30/05/15 IronGuíxols'15 (IronMan casolà) Nedar

19:22 Entro a nedar, juntament amb en Sergi. Aparcar i canviar-se davant la platja no és una tasca senzilla, en un dia tant concorregut com el d'avui. 
La mar està encalmada. el vent en prou feines bufà i l'aigua és un mirall. Tot i les bones condicions, no ho tinc gens clar. Em sento molt cansat i conec prou la mar, per saber que cal tenir-hi respecte, molt respecte. Sinó m'acompanyés en Sergi, forjat en mil i una travessies, no sortiria ni de la línia de boies. 
Hem decidit, sense ombra de dubte, per seguretat, posar-nos el neoprè, més de 17 mesos sense fer-lo servir. 
Anem fins al Freu, allà veure'm com ens sentim i decidirem la resta del recorregut. Un cop hi som, duem poc més de 1.000 metres, tinc un xic de fred, duc neoprè i tinc fred, fa una setmana vaig nedar només amb banyador i vaig trobar l'aigua molt bona. Els 16,7 graus del mar, amb el cansament físic, em semblen molt menys. Tot i aquest petit contratemps, estic millor del que m'esperava. 
Tornem al punt de partida, resseguint la costa, nedant per damunt les roques és com volar sobre muntanyes. Torno a agafar temperatura, em sento cansat, molt cansat, tinc els peus congelats, les cames rígides, els bessons apunt per pujar cap amunt. Alhora gaudeixo plenament de nedar, sense massa pressa. 
Comença a fosquejar, la caiguda del sol, ens deixa imatges de postal. Els últims metres els farem davant la línia platja. 
El garmin, té ganes de fer el tonto, passa estones sense marcar metres, em ratlla una mica, els darreres 200, no acaben mai. A la fi hi veig el 3,8 esperat i ja està. 1h32' a l'aigua, poca estona i molt dura. 
A la platja, en Rafa que ens ha acompanyat abans amb bici i la Luisa, ens esperen, moltes gràcies! Costa caminar tinc el cos entumit, costa pensar tinc el cor accelerat i al mateix moment, estic fos, molt content, sense forces, ho he donat tot i no he guardat res. 
L'IronGuíxols'15, ja és una realitat després de 22 hores i 24 minuts. En aquest repte, al igual que no hi ha samarreta de finisher, ni medalla, ni trofeu, ni diploma, tampoc hi ha temps de tall, que em digui quan ha d'acabar la diversió. 

Entrades relacionades: 
Repte pel 30/05/15 IronGuíxols'15 (IronMan casolà)

30/05/15 IronGuíxols'15 (IronMan casolà) Pedalar

4:44 de la matinada. Inici del tram de bici de l'IronGuíxols, en btt per les vies verdes. Des de Sant Feliu de Guíxols a Olot i tornar, prop de 200 km per endavant.
Tinc 2 km, per estirar les cames, abans de trobar els amics que m'acompanyen en aquest trajecte, en Sergi i en Rafa faran tot el recorregut i en Manolito fins a Girona.
Els primers 20 km nocturns, els fem a ritme algre. Mica en mica, el carril bici es va emplenant de vida. Al km 56 parada per esmorzar, a Vilanna. Passat Amer, mentre pugem i pugem, m'entra una gran passió de son, em fa baixar el ritme.
Seguim fins a Olot, meitat del camí. Segona parada, a dinar. Fa un bon sol, el dia és espectacular, sinó fos pel vent que ens vindrà en contra durant tota la tornada.
Al cap de poc d'iniciar el retorn, amb més de 100 km a les cames, estem juganers. Que si ataco jo, que si ho fa en Sergi, que si en Rafa ens avança com si estessim parats. Tot i el vent de cara que no para, agafo puntes de més de 40 km/h, duc el pinyó petit quasi-bé tota l'estona, només en pujo un per recuperar l'ale i tornar a atacar de nou. Sóc un nen gaudint de la bici amb amics, sé que aquest esforç el pagaré car, més igual, faig reptes per divertir-me i ho estic pipa.
Avituallament, de nou a Vilanna, km 143. Necessito recuperar-me un xic. És l'última parada a un restaurant, en total 3, a l'IronMan de Barcelona, hi ha 8 punts que esperen els atletes, nosaltres ens hem hagut d'esperar com un client més, sobretot en aquest tercer. L'espera ha fet molt dur, reemprendre la marxa.
A Llambilles, toca pagar el preu de la diversió, tinc una bona "pàjara", estic buit, res fora del normal. Parada a la benzinera, uns snacks que són pura glucosa i a seguir. Per espai i pes, el que duc a la motxilla, és per complementar el que menjo a les parades i ja queda poca cosa. 
Em recupero, tot i sentir-me cansat. fart de pedalar, mort de son i a més, estic acollonit per la part de nedar al mar que vindrà després. Per sort, tinc recursos. Penso en cops que estat així i inclús pitjor, recordo quan vaig patir molt, com vaig seguir i que ara n'estic molt orgullós d'haver-ho fet i em deixo endur per gaudir del moment.
Els quilòmetres van passant. A Llagostera, ja sento que ho tinc a la butxaca, els dubtes s'esvaeixen, només cal pedalar un xic més.
18:33, després de 196 km, 13 hores i 49 minuts en ruta i molts riures compartits, torno a ser al punt de partida. Cap a casa a deixar trastos i a nedar. L'IronGuíxols és a tocar, només 3,8 km d'aigua i alhora el sento molt lluny.

Track Garmin Connect

Entrades relacionades:

Repte pel 30/05/15 IronGuíxols'15 (IronMan casolà)

30/05/15 IronGuíxols'15 (IronMan casolà) Córrer

Divendres 22:29, el cor cada cop va més ràpid, mentre els segons passen a càmera lenta. 
22:30 començo l'IronGuíxols'15! Com que és un IronMan casolà en ordre invers, toca córrer la marató.
Calculo fer els 42.2 km, en unes 5h30', el meu millor temps ronda les 4h:15, amb trànsit tallat, sense són, sense haver d'obrir el maleter del cotxe a cada avituallament i sobretot sense haver de fer uns 200 km en btt i nedar 3,8 km al mar en acabar. La previsió és haver fet 21 km a una del matí i acabar a les 4.
Durant la primera mitja marató, vaig un xic més ràpid del previst. Trobo persones que passegen, d'altres que treuen el gos, em fan sentir acompanyat. Alhora sóc observat, en el meu pas pels tres restaurants, que hi ha en aquest tram de via verda.
L'ambient càlid per córrer amb comoditat, dóna pas a una matinada molt humida i un xic més freda, sense predicció de pluja, tot i que puc escoltar algun tro i observar un parell de llamps, que m'intimiden.
Estic content, perseguir somnis, per esbojarrats que siguin i per molta gent que no els entengui, em fa molt feliç.
A partir de les dues de la matinada, tinc dos contratemps, esperats i sense cap remei màgic.
El primer, la son, tinc la sensació que cauré adormit mentre corro. Desvio la ment cap a d'altres sensacions i espero que passi el mal moment.
El segon, és l'estomac, es tanca. Costa menjar a deshores. Menjo totalment a desgana. No em puc saltar les pautes d'alimentació amb tot el que em queda per endavant. La solució, fer-ho segons la planificació, sense ganes, però fer-ho.
Entre una cosa i altre acabo a les 03:48, he estat 5h18'. Decideixo aprofitar part dels 12 minuts, més part dels 15' que tenia de marge, dormint al seient del cotxe, un micro-son, 20 minuts.
A les 04:13 arranco el cotxe, tinc uns 5 km, fins a la casa. Entro  al pis a les 04:22. Canvi de roba, agafo tots els trastos, trec la btt del garatge i marxo pedalant a les 04:42 de la matinada, per ser a les 05:00 al punt previst, on trobaré els amics que m'acompanyaran a pedalar.
Track garmin connect

Entrades relacionades:
Repte pel 30/05/15 IronGuíxols'15 (IronMan casolà)
30/05/15 IronGuíxols'15 (IronMan casolà) Pedalar  
30/05/15 IronGuíxols'15 (IronMan casolà) Nedar

Repte pel 30/05/15 IronGuíxols'15 (IronMan casolà)

Tercera edició del meu propi repte, distància IronMan, en format casolà. L'IronGuíxols.
En aquesta ocasió, en homenatge a l'inici del triatló el faré en ordre invers. Primer córrer 42,2 km, per seguir pedalant, prop de 200 km en btt i acabar nedant 3.8 km en el mar.
Per fer-ho un xic més complicat, començaré el divendres, un cop acabi de treballar, sopi i prepari les últimes coses. Sense dormir i amb el cansament acumulat de la setmana laboral.
CÓRRER Serà en un tram de 5 quilòmetres +/-. Quatre voltes d'anada i tornada, més un trosset, fins completar els 42.2 km.
A la via verda, de l'estació de Font Picant fins a l'estació de Castell d'Aro. El punt d'avituallament, estarà a Santa Cristina d'Aro, al mig del circuit, on pugui aparcar.
Començaré de nit. Com que he quedat per pedalar, quan més tard comenci, més ràpid hauré de córrer. Ho faré en solitari, sense més material i ajuda que el que dugui en el cotxe.
Un cop acabi, cotxe i cap a casa a fer la transició i agafar la btt.
PEDALAR De nou a la via verda. De Sant Feliu de Guíxols a Olot i tornar per allà mateix.
La sortida serà durant la matinada de dissabte, des del monestir de la porta ferrada de Sant Feliu.
Aniré acompanyat, ben acompanyat, de dos amics, en Sergi i en Rafa. Saben la condició de no donar-me roda en cap moment.
Seran aproximadament uns 200 km, tot i que no els aniré a fer rodons, si en falta algun, és igual. Perquè l'important és fer un mínim de 180 km.
Tot i que el crono no és pararà, nosaltres si farem petites pauses, per a menjar en condicions. Esmorzar a Vilanna, dinar a Olot i segons ens vingui de gust, farem o no, alguna pausa gastronòmica ràpida més.
De nou a casa a fer la transició, deixar trastos, canvi de roba i a nedar.
NEDAR Com no podria ser d'altre manera, a Sant Feliu de Guíxols. Nedaré amb en Sergi. El circuit el decidirem en funció de l'estat de la mar i el nostre propi. A pell o amb neoprè, segons ens vingui de gust.
En cas de presència de les nostres amigues gelatinoses liles, les Pelagies noctiluca i segons l'hora, doncs la piscina la tanquen aviat,  el sector de natació serà suspès i donaré el repte per aconseguit.

21/05/15 Primer terç del #El2015NoPucParar

Ara ve el terç del repte que més por em fa. El segon!
El dia d'aquest escrit, he de fer el dia 141. Duc un terç llarg, del total de 365 dies que he de fer.
Estic en un punt delicat, duc quasi cinc mesos, fent cada dia els 10 km a peu, robant hores a la son i compaginant obligacions, per  aconseguir trobar el temps necessari. Per endavant més de set mesos més, amb desgast físic i mental acumulat.
Estic en un punt, que duc molt i queda molt més. No serà fàcil, per això és un repte. Ha passat l'embranzida inicial i el ressò, queda sumar i sumar, jornada rere jornada, per anar a bon port. Cal seguir amb determinació,  voluntat, constància i fermesa.
Sense oblidar el propòsit solidari que em vaig marcar, per voler fer alguna cosa més que un simple repte llarg. Per desgràcia, de moment, estic punxant amb l'objectiu d'aconseguir un euro per cada quilòmetre. Estic molt per sota de l'objectiu marcat, un euro per quilòmetre del repte. 3.650. En el moment actual estic a 300€, un 8% del total. Toca seguir lluitant i treballant per aconseguir més donatius per ajudar als que ajuden.
Pàgina de seguiment del repte: #El2015NoPucParar
Pots ajudar-me en aquest repte, amb la teva aportació solidaria, mitjançant  el meu gra de sorra, moltes gràcies!

09/05/15 Marnaton de Barcelona. Des de dins

Per segon any, visc la Marnaton de Barcelona  formant part de l'organització de la prova.
Poder estar i aprendre amb un equip de persones que tenen passió per la natació, és tot un privilegi. Ser part de la diversió de la família d'aigua, un veritable luxe.
A les sis de la matinada, iniciem la feina o més ben dit, continuem on ho varen deixar els companys d'equip que, el dia abans, van iniciar els preparatius de la travessia.
Al igual que el 2014, estic al punt de gir de la prova, que popularment anomenen "perejil". Primer cal portar-hi tot el material, un cop fet, els tres, comencem a a crear l'espai de pas. El que diferencia que  el muntatge ho faci gent que neda o gent que no neda, està en els petits detalls, aquells que no es veuen, es perceben.
Detalls, com que l'avituallament estigui en un punt, que no molesti el pas dels qui no es volen parar. Que entre la catifa del cronometratge i les balles, hi hagi prou espai, perquè cap peu descalç es doni un cop i prou aprop, perquè ningú passi sense marcar. Com que l'amplitud de l'entrada, faci còmode l'arribada i la sortida porti el rumb adequat fins la propera boia.
Abans, es treballa a contra-rellotge, amb la calma de tenir la major part de cosetes previstes.
Durant, hi ha més tensió, tots volem que els participants es diverteixin i surti tot bé, el dia de sol i bona mar, ens hi ajuda.
Després, cal desmuntar, és una festa en el moment que els convidats  han marxat. És recollir, carregar, transportar i desar material.  Una tasca dura, que té celebració, quan al finalitzar, acabem tots, a on millor s'assaboreixen els premis, al voltant d'una taula.

03/05/15 Retrobant la mar

Quatre mesos i dos dies, sense estar dins la mar. Ha estat molt,  massa temps sense sentir la sal a la pell.
Degut a la carícia d'una medusa el primer dia d'aquest any. Que em va provocar una reacció molt dolenta. La carícia va ser al coll i a l'espatlla, com es pot veure en l'escrit del bloc.
Per prescripció facultativa, un, millor dos mesos, evitant el risc d'una nova topada, doncs cada vegada la reacció és més dolorosa. Porto un munt de xocs amb la Pelàgia noctiluca. Un cop passat aquests dos mesos, no acabo de trobar el dia de tornar-hi. Quan puc no fa gaire bon dia i quan fa bona mar, no puc. Ficar-me el neoprè és una opció que em fa mandra, no tinc problema per dur-lo, però per fer una nedadeta no em ve de gust posar-me'l.
El dia és un xic gris, amb l'aigua a uns 15,9 C. Entro amb la timidesa de la primera vegada, al cap de res, m'hi trobo còmode, molt còmode. La mar em rep amb els  braços ben oberts. En menys de tres minuts, ja no em molesta la temperatura, al contrari. Noto aquell punt de fredor, que tant viu em fa sentir.
Nedo relativament aprop de la platja, dins la protecció de les boies, que delimiten la zona de bany. Braçada a braçada, sense cap pressa, sense més ànsia que  viure i gaudir el moment.
Nedo 30 minuts no tinc més temps. Em passen terriblement ràpid, bona senyal. Surto del mar, ja tinc ganes de tornar-hi!
Track garmin connect

02/05/15 Triatló Doble Olímpic invers

El triatló de distància doble olímpic, sempre m'ha atret, el trobo més equilibrat, en les distàncies, que un mig Ironman. Són 3.000 m. nedant, 80 km  de bici i 20 km de carrera a peu.
Prefereixo fer-lo d'ordre invers, ho trobo més interessant i divertit.
Començo corrent 20 km, per les vies verdes, en un circuit d'anada i tornada per allà mateix. Es primera hora del matí, puc córrer amb tranquil·litat i amb una xafogor que va a l'alça.
Arribada i cap a casa, a fer la transició, per agafar la btt. El recorregut és anada a Girona i tornada a Sant Feliu de Guíxols, de nou per les vies verdes. 

Hi trobo molta gent, genial que es faci servir aquest espai. Durant tot el trajecte, m'acompanya el vent, que va agafant intensitat conforme van passant les hores. Sóc a Girona, són quasi-bé les 13 hores i la gana em fa parar a fer un entrepà, el crono no s'atura, però poc m'importa.
El camí de tornada, tinc molta estona el vent en contra, que fa la guitza. Tot i això, aconsegueixo una bona mitjana de velocitat, 19.8 km/h.
Arribada a casa per fer l'última transició, volia fer els 3.000 al mar. La intensitat del vent fa que m'ho repensi i els faci a la piscina. Em permet fer els metres plàcidament. M'he buidat amb la btt i el vent, puc notar com el ritme va decaient.
Acabo content, m'he divertit i he gaudit de fer bategar el cor ràpid.
Track garmin connect   Córrer   Pedalar   Nedar