UltraQuim

Aquesta prova ja de per si és molt dura, si als 100 km, a les 20 voltes, en terreny planer, hi afegim la calor i la humitat que ha fet al migdia, la combinació és explosiva. Tinc la fortuna de conèixer bé el meu cos, al començar l'etapa de forta calor, hi ha hagut un moment en que he tingut la sensació, que si seguia, l'estómac em passaria factura, he deixat de córrer,  a caminar que també s'avança, ha estat l'estratègia correcte, d'una altra manera m'hagués trencat, ha marxat la forta calor i a córrer de nou, fins al final, fins l'últim metre. He tingut la sort, de fer unes voltes ben acompanyat, amb l'Ingrid, un luxe, moltes gràcies; en poques curses, uns ens animem als altres, és perquè sabem que el rival, no és qui ens avança o el que passem, està a dins nostre. Al ser una prova en ruta, en que el circuit està obert i és arran de la costa, el bon dia, ha fet que estigues ple de gent disfrutant del solet, un munt de persones, al veure corredors amb un...

Veure un accident de bon matí, quan vas camí de treballar, no fa cap il·lusió, menys si passa a dos metres i n'ets el testimoni de primera línia, tot i no ser-ne part involucrada. El ciclista en qüestió, ha topat amb un altre que també anava en bici, per diferents circumstàncies, no s'han vist, cosa que, per desgràcia, passa, el ferit estava conscient i adolorit, quan se l'ha endut l'ambulància, espero que tingui una ràpida recuperació i que no hagi estat massa res. No per haver vist un accident en bicicleta, deixaré d'anar-hi, en veig més sovint entre cotxes i segueixo conduint. Observar com a una persona, en uns segons, li canvien els plans, com a mínim a curt plaç, dóna que pensar, en la nostra fràgil existència, realment, no sabem en quin punt la vida, ens pot fer un gir de 180º en sentit positiu o negatiu. Està molt bé fer plans a llarg termini, però sense descuidar l'avui i l'ara, molts dies de bon matí, penso que l'objectiu del dia és divertir...

He pogut assistir a la presentació que s'ha fet a Girona de la Túnez Dune Trail, una cursa de 160 km, en 4 etapes, que és farà en el desert de Tunísia, del 28 al 31 de desembre d'aquest 2012. La Barbara i l'Alex de l'organització, ens han fet una explicació amena, curta i de cara barraca, ens han posat la mel als llavis i resolt tots els petis dubtes que teníem. A diferència d'altres, com l'arxiconeguda Marató de Sables, aquesta no és en autosuficiència, només t'has de preocupar per córrer i no de carregar la motxilla amb tot, ni has de dur el menjar, ni dormir a terra, té més confort i  un  preu  més raonable. M'ha agradat molt la filosofia, "una aventura que no està renyida amb la comoditat", si senyor! penso que de misèries i de restriccions ja n'he passades prous i les que poden venir, com per pagar un munt de calers per passar mancances voluntariament, cadascú pot fer el que vulgui i ho respecto. Em fa certa gràcia els que expliquen...

Anar a córrer la  que pot ser i espero serà la meva cursa número 11 de 100 km , em fa molta il·lusió, haver-ne aconseguit 10 de 10, no és cap garantia de res, ni ho puc donar per fet. En més d'una ocasió, he escoltat, que en les proves dures la primera participació, és per la novetat, la segona, per millorar el temps vers l'any passat i que la tercera, ja costa més trobar la motivació i al haver-hi curses d'ultrafons que es van afegint al calendari, s'acaba anant a fer-ne d'altres. En el meu cas, el primer any, va ser la novetat de córrer fent voltes, 20, en un circuit 2,5 km d'anada i tornada pel mateix lloc, m'atreia el repte mental i la distància, el segon vaig anar-hi amb un bon amic, l'Andreu Just, no vaig dubtar-ho, aquesta tercera participació, em vaig apuntar només obrir inscripcions, perquè és molt dur, difícil i la possibilitat que no ho aconsegueixi hi serà, fins que completi els 100 km, m'atrau que costi, m'atrau superar les meves b...

Tenia síndrome d'abstinència de nedar a pell al mar, degut a un encostipat mal curat que es va complicar, he hagut d'estar unes setmanes sense poder-ho fer. A la fi, hi he pogut tornar, aprofitant el dia primaveral, volia que el retrobament fos especial, no a la badia on nedo habitualment, he agafat el caiac fins la cala naturista del Senyor Ramon, aquí puc nedar a pell del tot, el cel impressionant, ni un núvol, el sol ben amunt, la mar poc moguda, la temperatura de l'aigua a 13ºC i l'exterior al voltant dels 20ºC. He de reconèixer, que estava nerviós, amb la sensació que retrobaria una part de mi, que feia dies que no tenia i amb dubtes de si tot aniria bé, inflo la boia, escalfament i som-hi, primers moments durs, la trobo molt freda, mentre amb les mans aixeco aigua fins al cos, a la boca arriba el gust de sal, no hi ha millor evocador de records que els sabors, de cop m'allibero dels temors i cap dins. Només entrar, érem dos amics que es retroben desprès d...