12/11/15 A 24 hores per les 24 hores nedant a piscina per Pro-Activa, pels que salven vides
Poc més de 24 hores per intentar completar 24 hores nedant en piscina, tinc un nus a la gola i l'estómac em fa un salt cada vegada que hi penso.
Fent un exercici de sinceritat he de dir que tinc poques probabilitats d'aconseguir-ho. Els que em coneixeu podeu pensar que, mentalment, estic relativament habituat a reptes d'aquest calibre, cap repte és igual, tot i que l'experiència ajuda. El problema el veig sobretot amb els braços. Des del mes d'agost, només he nedat aquestes tres últimes setmanes, tirades curtes, no més de 3.000 metres i en dies alterns. La part que em fa dubtar més, és que físicament aguanti, sense fer-m'hi mal, el gran avantatge és, per contra, estar descansat de braços i amb moltes ganes de nedar.
M'he preparat el millor que he sabut i pogut. He treballat tècnica a piscina, pautes d'alimentació adequades abans d'un gran repte, visita al fisio, per tenir el cos en optimes condicions. He dormit tant com les obligacions laborals, personals i familiars m'han deixat.
El fer-ho envoltat de la família de Marnaton, organitzadors i nedadors, ho farà de més bon portar. La motivació de fer-ho per a Pro-Activa, per ajudar als que salven vides, m'hi ajudarà i molt. A més, no estaré sol, en l'intent de nedar 24 hores, m'hi acompanyarà el meu bon amic, cunyat i germà d'aigua, en Jorge Perez, que estic convençut que ho aconseguirà i amb un bon resultat en quan a distància recorreguda.
Els dos, el dia de la prova, divendres treballem. Ell es llevarà, com cada dia, a les 4:30 de la matinada, jo puc dormir un xic més, fins les 5:00, doncs he de fer els 10 km del repte, #El2015NoPucParar, seran caminant per guardar el màxim de cames per nedar. Un cop acabi, a treballar a Girona ciutat fins a quarts de dues, dinar ràpid, anar fins a Mataró a buscar en Jorge i sense perdre temps cap a la piscina de La Salle a Barcelona, on a les 16 hores començarem a nedar amb l'intenció d'estar-hi, sense dormir, fins el dia següent a la mateixa hora.
No serà gens fàcil. Tindrem cansament, son i el factor de nedar en un lloc desconegut, però que no deixa de ser una piscina. Sempre parlo en nom propi, però puc assegurar que els dos, pensem igual, que el pitjor fracàs seria no intentar-ho i la millor victòria donar-ho tot fins al final de les nostres possibilitats.
Fent un exercici de sinceritat he de dir que tinc poques probabilitats d'aconseguir-ho. Els que em coneixeu podeu pensar que, mentalment, estic relativament habituat a reptes d'aquest calibre, cap repte és igual, tot i que l'experiència ajuda. El problema el veig sobretot amb els braços. Des del mes d'agost, només he nedat aquestes tres últimes setmanes, tirades curtes, no més de 3.000 metres i en dies alterns. La part que em fa dubtar més, és que físicament aguanti, sense fer-m'hi mal, el gran avantatge és, per contra, estar descansat de braços i amb moltes ganes de nedar.
M'he preparat el millor que he sabut i pogut. He treballat tècnica a piscina, pautes d'alimentació adequades abans d'un gran repte, visita al fisio, per tenir el cos en optimes condicions. He dormit tant com les obligacions laborals, personals i familiars m'han deixat.
El fer-ho envoltat de la família de Marnaton, organitzadors i nedadors, ho farà de més bon portar. La motivació de fer-ho per a Pro-Activa, per ajudar als que salven vides, m'hi ajudarà i molt. A més, no estaré sol, en l'intent de nedar 24 hores, m'hi acompanyarà el meu bon amic, cunyat i germà d'aigua, en Jorge Perez, que estic convençut que ho aconseguirà i amb un bon resultat en quan a distància recorreguda.
Els dos, el dia de la prova, divendres treballem. Ell es llevarà, com cada dia, a les 4:30 de la matinada, jo puc dormir un xic més, fins les 5:00, doncs he de fer els 10 km del repte, #El2015NoPucParar, seran caminant per guardar el màxim de cames per nedar. Un cop acabi, a treballar a Girona ciutat fins a quarts de dues, dinar ràpid, anar fins a Mataró a buscar en Jorge i sense perdre temps cap a la piscina de La Salle a Barcelona, on a les 16 hores començarem a nedar amb l'intenció d'estar-hi, sense dormir, fins el dia següent a la mateixa hora.
No serà gens fàcil. Tindrem cansament, son i el factor de nedar en un lloc desconegut, però que no deixa de ser una piscina. Sempre parlo en nom propi, però puc assegurar que els dos, pensem igual, que el pitjor fracàs seria no intentar-ho i la millor victòria donar-ho tot fins al final de les nostres possibilitats.
Entrades relacionades:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar!