mala mar, ha d'anar a contracorrent i afrontar la solitud, que tot nedador de llargues distàncies ha de tenir present per seguir endavant. Això no obstant ho afronta amb disciplina i voluntat d'arribar al seu objectiu, superar la Covid-19. Els drets ...