Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

16/08/21 Quatre-cents dies. Crònica d'un accident de trànsit

Quatre-cents
Quatre-cents dies fa del fatídic dia de l'accident. Molt temps...

Un temps en pausa, de no poder fer el que m'agrada. No per això he deixat de fruir, de les petites grans alegries del dia a dia. Ni de fer plans de futur, tot i que sense data.

Un temps fugit, que afortunadament no tornarà, sobretot pensant en el dolor i el patiment, meu i dels meus. La distància va fent que es torni un record borrós, tot i que impossible d'oblidar.

Un tems regalat, va faltar poc, molt poc, per no poder-ho explicar. Vaig sentir la fragilitat a la pell. Fa ser conscient de l'extremadament agraïts que hem de sentir-nos per estar vius.

Un temps de paciència, molta paciència. No només per esperar la recuperació, sinó per anar afrontant totes les etapes i contratemps que es van presentant.

Un temps d'espera, que encara no ha acabat. Tot i que va faltant una mica menys per a retornar a la vida quotidiana. Ja començo a tenir el cap ple de pardals, somiant despert en noves aventures i desafiaments que m'esperen.

Un temps de treballar intensament, fent la feina que no es veu. Amb disciplina, constància, acompanyat pels professionals mèdics. En números, fins al dia d'avui. 253 sessions de rehabilitació, 68 visites mèdiques, 25 proves diagnòstiques i segueixo sumant.

Un temps de reinici. Tots els fets importants d'una vida, són punts d'inflexió. Canvis uns per voluntat pròpia, d'altres imposats per les circumstàncies. No m'espanten els canvis, serveixen per progressar i són tot un repte.

 

Tots els escrits sobre l'accident, a un sol clic: Crònica d'un accident de trànsit  

Comentaris