UltraQuim

Hi ha diferents maneres de participar en una prova esportiva, en aquesta ocasió ho faig col·laborant amb la organització, el Club Aquàtic Xaloc, el meu club. Estic cansat pels 100 km que he fet a peu , tot just 12 hores, decideixo no agafar ni les ulleres de nedar que em conec. Només arribar, l'amic Josep vol anar a nedar i resulta que té dos ulleres de natació, no tardo ni mig segon en caure a la temptació. Sóc dèbil. Fem el circuit que després faran els atletes, moment en el qual estaré en un caiac. Em serveix per veure on hi haurà les complicacions, més que res d'orientació, per les onades que es van carregant, hi ha unes quantes meduses, de les tipus ou ferrat, la Cotylorhiza tuberculata, casi gens urticants. Arriba el moment de la veritat, sempre em posa nerviós, tot i que no m'hi jugo res. Som cinc caiacs a l'aigua, més dues embarcacions, estratègicament distribuïts per cobrir el circuit.  Els aquatletas van com una moto, toca anar a buscar-ne algun que va dir...

S'acosta l'hora de la veritat i no les tinc totes. Sóc plenament conscient que no he recuperat el necessari dels 6 dies pedalant de fa menys d'una setmana. No he entrenat especificament el córrer llarga distància, si el fons amb altres esports. La previsió avisa que serà una jornada calorosa. Fer aquest repte amb autosuficiència alimentaria i en solitari acaben d'arrodonir la situació. Surto corrent a ritme tranquil, amb certa comoditat faig els primers 30 km. A partir d'aquí comença el calvari, tot i dur una bona pauta d'hidratació i alimentació. Em sento marejat, l'estómac és com si s'hagués inflat, estès apunt d'explotar i no li cabes res més. A la meitat del repte, tinc seriosos dubtes de si seguir o abandonar, en aquest moments recordo una frase que vaig llegir en algun lloc i la repeteixo com un mantra: hi haurà un dia en que no aconseguiré acabar, però aquest dia no és avui. Les hores és fan llargues, les rectes eternes, ni el temps, ni j...

Uauh!!!! 100.000 pàgines vistes des de la creació del bloc, el 26 de juliol del 2010. Em dóna la impressió que les visites del bloc, són com una bola de neu baixada avall, en que mimant-lo dia a dia, s'aconsegueix que la bola sigui de mica en mica més gran. La meitat de les visites, és a dir, 50.000, han estat en una mica més de deu mesos i mig. Resulta molt gratificant poder compartir les vivències, les preocupacions, els reptes i les sensacions del que vaig fent en la meva vessant esportiva. L'atzar ha volgut que el bloc arribes a les 100.000 visites, mentre jo feia el repte Ultra Carrilet de 100 km, 100.000 metres. Incrementar el número del comptador de visites, no és un objectiu en si mateix, crec que és una conseqüència. Per la meva banda, seguiré escrivint les sensacions  del que em preocupa, del que em fa somiar, dels futurs reptes, de les aventures, dels objectius aconseguits i dels intents fallits, sempre des de la veracitat, en un llenguatge proper i entenedor. ...

El dia 7 de setembre vaig  suspendre l'Ultra combinat Vies Verdes, degut a les condicions meteorologiques, posposant-lo fins a finals de mes. Doncs bé, aquest dia ha arribat, serà el proper divendres 27 de setembre, la previsió és molt bona, una mica massa de calor,  no es pot tenir tot. Serà en diferent format, no faré la part combinada de la bicicleta, doncs no he trobat la logística necessària. L'idea del repte combinat, la deixo guardada en el calaix de projectes que esperen el seu moment. D'aquesta manera inicio l'objectiu de fer 4 curses de 100 km en 99 dies, finalment, si tot va bé, seran  79 dies. L'Ultra Carrilet són 100 km en autosuficiència alimentaria, duré tot el menjar a sobre, només em proveiré d'aigua de les fonts del camí. El recorregut és mantindrà dintre les vies verdes, concretament dintre el tram de Girona a Sant Feliu de Guíxols. Sortida des de la porta ferrada de Sant Feliu de Guíxols, enllaçant la via verda fins a Girona i tornada pel ...

    Text publicat a Triatletas en Red: Matinal de natación en aguas abiertas en Cala Montgó.  Este domingo los participantes en la modalidad más larga, pudieron ir desde la llegada al punto de recogida de dorsales en tren turístico, para después subir a la embarcación que les aproximaría al punto de salida, Cala Illa Mateua. Se salto del barco a unos 250 metros, para ir al inicio de la prueba. A la que todos los nadadores estuvieron en la playa, se procedió a dar la salida. El agua se encontraba a unos 22 grados, día de pleno sol y mar encalmado en su inicio, haciendo disfrutar de nadar en un paraje cien por cien costa brava. Hubo presencia de medusas, las Aguamala (Rhizostoma pulmo) y las Huevo frito (Cotylorhiza tuberculata), aunque al ser pocas en número y de tamaño grande, se hacían fáciles de esquivar, la cruz roja atendió pocas incidencias. A mitad del recorrido, las olas se empezaron a cargar, haciendo un poco más lento el último tramo, ya entrad...