UltraQuim

Un gerro d'aigua freda, així és com em va caure el diagnòstic, per sort no és gaire res, una mica de repòs i posar el cos a ralentí. Encara que cuido, vigilo i planifico les càrregues en els entrenaments, estiraments abans i després, visites periòdiques al fisio, arriba una trompada tonta en el dia a dia i ja ho tenim, lesió. Estic atacant la tendinitis des de tots els fronts, kinesiotape , acupuntura, electroestimulació, ultrasons, traumatòleg, repòs actiu, el que em sap més greu és perdrem la Marató de l'Escala, on volia fer la mitja, pel que significa, és on vaig fer la primera marató, hi vaig cada any i sobretot pel  munt d'amics que hi van, però si no puc córrer, sempre puc anar a animar i ser part de la festa igualment. Al fer entrenaments creuats, de triatló, em dóna més opcions que no només córrer, puc fer bicicleta de carretera, em permet mantenir el to muscular i puc nedar, sense fer servir les cames, com sempre, l'únic que ara amb excusa. M'he de rese...

Quina il.lusió que em fa sortir a la revista Sport Life, del mes de maig, dins la secció Gente Sport Life, tot un orgull i un honor, no deixa de ser una petita menció, però m'agrada. No és vanitat, ni ganes de protagonisme, ni m'infla l'ego, ni canvia res en el meu dia a dia, ho veig com un premi, més que al resultat, a la feina prèvia, de les 48 hores, les 5 setmanes, entre que va sorgir l'idea i es va fer la prova, dies d'anar de bòlid, compaginant feina i entrenaments, que ja de per si costa, amb tota la preparació del  CaKo o rebentes!!! 48 hores Non-Stop .  Hagués estat del tot impossible, sense la col.laboració de bons amics, des de l'equip Xino-Xano: caminant per la pau, els  Makis i els que em van ajudar a dur a terme el repte, Andreu Just, Lluís Tuneu, Pere Alsina i tots els que d'una manera o altre, van col.laborar a que fos realitat.

Tenim la camiseta, que ens servirà d'equipació per l'equip Xino-Xano: caminant per la pau. Anirem mudats! Gràcies a la col.laboració desinteresada dels amics de Promida, que estan qualificats per crear i desenvolupar qualsevol projecte de fusteria per a obra nova i reforma, ja que disposen d'una gran experiència en fabricació i muntatge de tot tipus de mobiliari per a particulars i locals comercials , ja sigui en treballs de fusteria en general, en tot tipus de mobles, armaris, cuines i preparats per a fer realitat el vostre projecte  a mida amb total garantia d’experiència i qualitat. Podeu trobar més informació a: Promida.cat Queden pocs dies perquè arribi la Trailwalker 2011, només 12 mal comptats, per suar la samarreta, quines ganes que arribi el dia 7 de maig.

19 pirates nedaddictes hem anat a conquerir el mar d'Amunt. El mar estava entremaliat, tenia moltes ganes de jugar, amb molt respecte, sense cap por, ens hem endinsat a l'aigua salada que tant ens agrada, sembla que fem aquestes coses perquè volem desconectar tot, perquè som temeraris, perquè som solitaris,  és totalment al contrari. No volem desconectar,  ho fem per conectar amb la natura, al cap d'unes braçades arriba el moment, en que el propi món desapareix, em compenetro amb el mar, és difícil d'explicar, em sento molt, però que molt còmode, sensació de benestar, no tinc la ment en blanc, la tinc en blau, miro avall, veig el fons marí, miro als costats, les formacions rocoses de la meva estimada Costa Brava, miro endavant veig als amics amb qui comparteixo l'aventura, no puc parlar amb ells, però sé el que estan sentin. Sembla temerari, anar a nedar, amb previsió de pluja i de llevantada, ens agrada sentir-nos vius; no hem de demostrar res a ningú, ho fem perqu...

L'important és arribar al final, al proper avituallament, al capdamunt de la pujada, acabar la recta, a la següent ombra; el proper pas, sentir la respiració, com agafas aire altre cop, notar un nou batec, al final la llarga distància, és redueix a un terç de segon, perquè a 180 pulsacions per minut, el temps sembla que es pari, notes sensacions, sentiments i emocions amb tanta intensitat, que hi ha qui en cent vides no ho viuria. No importa el material que portis, ni l'entrenament que hagis fet, ni els milers de quilòmetres que portes a les cames, només hi ets tu i una cosa tant objectiva i tant abstracte, com és la distància, metre a metre, et posa al teu lloc, ets tant petit, davant de tants quilòmetres, passes d'eufòria a desesperació, en el que dura un suspir, acaricies  amb la punta dels dits, mentre estàs a l'infern del dolor, aprens  a no patir, perquè el patiment no aporta res. No hi ha terme mig,  en la llarga distància, només pots acabar i guanyar o rendir-...