08/07/18 Reinventar-se
A la vida cal anar canviant, adaptant-se i buscant nous camins, que ens condueixin al nostre veritable destí, viure plenament.
Ara fa una mica de tres mesos, vaig iniciar un d'aquests nous trajectes, en aquest cas professional. Deixant, voluntàriament, enrere una feina en la que duia onze anys, per començar, als 43 anys, en una nova empresa, havent d'aprendre-ho tot de nou, assumint riscos, guanyant menys diners, tot plegat per aconseguir l'intangible més preuat i que més valoro, temps.
Aquest intangible es pot quantificar, són dues hores per dia laborable, fent números ràpids: 2 hores x 5 dies/setmana x 4 setmanes/mes = 40 hores. 40 hores més cada mes per viure. Perquè per molt a gust que s'estigui en un feina i que t'agradi, no deixa de ser feina i com a tal una obligació.
L'objectiu principal, no és fer més coses, tot i que evidentment en faig més, és sobretot assaborir intensament les que faig, a foc lent la vida deixa un millor gust de boca. En aquest tres mesos, he perdut estrès, cabòries i algun quilo. He guanyat, una major sensació de control sobre els acontentaments que m'envolten, gaudint l'ara i l'aquí.
No tot són flors i violes. He hagut de renunciar a coses, guanyar menys diners, m'ha fet replantejar l'estil de vida. Per exemple, he canviat el cotxe per una moto, descobrint tots els avantatges i inconvenients que té aquest medi de transport, especialment els dies de pluja i temperatures baixes, el dinar de restaurant pel de carmanyola, l'amazon pel wallapop.
Tinc molt clar, que la meva felicitat, està en ser el màxim de coherent entre el que penso i el que faig, canvis com aquest m'hi apropen.
Ara fa una mica de tres mesos, vaig iniciar un d'aquests nous trajectes, en aquest cas professional. Deixant, voluntàriament, enrere una feina en la que duia onze anys, per començar, als 43 anys, en una nova empresa, havent d'aprendre-ho tot de nou, assumint riscos, guanyant menys diners, tot plegat per aconseguir l'intangible més preuat i que més valoro, temps.
Aquest intangible es pot quantificar, són dues hores per dia laborable, fent números ràpids: 2 hores x 5 dies/setmana x 4 setmanes/mes = 40 hores. 40 hores més cada mes per viure. Perquè per molt a gust que s'estigui en un feina i que t'agradi, no deixa de ser feina i com a tal una obligació.
L'objectiu principal, no és fer més coses, tot i que evidentment en faig més, és sobretot assaborir intensament les que faig, a foc lent la vida deixa un millor gust de boca. En aquest tres mesos, he perdut estrès, cabòries i algun quilo. He guanyat, una major sensació de control sobre els acontentaments que m'envolten, gaudint l'ara i l'aquí.
No tot són flors i violes. He hagut de renunciar a coses, guanyar menys diners, m'ha fet replantejar l'estil de vida. Per exemple, he canviat el cotxe per una moto, descobrint tots els avantatges i inconvenients que té aquest medi de transport, especialment els dies de pluja i temperatures baixes, el dinar de restaurant pel de carmanyola, l'amazon pel wallapop.
Tinc molt clar, que la meva felicitat, està en ser el màxim de coherent entre el que penso i el que faig, canvis com aquest m'hi apropen.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!