25/03/12 Retrobant la mar, nedant a pell

Tenia síndrome d'abstinència de nedar a pell al mar, degut a un encostipat mal curat que es va complicar, he hagut d'estar unes setmanes sense poder-ho fer.
A la fi, hi he pogut tornar, aprofitant el dia primaveral, volia que el retrobament fos especial, no a la badia on nedo habitualment, he agafat el caiac fins la cala naturista del Senyor Ramon, aquí puc nedar a pell del tot, el cel impressionant, ni un núvol, el sol ben amunt, la mar poc moguda, la temperatura de l'aigua a 13ºC i l'exterior al voltant dels 20ºC.
He de reconèixer, que estava nerviós, amb la sensació que retrobaria una part de mi, que feia dies que no tenia i amb dubtes de si tot aniria bé, inflo la boia, escalfament i som-hi, primers moments durs, la trobo molt freda, mentre amb les mans aixeco aigua fins al cos, a la boca arriba el gust de sal, no hi ha millor evocador de records que els sabors, de cop m'allibero dels temors i cap dins.
Només entrar, érem dos amics que es retroben desprès d'una temporada sense veure'ns, la mar estava enjugasada, mentre nedava, ha portat una mica més d'onades que ha aixecat el vent allaventat que pujava, tot i que no nedo tècnicament molt bé, he sentit que fluïa en el mar, que estava a dins, però que hi lliscava, em sentia en pau, durant els 46 minuts que hi he estat, ni una embarcació a l'horitzó, estàvem sols la mar i jo, en una exercici d'intimitat, posant-nos al dia.
Al nedar a pell, sento la càlida fredor de la mar, puc sentir com m'acaricia amb les seves onades, com el sol em mima, donant-me la seva escalfor, al fer la braçada, és quan jo acarono la mar, amb les bombolles d'aire li faig pessigolles, amb els peus juguem, la mar es posa tant dins meu, que és una part de mi.
Sortida de l'aigua, després d'uns 2.200 metres, més que nedats, disfrutats, la temperatura exterior és fantàstica, em vesteixo per entrar calor més ràpidament, m'estiro a la sorra i em deixo endur pel so de les onades.