30/01/14 Escriure

Escriure és molt senzill, comunicar i dir coses, ja és més complicat.
Hi ha dies que les paraules, s'amunteguen a les puntes dels dits, volent sortir amb impaciència, sense ordre ni concens, fent necessària una segona lectura pausada, per posar cada element a on li pertoca.
Hi ha ocasions en que es fa el silenci, tot es torna blanc, el full de la pantalla de l'ordinador no avança, les mans estan quietes, la ment dóna voltes al que vol explicar i no acaba de trobar un bon inici. Fins que, els dits agafen l'iniciativa i comencen a escriure, el que el meu cap no sap trobar-hi la forma adecauda, acaba sortint de dins.
Hi ha escrits, que surten d'un concepte, d'una idea que va voltant pel cap. Al intentar posar-ho per escrit, els mots es van posant en fila, sortint amb fluïdesa, com si sempre haguessin estat esperant a que les cridés, per emprendre el viatge de dins meu, fins al teclat, on és agafen vida.
De vegades, els conceptes surten en el moment i el lloc menys esperat, fent que agafi paper i boli, per a poder capturar els pensaments.
També, n'hi ha que es van fent per etapes, sense cap planificació, poden passar dies, setmanes o mesos, fins comprovar que expliquen de manera entenedora el que realment volia dir.
Hi ha textos, que tenen dia i hora de publicació, fent que sigui tot un repte, tenir el producte apunt, en el moment necessari, aquesta pressió, ajuda a donar el millor de mi mateix, per després en la distància, al rellegir-ho, me'n puc sentir orgullós.
Algú pot pensar que escric per poder ensenyar el que sé. La realitat és bastant diferent. Escrit per aprendre, reflexionant sobre el que penso, el que poc que après i la informació que em va arribant, m'ajuda a aprofundir en els meus propis dubtes, tot i que de vegades més que generar respostes, em fa obrir la porta a més preguntes.

26/01/14 Travessia No a la Fred. Des de dintre

Viure una prova esportiva, des de dintre és tot un repte, és dur,  molt més que no pas participar-hi. Sobretot quan a més de fer de voluntari, recau part del pes del bon desenvolupament de la travessia.
En aquesta ocasió, he estat part l'organització amb en Josep Mª i en Sergi, treballant en els dies previs, preparant material, lligant detalls i intentant que tot surtis al màxim de bé. Amb la sensació de que estava muntant una festa pels meus amics i no volia que falles res.
La travessia per nosaltres ha començat a primera hora, el mercat del diumenge encara no estava parat, ens trobem per ultimar petites cosetes. Per a posterior, anar com un rellotge, fent cadascú la seva tasca, per tot rutlles. Juntament a una vintena llarga de voluntaris, que han fet possible que la No a la Fred, fos una travessia ben organitzada, divertida i segura.
La meva principal tasca, ha transcorregut a la mar, on més m'agrada estar, fent suport amb caiac, amb 9 caiaquistes més. El dia i la mar, ens ha acompanyat, ha estat una travessia sense més incidents que algú que és desvia, una mica del camí i cal reconduir-lo. Mentre anava acompanyant nedadors, em sentia part de la seva travessia, un plaer veure'ls avançar braçada a braçada.
A la que he desembarcat, desprès que tothom acabés, m'he sentit lleuger, sense la petita càrrega de responsabilitat que havia dut fins al moment. Veure la cara de satisfacció i  d'alegria dels amics que havien nedat, ha estat genial. La Sara i l'Anna, caiaquistes en aquesta prova, han fet una proposta, que m'ha estat impossible de refusar. Un banyet d'uns 500 metres, en que la sal tenia regust de premi. 


Entrades relacionades:
Proposta pel 26/01/14 Travessia No a la Fred 
28/01/14 Crònica travessia No a la Fred publicada a Triatletas en Red

25/01/14 Nedant a pell, escoltant l'aigua

Anava només a sentir la fredor a la pell i he acabat escoltant l'aigua, genial.
Ni una embarcació navegant, he gaudit del cel apagat i ennuvolat, que s'ajuntava amb la mar, mitjançant una fina pluja, que intermitenment ha anat caient mentre nedava.
Entrar a l'aigua feia basarda. Al gps li costava agafar senyal, com és habitual en aquests trastos els dies grisos. Mentre, a la platja, la pluja i el xic de vent, m'estaven refredant l'ànim. Així que l'entrada ha estat molt ràpida, amb una petita pausa, en el moment critic, d'entrar de cintura per amunt, en que he recordat que el peatge de sensacions estranyes, només dura 3 minuts i que a partir de llavors, disfrutaria de la mar, que per una estona, seria tota meva.
Mentre la pluja anava caient, la notava quan tenia el braç a fora. He pogut sentir la remor de les meves braçades. Escoltar com anava treien l'aire pel nas i veure'n les bombolles i de tant en tant, sentir con movia els peus, sense massa sincronia. En una mar en calma, pràcticament plana.
Demà és la No a la Fred, en que no nedo, estic amb l'organització, m'hagués agradat fer el recorregut de la travessia. El protocol que tinc de seguretat, m'ho ha impedit. Nedant a pell, a l'hivern, sobretot si vaig sol, sense més suport que la boia, no m'allunyo gaire de la línia de platja. Per poder sortir en cas de qualsevol emergència i no hi ha excepció que valgui.
Han estat 50'25", amb l'aigua a uns 13'5ºC per efecte del refredament superficial de la pluja, sortint molt bé, amb poca fred, Em dóna una nova empenta  cap a l'objectiu del repte: menys temperatura, més temps.
Track Garmin Connect

Proposta pel 26/01/14 Travessia No a la fred

Hi ha proves que marquen la diferència entre els que són valents i valentes per  donar una braçada endavant i els que només saben donar excuses.
La Travessia No a la Fred, a més de ser una de les primeres de l'any, part del recorregut transcorre per un indret únic i ple de vida com és El Freu, un espectacular pas entre roques, a Sant Feliu de Guíxols, on aquest diumenge es viurà tot un desafiament.
La temperatura del mar, entre 13 i 14 graus, a molts els suposa una barrera,  nedar 2.000 metres i amb neoprè, està a l'abast de tothom que realment s'ho proposi, l'única barrera és mental, cal superar el perjudici a l'aigua freda, per la meva experiència puc dir que només és això, un perjudici, que amb ganes ho podem aconseguir i divertir-nos tots plegats, nedant a ple hivern. Els més atrevits la poden nedar a pell.
Nedar a l'hivern té l'encant de la tranquil·litat, de tenir la mar quasi per nosaltres, la platja quasi buida, la mar amb poques embarcacions, pràcticament només les que faran de suport, tot plegat ens permet sentir-nos més com peixos dins l'aigua.
Serà la quarta edició d'una travessia no competitiva, en que tothom busca superar-se a si mateix, des del Club Aquàtic Xaloc, farem tot el possible, perquè gaudiu la nedada.
Més informació i inscripcions a Club Aquàtic Xaloc

Entrades relacionades:
Prèvia travessia No a la Fred publicada a Triatletas en Red

26/01/14 Travessia No a la Fred. Des de dintre
28/01/14 Crònica travessia No a la Fred publicada a Triatletas en Red

19/01/14 Ruta 2 El Ridaura

Pluja des del primer minut fins l'últim, ha aportat un plus de diversió a aquesta sortida en btt. He pogut observar com qui només es mullava de mala de gana i qui fruïa del dia, caminant, corrent o pedalant.
Quan duia una estona pedalant sota la pluja i l'aigua ja m'estava calant, amb el peus que nedaven dintre les sabatilles, he recordat com quan de petit. Deixava el paraigües a la mà, sense obrir, per sentir com la pluja m'acariciava la pell, sense més pretensió que gaudir aquell moment, sense més preocupació que sentir la vida, sense pensar en el després.
Amb aquest tarannà he gaudit dels bassals d'aigua, esquivant-ne uns i passant pel mig d'altres, del fang que s'anava impregnant a la bicicleta i a la roba. Quan la pluja s'ha intensificat, les meves ganes de diversió també ho han fet.

El recorregut té molt en comú amb la ruta 1, la Vall d'Aro, allargant-ne una mica el recorregut, en el seu inici per la via verda, fins enllaçar amb la variant del GR92, que ens porta fins al Mas Pla o la tornada és per una pista molt fàcil, però avui plena de bassals, fins creuar el Ridaura i tornar a enllaçar per la via verda. 
Fitxa ruta 2 / Track Garmin Connect

Pàgina de seguiment del projecte: RUTES BTT BAIX EMPORDÀ

18/01/14 Ruta 1 La Vall d'Aro

Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols
Quatre gotes no poden amb la il·lusió de començar un nou projecte. Com és pedalar les totes les rutes de btt del Baix Empordà.
Faig camí cap a la Porta Ferrada, on començaran totes les etapes, és un lloc amb encant, amb història i incertesa, no es sap la seva data de construcció exacte. Un bon punt de partida per emprendre aventures.
La primera etapa, la ruta 1, l'he anada a buscar mitjançant la via verda. L'inici ha estat a Castell d'Aro, és una ruta molt fàcil, curta i planera. Fins a Santa Cristina d'Aro, segueix per la via verda, a partir d'aquí es desvia per anar a trobar el Ridaura, per camins de terra, fins travessar una part urbanitzada.
La resta de tram, té un gran encant i cap dificultat, és una pista, propera a la carretera, en que es respira aire de bosc. Els dies grisos, amb una mica de pluja, renten el bosc i la mirada per veure, encara més, el seu encís.
Va seguint, fins arribar a creuar el Ridaura, habitualment, com avui, amb quasi gens de cabdal. Retorn al punt d'origen de la ruta i a pedalar de nou cap a la Porta Ferrada.
Fitxa de la ruta 1 / Track Garmin Connect

Pàgina de seguiment del projecte: RUTES BTT BAIX EMPORDÀ

17/01/14 Rutes Btt Baix Empordà. Presentació del projecte

Senyalització rutes btt
Un nou projecte, una nova il·lusió. Tot i que en aquest cas neix d'una idea que té més de 10 anys i que no he posat en pràctica fins ara.
L'idea va sorgir, el 2003, al començar a fer bicicleta de muntanya. Vaig descobrir que hi ha diferents centres btt repartits per Catalunya. Al veure la informació del més proper a casa, em va venir al pensament  fer totes les rutes, que hi ha marcades al Baix Empordà, cosa que no he fet mai. Fins ara, he agafat un camí  a veure on sortia i si calia tornava enrere, així mica en mica he après camins i corriols, que en bona part dels seus trams coincideixen amb aquestes rutes.
El projecte és senzill d'explicar, fer totes les rutes, en total 21. En el sentit en que estan indicades. Al ser circulars, el punt d'inici, serà el mateix que el punt final. Fins aquí seria massa fàcil. La dificultat ve, pel punt d'inici i final, que serà, en tots els casos, en les immediacions de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols. S'han de fer d'una en una, no valdrà ajuntar rutes. Per liar una mica més el tema, les faré seguint l'ordre númeric de les rutes.
Tinc l'avantatge que les 9 primeres surten prop de casa i no serà un quilometratge molt alt, les altres ja serà més complicat.  Per arribar i tornar d'una ruta, sempre serà pedalant, sigui per pista, corriol o asfalt.
No hi ha cap termini per assolir aquest petit projecte, més que la intenció de fruir cada pedalada i d'aquesta terra banyada pel mar.
Web del Consell Comarcal on hi ha les rutes
Pàgina de seguiment del projecte: RUTES BTT BAIX EMPORDÀ

11-12/01/14 24 hores a muntanya. Crònica i track

Per cinquena vegada, estic a l'inici de les 24 hores a muntanya, amb l'al·licient que mai el recorregut passa per allà mateix i la duresa de no anar al ritme que un vol, sinó al que imposa el guia.
Aquest any erem més de 250 persones a la primera etapa i una alta participació en les restants, la bona climatologia i la gran feina que fa el Centre Excursionista Olot, any rere any, de ben segur que hi tenen molt a veure. 
Si en les altres quatre edicions que he participat, una gran protagonista havia estat la fred. Aquest any, ho és la bona temperatura, que a les pujades ens fa treure roba i suar la gota, per afrontar un trenca-cames constant, amb 6.700 metres de desnivell acumulat. La jaqueta s'ha passat la majoria d'hores lligada a la cintura.
Les pujades són bastant dretes, inclús, uns pocs metres, que hem hagut de salvar a quatre grapes. Uns quants trams de baixada, feien desitjar que s'inicies de nou l'ascens. Fulles per terra, pedres, humitat i son, han fet posar els cinc sentits en baixar i no acabar per terra, castigant de valent els genolls.
Una de les grans avantatges d'aquesta prova, és que anem tots junts, no només els amics amb qui he anat.  La Carme i el Pere, que hem compartit 4 etapes. La Mª Carme i el soci de muntanyes, en Lluís Tuneu, que amb aquesta ja en duem cinc edicions, havent-ne fet quatre plegats. Juntament amb la resta de participants, amb els qui em compartit algun o tots els trams.
L'entorn on ens hem mogut, és de compte de fades, boscos amb màgia,  pobles medievals amb encant i sorpreses que van omplint els sentits a cada pas. No hem passat 24 hores admirant el paisatge, hem estat 24 hores sent part del paisatge i de l'entorn. Caminant i gaudint.

Entrades relacionades: 

09/01/14 Objectius pel 2014

Aquest any de retallades, vull més. Molt més! Més reptes, més llargs, més dificultat i sobretot que siguin més a prop del fracàs que d'aconseguir-los acabar.
Per contra, aquest 2014, dedicaré menys temps a l'esport, menys hores a entrenar, menys hores per planificar i executar reptes. Aquest 2014, tinc un projecte de caire personal, que em fa molta il·lusió d'arrancar i al que cal dedicar-li molta atenció.
M'agradaria superar els meus llindars. Situats en 18.500 metres nedats en piscina, 31.530 metres nedats al mar, 180 km a peu, 200 km pedalats per les vies verdes en btt i superar la marca que tinc en bicicleta de carretera de 199 km. Uns ho intentaré, d'altres no en tindré oportunitat, els que pugui superar, seran un nou punt de partida per seguir somiant.
En la tercera edició de l'IronGuíxols, prova distància IronMan casolana, hi haurà més desnivell positiu que a l'oficial de Lanzarote, aproximadament sortiran uns 3.000 m.D+. La data la tinc per fixar, per diferents motius, fins d'aquí un mes o dos, no sabré si el faig a la primavera o a la tardor.
Continuaré amb el repte que acaba amb l'hivern, el - temperatura + temps, a veure fins on arribo nedant a pell. Continuaré, assaborint a foc el lent, el projecte de la Costa Brava Nedant; començant en breu un altre de la mateixa filosofia, en aquest cas en btt.
Seguiré nedant amb la família d'aigua, devorant quilòmetres amb els familiars de llarga distància, pedalant i palejant en solitari, que és com més m'agrada.
De travessies nedant, faré totes les que pugui, continuaré col·laborant amb Neda el Món i escrivint abans i després de nedar, a la web de Triatletas en Red.
De proves de llarga distància a peu, organitzades, faré les que, per mi, tenen un plus afegit, com ara, les 24 hores de muntanya, 100 km en ruta de Calella, l'Ultra Trail Emmona, 100 km de Caldes, 6 hores de Calella i les 24 hores d'atletisme.
Per vacances, m'agradaria fer un repte de 15 dies en bici, com ja vaig fer durant sis dies el 2013, en la Catalunya Transversal. Està complicat, no només pels 1.500 km i la logística, sobretot pel tema econòmic, per les despeses que comporta. Si més no, el guardaré en el calaix, on hi he desat un repte de mar, que volia fer aquest any amb amics, que avui per avui, per diners i temps, no és viable.
Tinc més idees pròpies i d'amics, juntament amb  les que encara no sé ni he pensat. Sortiran més coses d'última hora. L'important no és el que faci, ni el que deixi de fer, ni el que aconsegueixi, ni el que no, l'important és gaudir del camí que porta dels somnis a la felicitat.

05/01/14 Pedalant per Les Gavarres

Al mig del bosc, mentre pedalo i la ment vola lliure, m'hi trobo molt còmode, tinc la sensació d'estar a casa.
Els camins es troben amb aigua estancada i fang, a les zones d'ombra, travessar una bassa, esquitxant-ho tot, és un petita entremaliadura, que aporta diversió a la pedalada.
Feia massa que no em perdia per Les Gavarres en btt, hi he trobat canvis en el paisatge,  uns a millor i d'altres no, però canvis a fi de comptes, canvis que recorden l'inexorable pas del temps. Com el Dolmen de la Cova de'n Daina, conjunt del neolític que he aprofitat per veure, amb més de 4.000 anys.
He pujat al mirador del Puig d'Arques, on la panoràmica és digne de veure un i un altre cop, en el vídeo adjunt hi ha les vistes en els seus 360 graus. Dino en un altre element del megalític, el Dolmen del mateix Puig d'Arques.
A partir d'aquí una llarga baixada, en terreny poc tècnic, que m'ha servit per a rumiar un petit projecte que fa temps se'm va ocórrer  i avui ha agafat forma . 
L'últim tram de baixada, de Romanyà de la Selva a Castell d'Aro, és un recorregut molt divertit, amb una baixada pronunciada al final, amb vistes al mar, que al veure'l proper, em recorda que estic arribant a la fi de la ruta.
Vídeo

04/01/14 Nedant amb neoprè

Dia gris, mar moguda, vent i pluja just abans de començar. Res que no es pugui pintar de colors amb la companyia d'amics.
Entro a l'aigua a pell, de seguida veig unes quantes meduses, són pelagia, els ho dic als companys i torno a entrar. Poques braçades més i una medusa que no veig, es deixa sentir en el meu braç esquerre. Decideixo sortir de l'aigua per posar-me el neoprè i escarpins, per poder nedar amb tranquil·litat i gaudir de la nadada.
M'enfundo el tratge, com costa amb el cos moll.  Al cap de poc, estic de tornada a l'aigua, que els amics m'estan esperant. 
La mar està divertida, d'anada la tenim en contra, dins a la badia de Sant Pol, no aixeca una onada massa alta. Un cop girem per anar fins a Cala Ametller, la cosa es complica una mica. Les onades són més altes, no tant llargues, tipus paret, que fins que li agafes la cadència tallen el ritme de natació.
De meduses no en paro de veure tota l'estona, anant amb neoprè i escarpins, em preocupen menys. No deixo que m'amarguin la nedada, prefereixo disfrutar del que la mar m'ofereix avui, ondulacions divertides, peixos i estar en un dels indrets més bonics de la Costa Brava.
La tornada la fem més ràpida, tenim la onada a favor. He estat 1h 02' dins l'aigua, a uns 14ºC, gràcies a l'aclimatació de nedar a pell, exceptuant el moment de canviar-me, dins l'aigua no he notat tot just la fredor. 
Estic molt content de saber prendre decisions, de no deixar-me endur pel desig de nedar a pell a qualsevol preu, de tenir el cap prou clar, per no assumir riscos que no porten enlloc. Duc  més de 20 topades amb pelagies. Això significa que cada vegada fan més mal,  el cos es sensibilitza. Ja sé el que és passar una setmana  rabiant, tot i la cortisona, per les carícies simultànies  de quatre gelatines liles.
Fotos Track Garmin Connect Vídeo

03/01/14 Carta als reis mags

Estimats reis mags:
Moltes gràcies per tot el que m'heu dut aquest passat 2013, un munt d'instants, que restaran per sempre gravats a foc a l'ànima.
No vull res que es pugui comprar amb diners, si es pot comprar, no val prou a pena.
Vull temps per fabricar records, dels que omplen la vida, dels que quan no sàpiga cap on anar. Pugui tenir presents i adonar-me'n d'on vinc i per encarar el rumb correcte.
Us demano ser una mica més sord, davant els comentaris que em fan emmudir de mal i no paren de ressonar en el meu interior. Alhora necessito poder cridar més fort,  en el meu silenci. Per no oblidar que el camí escollit, ni millor ni pitjor que qualsevol altre, simplement, el meu camí, és l'únic que em pot dur fins la felicitat
No us descuideu un xic d'inspiració, per somiar despert en reptes que després no em deixen dormir. Robant hores a la mandra i a la son, per preparar el cos i tots els detalls per dur-los a terme.
Vosaltres vau seguir una estel. A mi només em cal una espurna. Una xispa que arranqui el meu motor i la il·lusió necessària per a que segueixi sempre en moviment.
Per quan m'enfonso i caic en el meu propi pou. Només em cal que em recordeu, d'aixecar la mirada i observar el cel blau, que encara que no ho pugui veure, en un racó o  altre, està en contacte amb les muntanyes i la mar, que tant em fan bategar el cor ràpid.
De coratge, també em farà falta, per recordar que sóc covard i afrontar així, amb valentia, els nous camins, desafiaments i horitzons que  s'apropen aquest 2014.
Hi ha qui no creu en vosaltres. Vosaltres sou màgics. Tan màgics que en el dia a dia, no aneu vestits de reis, sou persones normals que m'envolteu i em doneu el més extraordinari que teniu, la vostra amistat. Quin sentit tindria tot plegat, sense màgia. La màgia de poder compartir instants amb les persones que conec i amb les que em queden per conèixer.

Repte pel 11-12/01/14 24 hores a muntanya

Segurament és una prova precursora, en format caminador, de les que ara s'anomenen "Ultra Trail", doncs aquesta és l'edició que fa 32, tot i que una mica més especial.
El quilometratge d'uns 70 km, el tipus de terreny poc tècnic i el desnivell positiu d'uns 3.000 metres, fan que sigui una prova de llarga distància, en muntanya molt assequible.
El que fa aquesta caminada especialment dura, en el meu parer, molt dura. És el fet que el recorregut no el fa cadascú al seu aire, sinó al ritme que marca el guia a cada moment, fent les parades que siguin necessareis per reagrupar a tots els participants. El recorregut no està marcat, si bé és veritat que on hi ha bifurcacions dubtoses, hi posen indicadors, per major seguretat.
Haver d'anar a un ritme que no és el propi d'un mateix, ni poder fer les parades quan i a on un vulgui, és tot un repte. D'aquesta manera, les 24 hores, no són un temps màxim, sinó el temps real, més o menys, de la prova. Un punt que la fa més dureta, juntament a fer-ho a ple hivern, és fer-ho en  gran part de nit, una mica més de 14 hores de foscor, per això sempre ho fan coincidir en lluna plena per poder gaudir més de l'entorn.
La caminada està dividida en cinc etapes, al final de cada una hi ha avituallament, es poden fer les etapes que es vulguin, en el meu cas aniré a intentar completar les 24 hores.
Cròniques participacions anteriors:  2011 i 2012. També ho he realitzat el 2009 i el 2010, tot i que no n'hi ha constància en el bloc.

01/01/14 Tothom a l'aigua. Travessia d'any nou.

El primer bany de l'any s'ha convertit en la primera travessia de l'any.
Ambient de festa, amb un munt d'amics vinguts d'arreu. El millor és viu abans de començar, al saludar i poder desitjar un bon any, des de la sorra de la platja. Per la gran animació de tots plegats, és respira aire de celebració, hi ha qui té ben decidit que nedarà un xic, hi ha qui es remulla, hi ha qui vol però li costa fer el pas, fins que tothom es dirigeix vers l'aigua i amb el fervor de la multitud, sense adornar-se'n ja està al mar. També hi ha qui vol una mica més, entre els que m'hi compto,  juntament amb en Sergi i l'Àngel hem fet una travessia per inaugurar l'any.
Un cop s'inicia la banyada, anem direcció cap al nostre objectiu El Freu (pas entre roques), als 10 segons, ja queda enrere, són més ràpids, que hi farem. Al poc de començar no parem de trobar meduses un munt de Pelagies Noctulines , el tipus que tant mal fan les seves carícies.
Al veure'ns nedar, la barca de protecció civil ens fa suport, tot un luxe, moltes gràcies nois! Passem per dintre El Freu, és un regal, poder gaudir d'aquest indret, que em té el cor robat. El retorn el fem per fora, la mar està mogudeta, m'encanta aquest joc. 
El camí de tornada, el trobo ple de meduses, de totes mides, des de petites com un tap de cava a d'altres amb filaments que deuen fer un metre, són boniques i alhora fan molt mal.
Poc abans d'acabar l'aventura, ajudo a treure l'arbre de Nadal que feia de boia surant al mar, que finalment ha quedat partit en dos parts i enfonsat. Em submergeixo, a la primera en trec una part. Localitzo la segona, just davant a menys de mig metre hi ha una medusa, observo, observo i observo, quan estic apunt, la corrent la posa just al damunt, fent que hagi de desistir.
Han estat 2.020 metres nedant a pell, a uns 14ºC, 45'46", gràcies a l'aclimatació no he passat gens de fred, segueixo sumant cap a l'objectiu del repte: menys temperatura, + temps.
Imatges gràcies a la Magda Lupiañez i a Protecció Civil.
Track Garmin Connect

Entrada relacionada: