UltraQuim

Una de les millors parts del repte No puc Parar , que estic duent a terme, és descobrir i aprendre coses noves. Una de les sorpreses, ha estat conèixer la camiseta de compressió Hada. Tenia ganes de fer servir aquest tipus de prenda, doncs n'havia llegit molt dels avantatges, com la millora del rendiment, degut a una millor oxigenació de la musculatura. La primera impressió és estranya, és una camiseta petita, penso si hi entraré, la veritat és que es dóna molt de si, al principi em sento oprimit, però en res m'oblido que la duc posada. És una primera capa i una segona pell. Al ser compressiva redueix el rebot dels pectorals, sense limitar moviments, fent més còmode córrer, a més en el munt de dies d'us, ni una fricció al mugrons, habitualment hi duc cinta enganxada, perquè en poca estona, s'irriten i em sagnen. A més de transpirar molt bé i mantenir-me sec, en moviment, sembla que dugui una peça paravent, en els dies de fred ajuda a conservar la temperatura ...

Des del Club Aquàtic Xaloc, per cinquè any consecutiu s'organitza la Sant Silvestre Ganxona, que tindrà lloc a la Rambla Vidal (Sant Feliu de Guíxols), a les 18:00 hores. Aquest 31 de desembre. El circuit és de 4,4 Km, en que es pot fer una volta (4,400 km)  o dues (8,800 km) És pot fer corrent o caminant, és una cursa de caire popular,  sense classificacions. Inscripció i sorteig : 4€ ( inscripcions el mateix dia de la cursa ) Xocolatada i rifa al final de la cursa per tothom.  A més hi tinc un incentiu especial, tal i com surt al cartell, si tot va bé, serà l'últim dia del repte No Puc Parar , els últims quilòmetres.   Tots junts podrem gaudir de córrer l'últim dia de l'any, arran de mar, amb lluna plena.  Ens hi veiem!!! Esdeveniment al Facebook Entrades relacionades: 31/12/12 Sant Silvestre Ganxona 03/01/13 Sant Silvestre Ganxona i Tothom a l'aigua. Primer bany del 2013 a Sant Feliu de Guíxols a TV Costa Brava

Com trobava a faltar la calidesa de la fredor de la mar. És contradictori, tot el dia abrigat per no agafar fred i a la que em recupero de  l'ensopegada , que no m'ha deixat nedar durant més quaranta dies, ja estic al mar, que es troba lleugerament per sota dels 16 graus i a pell. Com m'agrada sentir la fredor de l'aigua mentre nedo, fa que assaboreixi cada braçada, noto cada batuda de peus, la natació es torna més intensa, la pell es torna més tibant, se nto el lliscament de l'aigua en e l meu cos , els sentits s'aguditzen, per contra les extremitats perden més ràpidament la sensibilitat, costa més raonar i els riscos d'hipotèrmia s'accentuen. Per la meva experiència durant l'hivern passat nedant a pell, sé que cal anar poc a poc, adaptant en cos, cada vegada una mica més, amb la seguretat passiva que dóna dur una boia enganxada al turmell, per millorar visibilitat i tenir un punt de recolzament en cas d'emergència i amb la seguretat ac...

L'Escala té un no sé que, que que sé jo, fa que sempre hi tingui tirada.  La meva primera marató va ser a l'Escala, quan faig tirades llargues de bici hi passo, és on fet he la travessia més llarga al mar, des de Roses fins a la platja de les barques, m'agrada córrer pel Montgrí, hi faig parada amb el caiac.  En aquesta ocasió, va ser de la mà dels amics de La Peçallarga , que varem fer-hi el recorregut del dia, del repte No Puc Parar , des de Riells fins a Cala Montgó, passant per la seva torre de guaita, per tornar novament a L'Escala, no sense abans fer una remullada a l'aigua salada que tant ens agrada.  Els meus amics viuen a muntanya i jo a la costa, però és el que té ser Gironins, que ho tenim tot, mar i muntanya,  en el cor ho portem  a parts iguals, no ens agrada ni més ni menys una cosa que l'altre, tot i que és cert que és més senzill anar al que tenim més aprop de casa.  Àlbum de fotos Track

H‏i ha entrades que obren la porta a mons desconeguts, aquest és el cas de l'entrada de La Mostra d'aventura i muntanya de Figueres. De primer, la Silvia Vidal , escaladora que obre noves vies en grans parets, mentre es projectava el documental, sobre l'obertura de la via espiadimonis a la Patagònia Xilena, ella mateixa ens el comentava. Em va deixar impressionat, bocabadat, va estar 32 dies penjada de la pared, 16 dels quals sense poder sortir de l'hamaca per pluja, en solitari, sense cap mitjà de comunicació, per decisió pròpia, a més l'aproximació i retorn a la paret, tampoc va ser gens fàcil. A continuació l' Albert Bosch , que va creuar l'Antàrtida, per arribar al Pol Sud, el que havia de ser una aventura compartida entre dos, per una lesió del seu company, es va tornar una aventura en solitari, en tot el que això implica, en el documental, hi ha la seva activitat dins la tenda i a fora, sempre un immens i desèrtic blanc, una monotonia impression...