UltraQuim

El dia de la cursa de les Sis hores de Calella, l'1 de desembre, no hi puc assistir per motius laborals. Però no la vull deixar de fer, a més és la meva desena participació, en aquesta cursa que tant m'agrada. Decideixo que hi aniré la setmana abans, a fer-ho en solitari i autosuficiència. Tinc el vist i plau dels organitzadors. A quarts de nou del matí, ja estic a Calella, he anat amb moto, el meu mitjà de transport. He de deixar l'equipació de motorista en algun lloc. En el bagul de la moto, hi ha la beguda isotònica, el menjar i quatre coses més. Vaig al bar, on el dia de la cursa, ens quedem a dinar tots plegats, de seguida em diuen que si, que ho puc deixar i que m'ho guarden. Genial! Arranco a córrer a les nou del matí, la mateixa hora en que començarà aquesta prova, la propera setmana. Al cap de res, hi ha la Nuri i en Joan, els organitzadors, que em donen suport. Ells fan unes voltes caminant, un luxe tenir els seus ànims, inclús, i poder intercanviar impress...

Per descobrir indrets, amb l'encant que els dona haver estat història viva, no cal anar molt lluny. La veritat, és que m'encanta aprofundir en el coneixement del que tinc aprop, sense deixar de voler sorprendrem per racons exòtics, de l'altre punta del món. Gràcies al Capità Haddock, que a més de ser un personatge de la saga d'en Tintin, és l'àlies amb que un Palafrugellenc, penja les rutes que fa, a wikiloc. Vam poder assaborir aquesta ruta. La ruta no és molt llarga, una mica més de 15 quilòmetres, ni té molt desnivell,  345 metres positius. Surt de Palafrugell, tot passant per l'arxiconeguda Font de la Teula. Els camins i corriols principals són de bon transitar, tot i que per anar als punts més carismàtics, cal passar entre bardisses. Aquesta ruta permet, gaudir de la Mina d'en Torrent. Visitant des de la casa dels miners, veure els pous de ventilació, entrades tancades i una que permet endinsar-hi, cadascú sota la seva responsabilitat, i alguna sorpr...

Començo a nedar a bon ritme, parant segons el previst, 15 segons, després de cada serie de 100 metres. Tinc dues ampolles a peu de piscina, per ingerir líquids sense sortir de l'aigua. Als 500 metres, 1.500, 2.500, etc, toca aigua i als 1.000, 2.000, 3.000 i successius, beguda isotònica. Una vegada nedats els primers 3.000 metres, la xispa s'acaba, els pocs entrenaments, que porto en les últimes sis setmanes, no donen per més, s'ha acabat el que es donava. Em sento lent i alhora fort, les sessions de peses donen el seu fruit. Mentalment, costa evadir el pensament i marxar una estona d'on estic. Perquè cal estar pendent per no fer més de 100 metres a cada sèrie, i al parar i al engegar el rellotge, que és testimoni mut del repte, veig el que duc i automàticament penso en el que queda. Per sort, tinc el convenciment que amb més o menys temps, ho aconseguiré. Aquesta sensació m'acompanya, de principi a fi de repte. Arribo al petit descans dels 6.000 metres. Cap al v...

10 km nedant. En 100 sèries de 100 metres cadascuna. En piscina de 25 metres. Amb 15 segons de descans, entre sèrie i sèrie. Nedant tota l'estona estil crol. En dos blocs. El primer de 60 sèries (6.000 metres). Parada per anar al vestuari, per fer necessitats i menjar una mica, a la piscina no està permès fer-ho, si que hi puc beure i prendre algun gel. Per continuar amb un segon bloc de 40 sèries (4.000 metres) El repte el duré a terme, en solitari, a la piscina on habitualment entreno, a la Corxera de Sant Feliu de Guíxols, com un usuari més, dintre el funcionament normal de les instal·lacions, sabent que hauré de compartir carril amb d'altres nedadors. Com a testimoni mut de les braçades, utilitzaré un rellotge garmin, perquè quedi constància del repte. És un repte que he fet cada any, consecutivament, des del 2011, en grup i en alguna ocasió en solitari. La dificultat d'enguany radica en que tot just he començat la temporada de piscina, farà just sis setmanes, en tot...

La distribució del llibre, té dues vessants: els que vaig vendre a Verkami i a posterior. El venuts mitjançant Verkami, vaig calcular poder entregar la meitat personalment o deixant-lo a la bústia i l'altre meitat amb Correos. Els que vaig entregar o deixar a la bústia, van ser el 47% dels llibres, els d'amics, familiars i una part dels de la província de Girona, dins la zona geogràfica on em moc. La resta, el 53%, han anat, amb un sobre especial pel seu transport, mitjançant Correos, a les quatre províncies de Catalunya. Els electrònics, com és evident, els vaig enviar per mail. Una vegada enviats els que tenia venuts i algun que vaig imprimir més, hi ha el següent pas, la distribució a posterior. Al fer-ho per tot per lliure i tenir tots els drets, opto per fer-ho a Amazon. Que fa impressió sota demanda, és a dir, no té cap estoc, li demanen un llibre, l'imprimeix i l'envia, surt car, perquè la plataforma s'ho cobra, però és una magnifica manera de distribució,...