12/07/21 Un any després. Crònica d'un accident de trànsit
Tal dia com avui fa un any, de l'inici d'un dels pitjors moments de la vida. Uns moments de molta por, i fragilitat. En què em vaig afrontar a una incertesa, que encara plana damunt meu. No per això han deixat d'haver-hi moments dolços.
La tarda del 12 de juliol del 2020, un cotxe em va encalçar mentre estava parat en un semàfor en vermell, enviant-me uns quaranta metres més enllà. Afortunadament ho puc explicar, tot i que ha faltat poc perquè no fos així. El que passa en un segon, et canvia la vida. En aquell instant no ho sabia, encara no sé fins a quin punt, però unes quantes coses més, canviaran, la majoria per fi de bé.
Hi ha qui em diu que anar amb moto és perillós, que aquest incident és un exemple. Quan la veritable temeritat és agafar un vehicle havent begut, com va fer el conductor que va provocar l'accident. Com a societat tendim a culpar les víctimes, en comptes de posar el focus en el botxí.
Des de fa un any, va començar aquesta etapa vital, en la que em trobo immers, la recuperació. És tot un repte, un repte en què cal treballar dia a dia, sense saber on hi ha la línia d'arribada. Hi dedico entre sis i vuit diàries a recuperar-me, fent-ho tot sota prescripció i supervisió mèdica.
No miro enrere, però el record del patiment no s'esborra i cal conviure amb ell. Cada vegada que veig imatges o parlen de l'UCI, no puc evitar transportar-me mentalment a aquells moments. Mirant endavant puc veure tot el que pròximament podré fer, multitud de somnis i projectes per descobrir.
En aquests moments de la recuperació, ja tinc més que clar que al cent per cent no quedaré, però no em rendeixo i segueixo lluitant com si fos possible estar com el dia 12 de juliol del 2020 al matí, en què podia fer de tot. Hi haurà limitacions. Mantinc l'esperança de seguir avançant i millorar més. Els metges s'encarreguen de posar-me els peus a terra i fer-me ser conscient del que em trobaré. Ser conscient de la realitat mai m'ha impedit ser un somiatruites, i en aquestes alçades de la vida no penso canviar.
Tots els escrits sobre l'accident, a un sol clic: Crònica d'un accident de trànsit
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!