10/05/20 Fent esport de nou, per primer cop

Tot just fa vuit dies, que podem sortir a fer esport. I com s'agraeix!
Al cos, li costa. Dels cruiximents dels primers dies, he passat a estar cuit. Cuit de cames, casi cada dia i de braços, quan he nedat o fet caiac. Malgrat que els dies de confinament total, he estat fent bicicleta estàtica i caminant a la terrassa.
Volia anar gradualment. Anar ampliant intensitat i estona, dia a dia. La veritat és que no. Em llevo a les 5:30 del matí, des de fa vuit dies i aprofito, la franja escollida, de 6 a 10 hores, per fer al màxim de temps, que permet la jornada, segons treballi o no.
El plantejament no és entrenar, no tinc res en ment. Quan tinguem llibertat per sortir, totes les hores del dia a fer activitat esportiva, ja planificaré nous desafiaments, i els entrenaments que facin falta, per arribar-hi.
Mentre, em limito, a fer el que m'agrada, fer bategar el cor ràpid! Ja sigui caminant, nedant, en bici o en caiac. Córrer, no ho faig, per la lesió que tinc al turmell, tot i que no em fa mal. El coi de bitxo, m'ha deixat a mitges amb la rehabilitació. Seria molt estúpid per la meva part, forçar i haver de parar del tot.
No puc negar, que alguna apretadeta de ritme faig, ni que sigui a estones. Tampoc evito de parar, una i una altre vegada, a fer fotos, jugant amb la llum del dia.
Ho faig dins els límits horaris, que marca la normativa. Sense sortir dels límit municipal de Sant Feliu de Guíxols, on resideixo. Tinc la sort de viure, en un indret amb encant i que té una mica de tot. 
Després, quan les obligacions ho permeten, faig el repte #NiConfinatPucParar, que consisteix en fer cinc quilòmetres caminant, per la terrassa, fent voltes d'uns setze metres.
No penso en el que no està permès. Gaudeixo i assaboreixo, amb gust de primera vegada, el que si puc fer.

Cap comentari :