UltraQuim

Una de les meravelles dels blocs personals, és que a més de poder compartir les sensacions i emocions que un viu, pots trobar-hi com les  experimenta una altre persona. Tot i haver-hi participat en primera persona, és com veure la jugada des d'un altre angle, navegant per la xarxa he trobat la crònica de: Daniel Hernández Fotos gràcies a Josep M. Esteva. Àlbum de fotos Entrades relacionades: Proposta pel 29/01/12 Travessia no a la fred 29/01/12 Travessia no a la fred. Crònica i fotos

La nit plovent, el dia aixeca gris, mala previsió metereològica, temperatura exterior  5 graus, interior del mar a 13,5ºC, mar endintre amb grans onades, feien tenir dubtes de nedar o no, per sort tinc la ferma determinació de fer-ho a pell, cada vegada més, les adversitats, no són més que nous al·licients i motivació extra. Som 30 nedadors, 4 d'ells ho farem a pell, en Jimi, en Nacho, en Jaime i el que escriu, falten 15 minuts per començar, cau aiguaneu, que dóna ganes de marxar corrents i anar al davant d'una bona llar de foc. Sessió d'escalfament a la sorra, amb monitora d'excepció, l'Anna, que entre riures, bon rotllo, estiraments i córrer una mica, ens fa oblidar la fred. Entrada a l'aigua, com que hi ha més temperatura que a l'exterior, en res, em sento còmode, nedo tranquil arropat per la resta de companys i les 3 embarcacions de suport. Nedo amb tranquil·litat, fer-ho sense neoprè és fantàstic, no tiba ni oprimeix res, la sensació és d'absolut...

La mecànica de la cursa és senzilla a més no poder, fer 20 voltes, en un circuit d'anada de 2,5 km i tornada pel mateix lloc, amb avituallaments a cada extrem, en un terreny completament pla. Fins a completar els 100 km, en un temps màxim de 24 hores. Al principi de córrer, ara fa uns 5 anys, tenia vista aquesta cursa, pensava que mai la podria fer, creia que els que la feien eren superhomes, que era un esforç físic i sobretot mental que només estava a l'abast de molt pocs. Al anar-hi vaig descobrir que si que hi havia persones fora de serie, la majoria de les quals no corrien, tampoc paraven, estaven a l'organització, als avituallaments, animant, solventant incidències, encoratjant-nos, transmeten passió per l'atletisme de llarga distància, sense espectaculars operacions de marketing, sense bosses del corredor que justifiquin un elevat preu d'inscripció,  sense les coses supèrflues a córrer, amb autenticitat. Aquesta serà la meva tercera participació, he aprés que ...

Si ha ha una part imprescindible, en la rutina d'un esportista, independenment de la disciplina que practiqui, és fer estiraments.  Reconec que al gimnàs, faig els justos, és al arribar a casa on m'agrada fer-los, ho tinc com un hàbit, arribar i estirar, inclús faig alguna sessió llarga d'estiraments desenvolupats juntament amb el fisio. A continuació us copio un text al respecte, de Jordi Gonzalez , triatleta de llarga distància (IronMan)  i entrenador de la secció de  triatló del Club Aquàtic Xaloc: La gran importància que tenen els estiraments després de qualsevol sessió d’entrenament; ens ajuden a recuperar el múscul i el preparen per l’entrenament següent. Si veiem que anem curts de temps, és preferible retallar l’entreno i realitzar els estiraments ben fets, sé que tenim tendència a fer el contrari i normalment el que es sacrifica primer són precisament els estiraments, però la meva experiència en aquest sentit recomana fer sempre els estiraments, si hi ha a...

El benestar  és una bombolla de sabó, màgica i fràgil, d'aquelles que ens passem hores bufant quan som canalla i ens deixen embadalits de ganàpies. Vivim dintre la bombolla, cadascú envoltat de les dels altres, dels amics, dels companys, dels coneguts, dels que tenen els papers principals de la pel·lícula  i dels que hi fan d'extres. Dia a dia bufem, per fer-la més gran i mantenir-la amunt, les nostres accions, les conseqüències de les decisions, els cops de vent de l'atzar o la providència, fan que pugem cap a la gloria o baixem cap a l'abisme, de vegades són grans ventades, la majoria de cops, són petites brises, casi imperceptibles, que van marcant rumb, sense que ens adonem. Hi ha un moment, no en sé el motiu concret, potser és que hi ha molts petits motius que encaixen, com en un trencaclosques, que la bombolla és desinfla, ens tornem més vulnerables, ens falta la cuirassa i tot ens arriba directament al cor, aquells comentaris en forma de petita burla, ja no re...