17/11/18 Cursa 100 km de Caldes - Corre pels que no poden

Anar a una festa sabent que has de marxar abans no acabi, costa. Degut a l'episodi de pluges intenses, que s'espera arribi a la tarda, a les contrades gironines, on visc, tenint en compte que vaig en moto, prenc la decisió d'anar a fer una marató, 42,2 km, en comptes dels 100 km inicialment previstos.
Es arribar i trobar un munt d'amics, de la família de llarga distància. El circuit és de 2,5 km i cal donar voltes. Les cinc primeres les faig corrent amb l'Aránzazu, xerrant passen ràpides. Poc abans d'arribar al punt de mitja marató, comença a xispejar, a estones i la temperatura és ideal per córrer. Anem compartint missatges d'ànims i riures entre els que m'avancen i els que avanço, competim, sense oblidar que venim a divertir-nos.
Al quilòmetre 39, miro el mòbil amb l'esperança, que hagi millorat la previsió, i no, al contrari, les pluges arribaran abans, sembla que em mullaré camí de casa, tot i que m'escaparé de les més intenses. Acabo la marató, amb un gust agredolç, content per gaudir de córrer envoltat de grans persones i trist per haver de marxar. Els quilòmetres han estat de bon fer, quan portes setmanes preparant els 100 km, fer-ne 42,5, sembla poca cosa.
Em costa acomiadar-me i marxar, no vull, ho de fer, però no vull! Tinc una mica més de cent quilòmetres amb moto, per arribar a casa, dels quals pràcticament tots, els faig sota la pluja i/o amb el ferm moll. Anat tranquil, s'arriba lluny
Track garmin connect

Escrit relacionat:
Proposta pel 17/11/18 Cursa 100 km de Caldes - Corre pels que no poden