22/12/18 Donant la benvinguda a l'hivern, corrent 100 quilòmetres

Quasi les set de la tarda de dissabte, començo el repte. Seran quatre voltes, anada fins a Font Picant per la via verda i tornada a casa, a Sant Feliu de Guíxols, pel mateix camí.
Una espectacular lluna plena m'acompanya, fa bona temperatura per córrer. Segueixo la pauta alimentaria planificada, al punt de gir (Font Picant), menjo barretes i/o fruita, que duc al damunt i un cop a casa, al final de cada volta, macarrons fets per la mare que sempre entren bé i beguda isotònica. Per beure, mentre corro, duc dos bibons de 250ml, que vaig reomplint a les fonts que trobo pel camí.
La primera volta és fàcil de fer, surten 27,5 km, ja em va bé, faré les dues primeres voltes més llargues, d'aquesta manera les dues últimes seran més curtes i mentalment, aquests petits detalls van molt bé.
La segona volta és de bon fer, la son encara em respecta i puc córrer tota l'estona, l'acabo amb 55 km fets, més macarrons i cap a la que sé del cert, serà la volta més dura i complicada de gestionar. Parar a casa és una arma de doble fil, és molt còmode per poder menjar i agafar tot el necessari i alhora és una gran temptació de deixar-ho estar, fer una dutxa i ficar-me al llit, per evitar-ho, estic a casa el temps just i necessari.
No m'equivoco, la tercera volta, de 23 km, es fa molt llarga. La son em vol tancar els ulls i em fa caminar a estones, estones en les que agafo fred, hi ha molta humitat. Em comença a fer mal el genoll. Tinc moment en que em baixa la moral i m'enfonso en el meu propi infern. Per sort, res fora del normal. Fins al quilòmetre 70 +/-, que comença a clarejar i tot canvia, mica en mica em vaig activant de nou, per tornar a gaudir de córrer. Parada a menjar a casa, per l'hora que és, toca esmorzar, cafè amb llet i entrepà de pernil.
La quarta volta, és molt diferent de les altres tres, és de dia, hi ha un munt de gent a la via verda, corrent, pedalant i passejant, trobo un munt de coneguts i amics. Els quilòmetres van passant com si res, corrent tota l'estona, al que dona el cos, que no es gaire.
M'ha costat, no ho puc negar, 100 km a peu, mai és un repte fàcil i alhora m'he sentit afortunat, mot afortunat, per poder fer i gaudir el que m'agrada, soc un privilegiat!
Track garmin connect

Escrit relacionat:
Repte pel 22/12/18 Donar la benvinguda a l'hivern, corrent 100 quilòmetres