UltraQuim

Sant Silvestre de Sant Feliu de Guíxols disfrutada. Molt content, per córrer els 9, 26 km amb 153 metres positius, a 5:29 min/km, un molt bon ritme per mi.

L'objectiu  és nedar 10 metres, per dia de l'any en curs, és a dir: 3.650 metres. Enguany no les tinc totes. No per l'aigua que es troba a 15,3C, ni pel dia enteranyinat, ni pels 12 graus de temperatura exterior, em preocupen, i molt, les meduses. Meduses que just fa 6 dies, em van fer recular en la Copa Nadal Ganxona i que ara en fa 3, em van fer una carícia al canell, a la SansiSwim de Palamós. Sé que si tornem a topar, el meu cos, no tindrà una bona reacció i que en patiré les conseqüències durant dies. Diuen que el món és dels valents i/o dels inconscients, alguna de les dues coses dec ser. L'entrada és horrible, tinc fred, tremolo quan encara no tinc ni l'aigua a la cintura. No estic concentrat, ni mentalitzat per la fredor de la mar. Als pocs metres de resseguir roca, una medusa, merda! Giro. Provaré de nedar per la badia, és més monòton, però no hi ha onades ni corrent, que em poden fer rebotar una medusa. Vaig nedant amb els cinc sentits. La mar està enca...

Gran ambient, dia radiant, bona mar i un centenar de participants, a la platja de la Fosca de Palamós. En la Sansiswim, travessia no competitiva, organitzada pels amics del club Natació Palamós, de caràcter solidari a favor de PROEM-AID. Amb tanta gent, vells coneguts i nous per conèixer. sempre és més fàcil i divertit, entrar dins l'aigua. Sóc una de les set persones, que neden a pell. Em proposo a fer la distància de 2.500 metres. No duc ni 100 metres, trobo una medusa, una pelagia noctiluca. Decideixo seguir, encara no arribo als 500 metres, que en trobo dues més, són petites, de mal veure. En aquest punt, dubto entre seguir o continuar, al sortir de la badia de la platja de La Fosca, tinc l'esperança de no trobar-ne. Gaudeixo de nedar, en un indret amb encantat i ple de vida, dins i fora de l'aigua. Fins al punt de gir, a Cala S'Alguer, no en trobo ni una més. No em puc treure del cap que he de tornar a entrar, per on si n'he trobat. L'aigua a 15'7C, ...

Des del 2012, que associo el dia de Nadal, amb la mar. Perquè les tradicions es poden seguir i es poden crear, i seguir una tradició que has creat, té més gràcia. La Copa Nadal Ganxona, no és més que la pretensió de nedar, el 25 de desembre, una estona entre amics. A la platja de Sant Pol de Sant Feliu de Guíxols. Ganxona és el gentilici de la població. Acabant, on passen gran part dels bons moments de la vida. Al voltant de taula. Tot fent un cafè amb llet ben calent. Enguany, la mar estava molt tranquil·la i el dia radiant, un sol que convidava a entrar dins l'aigua. Però no es pot tenir tot i al poc d'estar nedant, ens trobem unes quantes meduses, en compto més de mitja dotzena, de les que la seva carícia fa mal. El pla inicial és anar fins a la Punta d'en Pau i tornar. Tot i que els companys segueixen, decideixo fer mitja volta i tornar cap a la sorra. L'avantatge de no haver de demostrar res a ningú, és poder prendre les decisions més encertades, no em vull arri...