29/03/15 No participaré al Gran Ultra de l'Emmona

Sé que no tinc que donar explicacions, ni justificar el que faig o deixo de fer. Em sembla de rebut, igual que en el seu moment vaig explicar que participaria a l'Emmona en la seva modalitat de Gran Ultra, de 172 km, ara exposar els motius que fan que no hi participi.
No tinc por al fracàs, ni a quedar l'últim. El que passa, és que no hi veig cap possibilitat d'aconseguir-ho i anar amb l'únic al·licient de veure a quin punt de tall, em pararan, per mi, no és divertit.
Un cop passat  l'impuls d'inscriure'm. Ha vingut la reflexió pausada i fer números de ritmes.
La muntanya m'agrada, tot i que hi vaig poc. Agafant el meu millor temps de l'Emmona de 106 km, vaig tardar unes 33 hores. Que vol dir que de mitjana anava a 3.21 km/h i fent honor a la veritat, aquest ritme és gràcies al bon amic Lluís Tuneu,  que m'estira i em marca la traçada en els trams més tècnics.
A aquest ritme, per fer els 172 km, necessito 53 hores i mitja. El temps màxim són 48 hores. Això sense tenir en compte que hi ha dues nits sense dormir, que parés o no una estona, mermarien el ritme i farien afegir unes hores més. Apart del fet de començar a les 7 de tarda, que vol dir que al cap de 6 hores de començar, ja tindria son i avançaria més lent per anar amb frontal.
És cert que podria entrenar més i anar més ràpid, però un dels avantatges de tenir quaranta anys, és conèixer les limitacions i saber fins on puc arribar.
Fa mesos que ho penso, he apurat la decisió, pel fet que hi van bon amics, amb qui volia compartir aventura. Amics, als qui desitjo que gaudeixen l'Emmona i espero poder-los felicitar, el dilluns següent, perquè de ben segur ho aconseguiran.
En cap moment, aquest escrit pretén ser cap  critica a l'organització,  al contrari. Sé que els horaris estan posats per donar les màximes garanties de seguretat als participants. Sóc conscient de que han de mobilitzar gran quantitat d'efectius i voluntaris. Només pretenc explicar, els meus motius per no participar en una cursa que a nivell organitzatiu i humà, és un 11 sobre 10.

Entrada relacionada:
26/11/14 Emmona 1 - Joaquim 3. Propera partida 2015

26/03/15 Dies de 22 hores #El2015NoPucParar

Aquest 2015, els meus dies tenen com a molt 22 hores i alguns menys.
Aquesta és la hipoteca que conscient i gustosament, vaig acceptar al fer el repte #El2015NoPucParar. 
El temps que passo corrent  és entre 1:00' i 1:15', si li sumem anar al punt de sortida, ja són uns minuts més. Cal afegir-hi el temps de preparar els trastos abans de sortir, que si el gps, que si el cinturó amb l'hidratació i demés, al acabar toca fer el procés invers. Són unes dues hores aproximadament.
Si ho faig caminant, per raons de climatològica o per descansar la musculatura. Necessito entre 1:45' i 2:00', per aconseguir completar els 10 km. 
El cap de setmana, és molt senzill trobar l'estona. Els dies laborables, de dilluns a divendres, la cosa es complica un xic. 
La meva feina, no té un horari de 8 hores seguides, ja m'agradaria. Estic, una mitjana de 12 hores fora de casa per guanyar-me les garrofes, fent que pràcticament, les úniques opcions siguin fer-ho abans o després. 
Abans, vol dir que per marxar a les 8 del matí de casa, entre pitos i flautes, em tinc que llevar a les 05:30, per estar al carrer, com a tard a les 06:00 i a quarts de vuit ser a la dutxa i començar el dia, amb poques hores dormides, però amb una gran energia. 
Després, vol dir, que sóc a casa a partir de les 20:00 hores, amb la tranquil·litat de no tenir, habitualment, cap pressa, més que les ganes d'anar a sopar i dormir. 
Entre setmana, intento fer un mínim d'un parell de sessions de piscina, que per horaris de les instal·lacions i meu, cal fer al vespre. 
Apart hi ha els compromisos familiars i socials, amb les persones que m'estimo, que són una part molt més important que el repte en si mateix. Per tot plegat, queda menys temps per fer altres coses. Escriure el bloc, contestar correus i missatges. Cal prioritzar, planificar i saber dir no, la meva priorat esportiva, per sobre d'altres reptes i qüestions, és el #El2015NoPucParar.

Pàgina de seguiment del repte: #El2015NoPucParar
Pots ajudar-me en aquest repte, amb la teva aportació solidaria, mitjançant  el meu gra de sorra, moltes gràcies!

22/03/15 Com m'organitzo un repte propi

Un repte parteix d'una il·lusió, d'una idea que va donant voltes pel cap i que acaba fent-me somiar despert.
Comença amb una pregunta molt important. Realment ho vull fer, sent conscient de l'esforç que implica?
Un cop la resposta és si. Ve la qüestió més difícil i apassionant. Com fer-lo realitat? Si és una prova organitzada, és molt senzill, pagar, entrenar i anar-hi el dia que toqui.
Cada dia m'agraden més els reptes que creo de zero, no perquè tingui res en contra les proves organitzades, que hi participo i m'encanten. Tenir un munt de serveis i de seguretat al voltant és fantàstic. Sinó perquè m'agraden les coses que surten del normal, la duresa de fer-ho pel meu compt i sobretot per gaudir més del camí, al conèixer tots els detalls.
Un cop he decidit que vull fer, cal quadrar dates, per establir les setmanes d'entrenament i/o els reptes que em portaran cap al repte final. Per exemple, l'any 2.014, pel repte de nedar 15 hores en piscina, primer vaig fer el 09/03, un 100x100, que són 10.000 metres, després el 12/04, una mitja marató, 21.100 metres i finalment el 02/05, les 15 hores, 33.850 metres. La decisió la vaig prendre a principis de febrer, a 4 mesos vista del repte.
La part menys romàntica dels desafiaments autogestionats, és la fulla d'excel. Les hores que passo desengrunant tots els detalls. Material, per tenir-ho tot i  en bones condicions, bateries carregades, etc. Indumentària, cal tenir present el més probable segons l'època de l'any i afinar-ho el últims dies, en funció de les previsions. Alimentació, per entrenar-ho, menjar un plat de macarrons i seguir corrent, sinó si està acostumat, pot tenir males conseqüències. Horaris, el que compto tardar, hores de llum  o si vull parar a menjar, tenir present quan obre i tanca l'establiment. Plans B i C, a tots els nivells, pels possibles imprevistos i per les situacions improbables, però possibles. I mil i un detalls.
Ho preparo  mesos abans, per tenir temps per qüestionar-m'ho tot i canviar el que cregui convenient.
I sobretot al acabar, ho aconsegueixi o no. Cal reflexionar, del que ha anat bé o malament, que ha faltat o sobrat, que hauria d'haver fet diferent. D'aquesta manera, aprenc i milloro, cara a següent repte.

Proposta pel 05/04/15 L'Entrebancada

Sempre m'havia fet gràcia fer una cursa d'obstacles i perquè estaven lluny o per agenda, fins al moment no n'he fet cap.
Al assabentar-me que a prop de casa, a Palafrugell, en feien una, vaig fer-hi un cop d'ull. Alhora em vaig apuntar al sorteig d'una inscripció via facebook, on l'atzar va jugar al meu favor, fent que em toques.
Tinc moltes ganes de fer-la, de divertir-me durant els 6 km amb els obstacles que ens hauran preparat pel dia 5 d'abril. Una cosa que m'encanta d'aquesta prova, és que els quinze obstacles, no diuen del tot de que es tracta, al seu web hi ha una llista amb els noms i la resta ho deixen a l'imaginació de cadascú. A més, puc  anar-hi ben tranquil, si algun no el supero, puc agafar la via alternativa, tot i que penalitza en el temps total.
Serà tota una aventura, plena de diversió.
Més informació a Club Atlètic Palafrugell


Entrada relacionada:
05/04/15 L'Entrebancada, cursa d'obstacles

Proposta pel 11/04/15 100 km ruta de Calella

La mecànica de la cursa és senzilla a més no poder, fer 20 voltes, en un circuit d'anada de 2,5 km i tornada pel mateix lloc, amb avituallaments a cada extrem, en un terreny completament pla. Fins a completar els 100 km, en un temps màxim de 24 hores.
Al principi de córrer, ara fa uns 8 anys, tenia vista aquesta cursa, pensava que mai la podria fer, creia que els que la feien eren superhomes i superdones, que era un esforç físic i sobretot mental que només estava a l'abast de molt pocs.
Al anar-hi vaig descobrir que si que hi havia persones fora de serie, la majoria de les quals no corrien, tampoc paraven, estaven a l'organització, als avituallaments, animant, solventant incidències, encoratjant-nos, transmeten passió per l'atletisme de llarga distància.
Sense espectaculars operacions de marketing, sense bosses del corredor que justifiquin un elevat preu d'inscripció,  sense les coses supèrflues a córrer, amb autenticitat.
Aquesta serà la meva cinquena participació, amb 19 reptes de 100 km a les cames. Per segon cop he estat el més ràpid en apuntar-me i correré amb el dorsal número 1, tot i que sigui un dels darrers en acabar.
He aprés que la gent del més normal, com tu, com jo, com tothom, pot fer les coses més extraordinàries. Som persones a qui els agrada superar-se, no deixem de córrer contra el cronometre, contra el que controla el temps en que fem realitat els somnis.
Més informació a: Penya 100 km Domingo Catalan


Entrada relacionada:
11/04/15 100 km ruta de Calella

10/03/15 1.000 seguidors a la pàgina del facebook

https://www.facebook.com/Ultraquim
Més de 1.000 seguidors a la pàgina de facebook, mil gràcies a tots i a cadascun de vosaltres. Per aquesta empenta, que des de les xarxes socials em doneu. 
Ara que entre el repte #El2015NoPucParar i  la voràgine laboral del dia a dia, tinc menys temps per escriure en el bloc, tot i que intento mantenir-lo el màxim d'actualitzat que puc. Les xarxes socials, són on puc explicar el que faig al moment, aquest espai hi podeu trobar la reflexió a posterior i els projectes de futur.

07/03/15 Sent feliç, fent el que m'omple

Dedicar el dissabte, a fer el que em vingui de gust. Un xic de res i un poc de tot, aquest és el plantejament.
A quarts de deu del matí,  a córrer els 10 km del #El2015NoPucParar, pel camí de ronda, que uneix Sant Feliu de Guíxols amb la seva platja de Sant Pol. Un tram per quedar embadalit a cada poc,  corro sense pressa, parant a gaudir i a ser conscient del privilegi d'aquest moment.
Un mos i a pedalar, en bici de carretera, pel tram que més m'agrada de la Costa de Brava, de Sant Feliu a Tossa de Mar i tornada. És una poesia visual a cada corba, gaudeixo, sense més pressa que la gana per arribar a dinar.
Menjo. Un xic de migdiada. I a pedalar de nou, aquesta vegada amb la btt, amb l'amic Sergi. Primer tram rodador per les vies verdes, fins a Llagostera. Pel camí, parem a fer uns riures amb la Carme i en Pere. Per tornar fent una mica de muntanya, pujant a Romanyà de la Selva. Les cames em cremen, però el cor m'empeny a seguir.
Quin millor final per aquest dia tant especial, que acabar nedant. Uns metres a la piscina per relaxar la musculatura.
Ha estat un dia genial, en que el cor ha bategat ràpid amb força. Tot ha fluït, les hores han semblat minuts i el dia, amb prou feines, unes hores.

05/03/15 Febrer, segon mes del repte #El2015NoPucParar

Segon mes del repte a la butxaca. Han estat 28 dies bastant plàcids, amb alguna jornada de mandra, per la fred i el vent que ha fet en algunes ocasions. 
Físicament, sense cap incident,  corrent sempre que he volgut i caminant els dies que he volgut descansar un xic o he anat acompanyat. La motivació segueix al seu lloc. No puc evitar tenir dubtes, ni evitar tenir mandra. El que si puc evitar és no perdre la motivació i seguir amb el compromís, que vaig adquirir amb mi mateix, ara fa uns mesos, fer 10 km al dia durant tot el 2015. 
Tot i ser el mes més curt de l'any, l'he aprofitat per a seguint fent reptes, dintre el repte de #El2015NoPucParar. 
Primer les 24 hores a muntanya d'Olot, que es van convertir en vint-i-cinc hores i mitja. 
Al cap de dos setmanes, 10 hores nedant en piscina, fent 22.250 metres, molt millor del que m'esperava. 
L'últim cap de setmana, vaig intentar el repte de fer 100 km amb 25.000 escalons, en que no tenia el dia i vaig decidir abandonar al quilòmetre 25. Sentint-me content per deixar-ho a temps. 
El repte que em fa sentir més orgullós, és el de la meva mare. Que farà cada mes, un tram de 10 km acompanyant-me. Un luxe! 
La sorpresa, va venir per part de la premsa escrita. Sortint publicada una entrevista al Punt Diari
En números esportius, durant el febrer he fet 356,27 km a peu, 41.950 metres nedant i 1 sortida en caiac. 

Pàgina de seguiment del repte: #El2015NoPucParar
Pots ajudar-me en aquest repte, amb la teva aportació solidaria, mitjançant  el meu gra de sorra, moltes gràcies!

01/03/15 #El2015NoPucParar a Guia de estilo

http://guiadeestilo.es/el2015nopucparar-reto-solidario/
Un autèntic luxe, que la publicació digital de moda, Guia de estilo, es faci ressò del repte #El2015NoPucParar. Un orgull comprovar com la solidaritat no entén  de limitacions, ni fronteres.
Moltes gràcies Cristina Blanco i Anabel Valls, per la vostra ajuda a la difusió d'aquest projecte.
Escrit a la publicació: Guia de estilo

Pàgina de seguiment del repte: #El2015NoPucParar