31/01/16 No a la Fred des del caiac

Estic més nerviós quan visc una travessia des de fora, que quan la nedo. Són 118 participants, la responsabilitat és molt gran, la satisfacció encara ho és més.
A finals del 2010, quan vaig fer la proposta al Aquàtic Club Xaloc, de muntar una travessia al mes de gener, poc em podia imaginar que al cap d'uns anys, una travessia d'hivern entre amics, superaria el centenar de participants, doblant els 56 de l'edició del 2015 i amb el mateix objectiu que la primera, nedar entre amics de manera organitzada i no competitiva.
El recorregut resseguint la punta de Garbí,  passant pel seu Freu, que em té captivat i fer la volta a l'illot de S'Adolitx, que pertany a un tram de costa protegit amb variada vida marina, no és més que el que nedem molts Guixolencs a l'estiu. El nom de no a la fred, obeïx a que a Girona diem la fred, mentre que a la resta de Catalunya diuen el fred, un detall que marca la denominació d'origen.
Mirant enrere, encara em ressonen comentaris a favor i en contra, per sort, el temps dóna i treu raons. Des del caiac, puc observar des d'un punt de vista privilegiat la travessia. Evidentment, el merit no és meu, és de molta altre gent, que any rera any, ha treballat per fer d'aquesta travessia una festa.
He nedat les tres primeres edicions i les tres posteriors han estat des del caiac i sent part de l'organització. Tot i que no nedo, em sento part de la festa, estic a casa, hi ha un munt d'amics, moltes cares conegudes i un objectiu comú, passar-ho bé.
Aquest any, comptem amb el suport dels caiaquistes de la TCN, cinc persones experimentades en travessies de mar, un veritable luxe.
Acabo conscient que hi ha coses que es poden fer millor, que hi ha hagut errades i algun que altre encert. Si tot em sembles perfecte, seria símptoma que no m'importa i en aquest cas m'importa tant, que els petits detalls són objectius a polir.
Per primer vegada, s'ha pogut fer el trajecte original, anar fins a fer la volta a l'illot de S'Adolitx, els altres anys la mar no ho havia volgut. 
Poder veure i sentir la satisfacció dels participants per l'experiència viscuda ha estat el millor premi.

Entrada relacionada:
30/01/16 Test de la No a la Fred
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

30/01/16 Test de la No a la Fred

Ser part de l'organització d'una prova esportiva, aporta moltes coses positives i alhora responsabilitats. Per això la millor manera per poder prendre decisions, és ficar-se a la pell del nedador. A més, millor excusa per fer el recorregut de la travessia No a la Fred el dia abans, no hi pot haver.
La travessia del diumenge, surt a les 11, amb l'amic Sergi, en posem a l'aigua uns 25 minuts abans, a més tenim, segons les prediccions, pràcticament les mateixes condicions climàtiques i de mar. L'endemà des del caiac, podré saber de primera mà el que senten les persones que neden.
La mar es troba a 14,0C, el punt d'inici, és lleugerament més fred. Nedem a pell, fa unes 4 setmanes que no em fico al mar, les ganes de nedar fan més fàcil l'entrada. Nedem fins al Freu, el pas entre roques, que ens té el cor robat, les estrelles de mar, enganxades a les seves parets, ens veuen passar. D'allà fins a l'illot de S'Adolitx, només hi ha uns 400 metres, venim d'un tram de mar planera i aquí la mar està un xic més juganera i a nosaltres ens encanta jugar!
Volta a S'Adolitx i emprenem la tornada, hi ha pescadors que ens observen i veient la seva expressió es pot deduir que pensen que estem un xic bojos, nosaltres pensem igual d'ells, com ser que ells estiguin tant aprop de l'aigua i no vulguin estar dins, gaudint d'onades, sal i peixos,
El sol es deixa entreveure enmig dels núvols, és una llàstima no només per no tenir la seva escalfor, sinó perquè permet una millor visió dels secrets que amaga l'aigua. Desfem camí, el Freu, fins i tot per fora té encant, té màgia, m'aporta pau.
En una hora i tres minuts, parant a fer fotos i a comentar la jugada completem la nedada.
Un cop a terra, amb sal a la pell, la vida s'aprecia millor.
Track Garmin Connect

Entrada relacionada:
31/01/16 No a la Fred des del caiac

26/01/16 Nova imatge del bloc, velles intencions

Cal fer petits canvis perquè tot segueixi igual. Amb aquesta filosofia he fet el rentat de cara al bloc. La forma es renova, el fons no.
Hi ha més integració de les xarxes socials,  d'aquesta manera en el mateix espai es pot seguir tot, tant un escrit al bloc, com una piulada al Twitter, una publicació al Facebook i una nova foto  a Instagram.
En l'afany de compartir, també  incorporo les pàgines on hi ha  els tracks del que vaig fent. Garmin connect, on es pot veure de manera més esportiva i Wikiloc, una manera més oberta de compartir i posar a l'abast de tothom les rutes.
Hi ha menys gadgets i coses prescindibles, al no ser-hi redueixen el temps per carregar la pàgina. Amb la intenció que menys coses, siguin més comoditat i més claredat.

El canvi s'aprecia si es visualitza el bloc per ordinador o tablet, per mòbil en poc feines hi ha variacions.
Falta una petita reforma en l'estructuració de contingut, que faré properament.
El fons i el propòsit segueix sent el de sempre, crear contingut. Contingut sobre el que vaig fent, projectes i reflexions, de manera planera, sense subterfugis, ni parafernàlia supèrflua.
Degut als meus limitats coneixements informàtic i poc temps, he tardat un parell de setmanes, robant estones a l'albada i a la son, estic molt content del resultat, m'ha costat, però és tal i com ho volia. Espero us agradi, moltes gràcies per llegir el que publico en aquest espai.

23-24/01/16 24 hores a muntanya

M'ho vaig passar pipa, aquest seria el resum de les meves 24 hores de muntanya, organitzades pel Centre Excursionista Olot. Com en una caminada amb amics, entre paisatges que no t'acabes, en que ara xerres amb l'un i després amb l'altre. Bonic trajecte, el de dia, tot i la boira de les últimes hores i sobretot el de nit. Va haver-hi un llarg tram, de pista pavimentada, amb la lluna plena capitanejant un cel seré, que ens deixa observar la forma de les muntanyes, mentre tots anàvem amb el frontal apagat, estones amb màgia.
El passar dels quilòmetres els vaig anar compartint amb molta gent. La totalitat, amb l'amic i company d'aventures, Lluís Tuneu, amb qui d'aquí uns mesos, ens enfrontarem junts, per cinquena vegada, al Ultra Trail Emmona, que farà que aquestes 24 hores, semblin un joc de nens. La gran diversitat de persones que hi participen, en una o en totes les etapes, permeten intercanviar i veure nous punts de vista, són contrastos que enriqueixen.
Els amics del CEO, ens van guiar i cuidar, amb avituallaments en que hi havia menjar de sobres i més.
Cada edició de les 24 hores de muntanya és única, començant pel recorregut i per la meteorologia. En set edicions que he participat, hi he trobat, neu, fred siberià i en aquesta, temperatures aprop dels 20 graus a mitja tarda. El que si ha estat igual, és la duresa de no anar un al ritme que un vol, sinó al que marquen els guies, l'esperit excursionista de fer camí, no per per anar ràpid, sinó per gaudir-lo, que tant m'agrada i compartir-lo amb amics, uns que ens hem conegut a d'altres proves i a d'altres en que coincidim, any rere any, en aquestes 24 hores.
Track Garmin Connect
Entrada relacionada:

Presentació repte pel 2016: 7 IronMans del dret i del revés

El repte és més senzill d'explicar que no pas de fer.
Una prova tipus IronMan és nedar 3.8 km, pedalar 180 km i córrer 42.2 km, tot seguit i en aquest ordre, com que m'agrada experimentar, faré les sis combinacions possibles:
Nedar 3.8 km, pedalar 180 km i córrer 42.2 km / Nedar 3.8 km, córrer 42.2 km i pedalar 180 km / Pedalar 180 km, nedar 3.8 km i córrer 42.2 km / Córrer 42.2 km, nedar 3.8 km i pedalar 180 km / Córrer 42.2 km, pedalar 180 km i nedar 3.8 km / Pedalar 180 km, córrer 42.2 km i nedar 3.8 km
I com fi de festa, el setè, serà la combinació que més m'hagi agradat i divertit.
Ho aniré fent durant el 2016,t, no vol dir que ho aconsegueixi a la primera, sinó que el faré les vegades que calgui fins aconseguir-lo. Entremig, aniré fent d'altres reptes, els que ja puc explicar, 24 hores a muntanya, 100 km de Calella i Ultra Trail Emmona i d'altres que més endavant aniré desengrunant, com algun d'especial que faré el juliol.
Serà un repte autogestionat, a trànsit obert i muntant la logística necessària segons el recorregut a fer.
Els circuits els decidiré segons la climatologia, les hores de llum, la logística o simplement els que  em vinguin més de gust fer. La natació pot ser en piscina, mar o llac, la bicicleta per camins i pistes, amb la btt o enfilant ports i planejant amb la de carretera, córrer pot ser fent voltes a un circuit urbà o per camins, en definitiva totes les opcions són vàlides, mentre assoleixi les distàncies.
No hi ha un temps màxim, més enllà les pròpies limitacions horàries, condicionat per compromisos personals i laborals, vaig a divertir-me i a esforçar-me, no a competir amb un rellotge.
He fet tres IronMans, que anomeno IronGuíxols, el 2012, 2013 i 2015. En més d'una ocasió, m'han dit que avisi, la veritat és que m'ho faig per mi, puc compartir part dels recorreguts amb amics, amb la limitació de no anar mai a roda, però no vull muntar festes per ningú, per això ja estan les proves oficials.
Ho gravaré tot amb gps, a la bici, per comoditat i duré un garmin etrex 30, que fa que al passar-ho al garmin connect, doni una distància diferent a la de la pantalla, per això faré, a més, una foto al gps, la natació i el córrer, ho gravaré amb un garmin 910 xt, que al pujar-lo queda la mateixa distància que al rellotge.


Entrades relacionades:
Primer   Segon   Tercer   Quart   Cinquè   Sisè   Setè
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

Repte pel 27-29/05/16 Ultra Trail Emmona

Per cinquena vegada estaré a la sortida d'aquesta gran prova. Que no para de créixer, en quilòmetres, enguany seran un xic mes de 129 km i en participació. Lluny queda, la primera edició, el 2010, en que érem un centenar de participants. Ara tot ha evolucionat i el boom de les ultratrail és evident. L'autenticitat de l'organització sempre hi és present.
He estat quatre vegades a la línia de sortida i tres a la d'arribada. El primer cop que vas a una cursa és la descoberta, diuen que el segon cop és per superar la marca i pel tercer ja necessites una motivació afegida. En el meu cas, més enllà de l'atmosfèric i el de tall, no em preocupa el temps. L'al·licient és diu muntanyes. En el Pirineu Gironí, a  casa, unes vistes que no té les acabes, sensacions d'alta muntanya, amb la gran organització dels amics de la UE Sant Joan de les Abadesses.
Aquest any, també tinc la sort de compartir l'Emmona amb l'amic Lluís Tuneu, amb qui he fet totes les edicions i més reptes, al "nostre equip", a més s'hi afegeix l'amic comú, Andreu Just, pel qui serà part del camí que el durà a la Ultra Trail del Mont-Blanc. Amb ells la diversió està assegurada.
Tocarà treballar molt, en el meu cas, més que el fons, la forma de l'Emmona, al ser alta muntanya, cal preparar l'adaptació al terreny. Enfortir cos, per superar en un temps límit de 40 hores, els 20.388 metres de desnivell acumulat, en 129.54 km, uns 50 km per sobre els 2.000 metres d'alçada, és tot un desafiament per la capacitat d'adaptació, d'un que viu arran de mar i que està més temps jugant les onades que amb les pedres. Queden quatre mesos i mig, molta feina per endavant i molta il·lusió per gaudir el camí que em durà a línia de sortida.
Cròniques anteriors participacions: 2010, 2012, 2013 i 2014
Més informació: Emmona


Entrada relacionada:
12/05/16 Ultra Trail Emmona, el final a 15 dies per l'inici  

09/01/16 Del mar al sostre de les Gavarres en btt

Tinc ganes de btt, d'estar entre boscos, sense massa gent. La btt em fa estar concentrat, sentint el terreny per on passo i l'entorn que l'envolta.
Se m'acut de fer, una de les meves rutes preferides. Sortint de cota 0 metres d'alçada, a Sant Feliu de Guíxols, anar fins al Puig d'Arques, un dels punts més alts de les Gavarres, a 527 metres d'alçada, on hi ha un magnific mirador per gaudir des de ben amunt, i tornada.
L'inici és per les vies verdes, no fa fred, ni massa sol, dia ideal per pedalar. A la que agafo el GR92.1, s'acaba la calma, toca apretar les dents i esbufegar pujada amunt. La primera parada és Romanyà de la Selva, a uns 325 metres d'alçada. Agafo la ruta de btt, per seguir pujant fins a Puig d'Arques, tot i que hi ha una carretera asfaltada, que ho faria més curt i fàcil, m'agrada més passar pel Coll del Matxo Mort, és un tram divertit i bastant dret.
Un cop dalt, parada per menjar i gaudir les vistes. Estic a 527 metres d'alçada, la panoràmica des d'aquí és espectacular.
La baixada, al anar un xic just de temps, la faig per la pista asfaltada, mentre ho faig, tinc una idea per un nou repte. Un cop a Romanyà de la Selva, baixo per on no  he pujat, una baixada molt divertida i còmode, que em porta fins a Castell d'Aro, on agafo de nou la via verda per retornar a Sant Feliu de Guíxols.
Track garmin connect

Repte pel 23 i 24/01/16 24 hores a Muntanya

Per l'organització és l'edició que fa 34, per mi la setena vegada en que estaré a la línia de sortida. Un repte, que espero amb ganes cada principi d'any.
Té l'al·licient que el recorregut és diferent a cada edició, em fa descobrir una comarca que em fascina i que no te l'acabes, La Garrotxa.
El que fa aquesta caminada especialment dura, en el meu parer, molt dura. És el fet que el recorregut no el fa cadascú al seu aire, sinó al ritme que marca el guia a cada moment, fent les parades que siguin necessàries per reagrupar a tots els participants. El recorregut no està marcat, si bé és veritat que on hi ha bifurcacions dubtoses, hi posen indicadors, per major seguretat.
Haver d'anar a un ritme que no és el propi d'un mateix, ni poder fer les parades quan i a on un vulgui, és tot un repte. D'aquesta manera, les 24 hores, no són un temps màxim, sinó el temps real, més o menys, de la prova. Un punt que la fa més dureta, juntament a fer-ho a ple hivern, és fer-ho en  gran part de nit, una mica més de 14 hores de foscor, per això sempre ho fan coincidir en lluna plena per poder gaudir més de l'entorn.
La caminada d'enguany està dividida en cinc etapes, al final de cada una hi ha avituallament, es poden fer les etapes que es vulguin, en el meu cas aniré a intentar completar les 24 hores.
Aquesta filosofia excursionista, és el que m'atrau per tornar-hi un any rere altre. Permet fer amics, canviar impressions amb diferents persones i passar-ho bé.
Cròniques participacions anteriors:  2011, 2012, 2014 i 2015 També ho he realitzat el 2009 i el 2010, tot i que no n'hi ha constància en el bloc.
Més informació: Centre Excursionista Olot


Entrada relacionada:
23-24/01/16 24 hores a Muntanya

05/01/16 Carta als Reis Mags

Estimats Reis Mags:
Primer de tot, agrair tot el que m'heu dut aquest passat 2015, molts moments que em quedaran gravats a foc en la memòria. Moments compartits amb bons amics, moments per gestar noves amistats, moments gaudint en solitari, bons i mals moments, perquè en el contrast s'aprecien  les coses.
Com que em coneixeu bé, m'heu dut reptes que he aconseguit fer i d'altres que no, m'agrada tenir el llindar del fracàs sempre ben aprop, si ho fes tot, seria senyal que no són prou difícils i en superar dificultats i adversitats, està la diversió. I no hi ha il·lusió més gran que aconseguir, el que un mateix, dubta si aconseguirà.
Per aquest 2016 no vull res que es pugui  comprar, el que val diners, no val la pena. Només us demano temps, estones, encara que siguin robant hores a la son, amb pluja o bon temps, amb calor o fred, de dia o de nit, amb calma o temporal, només em cal tenir temps per fer realitat les il·lusions.
Il·lusions que no cal que ningú entengui, només necessito que em facin bategar el cor ràpid, que em facin sentir sensacions quan les faig, que em senti viu, molt viu, que despertin emocions al recordar-les i que les pugui compartir amb la gent que aprecio, ja sigui fent-les realitats junts o al voltant d'una taula.
De projectes per fer, en tinc molts, a cada repte que faig, hi ha qui pensa que en queda un de menys, la realitat és que a cada pas, s'amplia la llista de somnis per complir.
No us oblideu, que de tant en tant defalleixo, quan em passi, si us plau, recordeu-me de mirar enlaire, de mirar més endavant, de veure el conjunt de les coses i que ser feliç, no és un estat utòpic, és l'actitud de ser coherent amb un mateix.

03/01/16 Btt amb alforges. Sant Feliu de Guíxols - Girona - L'Estartit - Sant Feliu de Guíxols

L'idea és simple, és fer una volta unint tres rutes de camins de bon pedalar i amb poc desnivell, les vies verdes de Girona, la Ruta del Ter i la Pirinexus. Anant des de casa, Sant Feliu de Guíxols fins a Girona, d'allà a l'Estartit i tornar al punt de sortida. Ho faig amb la btt amb alforges, per dur material i el dinar.
Surto a les 8 del matí amb la primera llum del dia. Enfilo fins a Girona, pel camí, hi trobo molta gent, caminant, corrent i pedalant, aquest és el tram que més conec i que he recorregut infinitat de vegades.
Enllaço amb la ruta del Ter, aquesta només l'he fet en una ocasió, en el Repte del Ter (De Setcases a l'Estartit), descobreixo indrets, paro en més d'una ocasió, la ruta és preciosa, hi trobo molt poca gent. Vaig fins on riu i mar es fonen. 
Tinc les Medes de fons, la platja està deserta, hi dino, em sento la persona més afortunada del món, per estar vivint aquest moment.
A Torroella de Montgrí, agafo el tram que correspon a la Pirinexus. Aquest tram l'he fet en tres ocasions, fins a Palamós, comparteix camins forestals amb carreteres secundaries, en les que no hi trobo cap cotxe. La nit va caient, un cop a Palamós, toca el tram més ràpid i poc lluit de la ruta, és per asfalt, passant per l'interior dels pobles, fins al meu destí.
10 hores i 140 km després de la sortida, estic de nou, al punt de sortida, més content que cansat, amb més projectes amb alforges per fer que de fets, amb ganes de més.
El millor de la btt amb alforges, és que al ser totalment autònom, la sensació de llibertat és total, que tinc gana, duc menjar, que tinc sed, duc beguda, que es fa fosc, duc sistema de llum, que tinc fred, duc roba.
La vida nòmada, enganxa.
Track garmin connect

02/01/16 #El2015NoPucParar al web de Raid Aventura

http://www.raidaventura.org/articles/f9skZ6Amgt
Per veure l'escrit publicat a Raid Aventura, només cal fer un clic a la imatge.
A la revista digital Raid Aventura, en la seva línia de fer difusió i recolzament als reptes solidaris, s'han fet ressò del #El2015NoPucParar. Moltes gràcies amics i en especial gràcies al redactor de article, el gran ultrafondista Sergi Rodríguez Cuscó.
Escrit  a Raid Aventura

Pàgina de seguiment del repte: #El2015NoPucParar
Durant aquest mes de gener, encara pots ajudar als que ajuden, amb la teva aportació solidaria, mitjançant  el meu gra de sorra, moltes gràcies!