UltraQuim

2 hores i mitja per nedar uns 2.300 metres, a aquest ritme no participarem en cap olimpíada. No, no hi havia onades de 5 metres, ni vent força 7 en contra, ni meduses que ens barressin el pas, ni pops gegants agafant-nos. Nedar en un indret espectacular, com és la Punta de Garbí, de cala Vigatà fins El Freu de Sant Feliu de Guíxols, on amb la mirada per sobre de l'aigua ja és de somni, si a més mirem per dins de la mar, encara millora més, boscos de posidònia, peixos trompeta, castanyoles,  estrelles de mar, garoines, etc...., en un dia assolellat de tardor estiuenca, amb poquíssim trànsit marítim. Si a tota aquesta combinació hi afegim una càmera de fotos aquàtica i ganes de passar-ho bé, la mescla ja és d'allò més, que difícil que és intentar anar sota l'aigua amb un neoprè de nedar; hem rigut, més que nedat, la veritat és que més una travessia nedant, m'he sentit en un dia de platja, com quan era un nen petit, que no li cal res, per divertir-se, que no té cap pressa,...

Com molt bé defineix en Xavi de Kayak Guíxols , "h i ha gent que recorre grans distancies per disfrutar de llocs paradisíacs i a vegades els tenim al costat. La Costa Brava un paradís per descobrir." No hi puc estar més d'acord. A més ens obsequia amb aquest muntatge audiovisual, perquè tothom pugui fer una petita mirada, a tot el que vam veure i viure nosaltres. He navegat per l'escenari de molts reptes i aventures, de les que jo he fet,  ja sigui corrent, caminant, nedant, pedalant o en caiac, he reviscut records i n'he fabricat molts de nous, per recordar que cal seguir somiant i anar més enllà. La fi, ha arribat, toca desar els estris, per una altre ocasió, la sensació no és de tristor per haver acabat, és d'alegria perquè fa dies vaig començar i tot el viscut des de aleshores. Entrades relacionades: Propera aventura: Costa Brava en caiac 18/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 0 19/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 1 20/09/11 Costa Brava en caiac. Dia 2 2...

Títol: Fons marí, acrílic sobre tela. Autora: Elisabet Font Fuset ("Art Fatjó") Bon dia món, bona dia mar, bon dia vida! És l'últim dia, com a fi de festa, tinc un regal inesperat, la mar com una bassa d'oli, dia de ple sol, mentre resegeuixo la costa puc veure el fons marí, navego amb calma, no hi ha pressa, només vull disfrutar el camí, entro per tots els racons i raconets, entro a les coves i a les cales menudes. Paro a Tossa de Mar, faig el turista a la platja, estic al costat d'on embarquen els passatgers dels vaixells de fons de vidre, als qui l'idioma em permet entendre, sento com es desfan en elogis, han al·lucinat, d'aquest bocí de la Costa Brava. Busco una cala petita i tranquil·la, la trobo, de les que no tenen sorra, tenen pedretes arrodonides, de les que al caminar, sents com un massatge als peus, mentre s'enfonsen i es fa feixuc el caminar. Agafo ulleres i tub, a gaudir de la vida marina, en el caiac, porto uns bastonets de pa, que...

Mentre encara estic a la platja, moments abans de sortir,  per sota la punta del caiac, passa nedant un corb marí, no hi ha ni un pam d'aigua, estic al mig de la platjeta, on hi ha el Kayak Guíxols , no fa ni 10 metres de llarga abans d'arribar a les embarcacions, va i torna, un cop i un altre, finalment surt de l'aigua, es queda plantat mirant-me, a un metre de mi, girant el cap lentament vers la mar, sembla que  vulgui dir, no perdis el temps la mar t'espera, som-hi! Navego en una mar molt plana, amb fulles marrons que suren i  recorden que ha arribat la tardor, en un silenci absolut, només trencat pel meu constant paleig, de cop a uns 40 metres, sento com si acabes d'entrar un gran objecte a l'aigua, em quedo parat, un corb o una gavina no poden ser, no són tant grans, ostres, si..., salta, si..., el veig, si..., escolto com respira, si! és un dofí!!!, quin espectacle, el puc seguir amb la mirada, és molt millor del que m'esperava, va vers el sol, el ref...

Estic de descans de nedar, almenys grans distàncies, però l'idea de nedar de Llafranc a Calella i tornar m'atrau, que és mala cosa, fa pocs dies vaig nedar a una caleta a uns 2 km, m'atrau l'idea de tornar a la vora, a més estaré molt ben acompanyat, per un grup de nedaddictes, no trobo arguments per no anar-hi. Estem a Llafranc, punt de partida i arribada. Som un grup de 8 nedadors, tots ells, menys jo, ho fan com entrenament per la Radikal, que es farà en una setmana, en aquest indret, no són els únics, trobem més nedadors que estan fent el mateix, l'il·lusió, en aquest cas, d'assolir un repte, és una força que uneix més que cap altre vincle. Comencem a nedar, cadascú al seu ritme, sense pressa, a la poca estona, trobo un munt de peixos, de blaus, de platejats, de petits, de grans, que neden en grup, en solitari, inclús en trobo un munt, que neden en espiral i de dalt a baix, m'encanta veure el moviment dels peixos, té un no se que, que hipnotitza, que em ...