30/06/11 L'equip petit. Gran exemple!

El vídeo explica la història del Futbol Club Margatània, un equip de futbol 7 format l’any 2008 per l’Associaciò de Pares i Mares (AMPA) de les escoles Margalló i Cossetània de Vilanova i la Geltrú. 
L’equip es caracteritzava per les derrotes successives al llarg del campionat, amb golejades que han anat dels 11 als 27 gols per partit.
El vídeo mostra la bona voluntat dels nens i nenes del Margatània, el recolzament del seu entorn, i permet veure que el més important en qualsevol competició esportiva és la il·lusió dipositada, les ganes de seguir endavant, sempre endavant i la motivació tot i les dificultats. En definitiva, doncs, un vídeo d'un "equip petit" que transmet grandesa en els seus valors humans.
Un gran exemple de vida, que ha de fer reflexionar i escoltar al nen que tots duem a dins, entendre que l'esport, no és més que un joc, una diversió, no la tirania d'una classificació, que l'important és divertir-se amb els amics, anar millorant una mica cada dia, sense marcar objectius que ens obsessionin, ni ens atrapin.
Podem aprendre molt de tots ells o inclús desaprendre, antigues idees preconcebudes.
Poseu-vos el pitet perquè és realment genial el vídeo.
Informació extreta de Cronica.cat

l'equip petit from el cangrejo on Vimeo.

29/06/11 Isostar Desert Marathon. No podrà ser.

Fa dies que em vaig esborrar de l'Isostar Desert Marathon, aprofitant el canvi de data de l'esdeveniment, per treure'm pressió de sobre, per fer una bona recuperació, sense pressa, hi ha coses que necessiten el seu temps.
He mantingut, fins l'últim moment, l'esperança de tornar a fer l'inscripció, encara que fos en la modalitat de menys quilòmetres, el plaç ja s'ha acabat, no ho he fet, per sort,  la recuperació, tot i estar en un estat molt avançat, no és completa.
Hi ha múltiples ocasions per posar-me a prova i mil reptes per afrontar, no cal fer-ho perquè si, per nassos, podria anar-hi i fer-ho, patint més de lo habitual, amb risc de fer-me mal. 
El meu seny, li diu a la meva rauxa, que ho faig per diversió i que és més important fruir el camí que em porta a l'aventura, que moltes vegades, el repte en si,  els detalls, les hores d'entrenament, la preparació mental, escollir el material, la planificació, són una gran part d'un repte.
El meu gran repte, ara és recuperar-me del tot, no parar i gaudir l'estiu.
Un munt d'amics, hi van, tinc la sort, que ho veure a través dels seus ulls, correré amb les cames i una part de mi serà allà. Sort a tots els que esteu a la línia de sortida i a disfrutar-ho!!!

Entrada relacionada:
Proper gran repte el 09 i 10/07/11 Isostar Desert Marathon

26/06/11 Sant Feliu de Guixols - Tossa de Mar. Zona d'entrenament ciclista

El tram que més m'agrada de la Costa Brava, és sens dubte, el recorregut de Sant Feliu de Guíxols fins a Tossa de Mar, ja sigui per mar, muntanya o carretera.
Diuen, que hi ha 365 corbes, entre les dues localitats, en són un munt, el traçat, juntament amb el desnivell acumulat, 1.600 metres, anada i tornada, ho fan un lloc ideal per rodar amb la bici de carretera.
Entre setmana sempre pendent del sol, a primera hora del matí, esperant que surti, encara que sigui tímidament per sortir a pedalar, al vespre, desitjant que no s'amagui, apurant l'últim raig.
És un plaer circular, per una carretera tranquil·la de costa, ara a l'estiu, ja menys, sentir l'olor dels pins barrejada amb la sal de mar, veure on acaba la terra i comença la mar, sentir l'aire que suaument et refresca, les vistes són espectaculars.
Visc_a la Costa Brava.



25/06/11 Travessia dels pirates de la Mar d'Amunt. La Farella

Som un grup d'amics, units per la passió de nedar en aigües obertes i com a bons pirates hem anat a conquerir de nou la mar d'amunt, a la platja de la Farella de Llançà, amb valentia, decisió i una gran dosi d'il·lusió, ens llencem a l'aigua, en realitat és la mar qui fa temps ens té conquerit el cor.
Hi ha onada, ens agrada, juguem amb ella, ara cap a la dreta, ara ens porta cap allà, la mar és un nen petit, amb cos de gegant, entremaliat; peixos i més peixos, per sota nostre que juguen a fet i amagar amb la posidònia i les roques, costa treure el cap per respirar, el dia assolellat, ens permet gaudir d'un fons magnific, espectacular, parem al mig del mar a parlar una estona, l'alegria dels amics que nedem, juntament amb els 2 caiaquistes del Pagaia i la barca a motor que ens fa de suport, s'encomana.
La gran massa d'aigua salada, és un amplificador de sensacions i emocions, et deshinibeix, et permet riure a pulmó, sentir braçada a braçada, la seva immensitat, notar com l'ale es transforma en salat, al cap de nedar una estona, la mar t'ailla del món, només un mateix, sentint pell enfora i carn endintre, que ets mar, no importa res més, estàs a lloc, estàs on ets tu mateix, on no cal, ni pots, amagar res, on no cal semblar, ni tenir, només ser, on et banya el sol i t'acaronen les ones, és on pots ser mar.
Ser mar, implica està en harmonia, ser part del tot i un xic de res, ser molt gran i alhora insignificant com una gota, ser molta gent i ser un de sól, ser molt fort i tremendament fràgil, no fer falta res, perquè ho tens tot.

24/06/11 Entrenament pel Triatló Olímpic de Tossa

És tot un plaer pels sentits, pedalar amb vistes al mar, he aprofitat l'excusa d'entrenar pel Triatló Olímpic de Tossa.
En l'edició del 2010, es va anular la part de bici, cosa que em va decebre molt, espero que no passi aquest setembre.
Tinc ganes de triatló, veure els companys d'equip, que van participant a una i desprès a una altre competició, em fa molta enveja, aquest any, tenia la intenció de fer uns quants triatlons, la tendinitis que em té, sense córrer, des de fa dos mesos, no impedeix que pugui entrenar la part de bici i marcar objectius, encara que sigui a mesos vista.
La sortida ha estat des de Sant Feliu de Guíxols, fent una mica més de recorregut, per allargar-ho, han sortit 73 km i uns 2.500 metres de desnivell acumulat.
Track del recorregut.

22/06/11 Travessia Costa Guixolenca. Fotos


Tenim les primeres fotos, de la I Travessia Costa Guixolenca, gràcies a la Mónica Campaña i al Jorge Pérez, en propers dies més. La que acompanya aquest escrit, és de la primera edició de Neda el Nen, era per veure, no només per gran l'alegria i il·lusió dels nens, també per la cara de satisfacció i orgull dels pares.

Entrades relacionades:

21/06/11 Travessia Costa Guixolenca. Premsa

Sembla que l'hem feta grossa, l'endemà de la travessia, veure en Jorge Pérez al Diari, no té preu, sempre al peu del canó, rebent del primer a l'últim nedador, amb un megàfon, que no se li acaben mai les piles,  no para ni sota l'aigua. 
Una gran sort poder comptar amb ell i la seva dona, la Mónica Campaña, que més que una foto és mereixen un homenatge.
Enllaços a la notícia publicada, als diaris convencionals i digitals:
Guixols.cat, s'hi pot trobar alguna foto.
Entrades relacionades:
19/06/11 Travessia Costa Guixolenca
22/06/11 Travessia Costa Guixolenca. Fotos
18/07/11 Travessia Costa Guixolenca. Més fotos

19/06/11 Travessia Costa Guixolenca

Quantes intenses emocions, que s'arriben a viure, en una travessia com aquesta, a casa, amb un munt d'amics, en la que no he participat com a nedador, sinó dintre de l'organització.
He viscut la travessia, primer ajudant  a lligar detalls, fent feina logística, preparant material, assistint a la reunió informativa del dia abans, durant l'esdeveniment, he tingut la sort d'estar al mar, al costat dels nedadors, des del caiac, intentant ajudar el més possible, espero haver estat a l'alçada de tots ells.
Mentre el centenar de participants nedaven, el temps em va volar, van ser prop de 3 hores en el caiac, en que el rellotge va deixar de funcionar, en que el món, es reduïa a un trosset de mar, en que l'important era ser a lloc, pendent, fer de guia, animar, fer la meva petita aportació perquè tots plegats gaudíssim del dia, quan l'últim nedador, va tocar terra, l'alegria que vaig sentir va ser inmensa, no només per ell, sinó per tots els que ho van disfrutar, objectiu aconseguit.
Durant la travessia, ho vaig poder veure,  d'un punt de vista diferent, des del caiac, veient els més ràpids i els més lents, els que no duien neoprè i els que els molestava, els convençuts i els que tenien dubtes, els que s'esforçaven i els que patien, els enamorats del mar des de sempre i els nous encandilats, els que es superaven i els que es creixien, els adults que feien 5.350 metres  i els nens que feien un tastet de mar.
Només vaig ser una petita peça dintre l'entremat de gent que va fer possible que la Travessia Costa Guixolenca fos una realitat, al capdavant de l'organtizació Neda el Món i el Club Aquàtic Xaloc, al mar, els caiaquistes del Pagaia, que  ajuden incondicionalment, als nedadors, en multitud d'ocasions i amb una professionalitat que impressiona, amics, familiars i voluntaris, que varen col.laborar de manera altruista i el que per mi, és el que dóna sentit a tot plegat, els prop de cent nedadors, que varen fer de l'esport, una festa entre amics. 

Entrades relacionades:
21/06/11 Travessia Costa Guixolenca. Premsa
22/06/11 Travessia Costa Guixolenca. Fotos
18/07/11 Travessia Costa Guixolenca. Més fotos

17/06/11 Afrontar un repte

Banalitzar les distàncies, les proves, els reptes, és un risc del qual ningú n'està exclòs.
Sembla que si fas curses de 100 km o més, quan fas alguna cosa més curta, tipus marató, mitja o 10 km, ja ho tens a la butxaca abans de començar, no és cert, cada cursa, cada distància, és diferent, igual que cada dia és diferent d'un altre.
A vegades, som nosaltres mateixos, que ja no ens preparem tan a consciència per un repte, deixem per última hora el material a dur, no analitzem cada detall, no estudiem el perfil, ni preparem una estratègia, descuidem la seguretat, és fàcil caure en tots aquests errors. Altres cops, ens deixem  entevanar, pel que ens diuen els altres, per tu no és res o frases similars, com si l'altre fes la cursa per nosaltres.
Si una cosa m'ha ensenyat la curta experiència que tinc en ultrafons, és que tot i que no cal viure amb els nervis, ni el neguit de la primera vegada, si s'ha de preparar amb la mateixa cura i aprofitant el que s'ha aprés, d'altres reptes,
El truc, senzill i molt difícil alhora, és visualitzar mentalment,  la feina feta en forma d'entrenaments per arribar-hi, on trobarem les dificultats, on patirem, preparar els imprevistos i estar apunt per afrontar els impossibles, això s'ha de fer des de la sinceritat amb un mateix, d'aquesta manera, tenim apunt la part més important per fer llarga distància, ja sigui corrent, nedant, pedalant..., entrenem la ment, no és l'única manera com s'ha de fer.
La pintura anomenada: Trencaclosques, que acompanya aquest escrit, és de Susanna Pruna.

15/06/11 Travessia Guixolenca, el tastet. Fotos

Aquest diumenge, serà realitat la Travessia Guixolenca, podeu veure les fotos del tastet que varem fer el dia 28 de maig, gràcies a les imatges de  Mónica Campaña i de Josep Vidal. 
Pels que varem fer el tastet, és un dia per recordar, pels que vindreu aquest diumenge, entre tots, farem que sigui memorable.
La previsió és molt bona, dia de sol,  bona temperatura, bon ambient i diversió a dojo.
Per més informació i inscripcions: Neda el Món.

13/06/11 Snorkel a Cala Vigatà

La mar ens ofereix, múltiples maneres de gaudir-ne, com ara l'snorkel, en la seva variant més simple, nedar amb ulleres i tub per observar la vida interior de les seves aigües.
Ho acostumo a fer en el meu raconet preferit de la Costa Brava, la Cala Vigatà, a Sant Feliu de Guíxols, catalogada com a paratge natural d'interès, amb el fons marí més ric i divers de tota la costa guixolenca. Conté fons rocallós i alguers de Posidònia oceànica que configuren ecosistemes de gran valor, s'hi pot veure estrelles de mar, multitud de peixos, en petits grups o a centenars, passant al teu costat com si res o buscant refugi entre les plantes.
És fantàstic, observar, fent moviments suaus, per no molestar, a poc a poc, d'aquesta manera, quan ve l'onada, un mateix, juntament amb la flora i fauna marítima, ens podem moure al compàs, que ens marca la mar.
La zona, està en projecte de ser reserva marina, des de Cala Vigatà fins a Punta de Garbí, segons diversos escrits hauria de ser una realitat aquest 2011, l'estiu passat estava abalisat, per impedir el pas d'embarcacions recreatives i de pesca, de moment, a dia d'avui, no hi ha boies.
La mar, és pura vida, per molt sovint que hi vagis, sempre està diferent, sempre hi ha una petita sorpresa que t'espera, mentre nedes i observes amb calma, sents les onades, escoltes la teva respiració, ets espectador i part.

Entrada relacionada:
13/09/12 Snorkel Cala Vigatà en imatges

12/06/11 Sortida llarga en bici de carretera

La sortida havia de ser una altra, fa dies que tinc ganes de fer el recorregut de la 1ª etapa de la volta a Catalunya'11, començant i acabant a Sant Feliu de Guíxols, el refredat d'aquesta setmana, amb la seva febre, m'ha perjudicat, així que he decidit de fer una pedalada amb menys desnivell, els primers 85 km és el recorregut en qüestió, a partir d'aquí, l'he canviat per evitar la part més dura, la pujada i baixada a Sant Hilari, tot i això han sortit 158 km i més de 1.800 metres de desnivell positiu.
Durant un quilòmetre he tornat a ser petit, com quan fa més de 25 anys, agafava la bicicleta, una Orbea vermella, d'un plat i un pinyó, passava pel punt quilomètric 1 i anava fins on sabia que estava el 0, a tota pastilla, per poder arribar en 3 minuts i així anar a 20km/h, no sempre ho aconseguia, però sempre ho intentava, sempre ho donava tot, avui he fet el mateix amb la bici de carretera, he volat a 50 km/h, sobretot m'ha volat el pensament, recordant el que sentia aleshores, és bo mirar enrere, per saber d'on venim, a on hem arribat i valorar el que tenim, per deixar de desitjar coses que no ens calen.
La tendinitis, que arrossego des de fa 2 mesos, té la seva part positiva, una temporada de descans de córrer, que no ve malament i agafar el gust a la bici de carretera, tot i que enyoro poder agafar la btt, per anar a saltar marges, ja porto una temporada que em sento bé a l'asfalt, aprofito per fer tirades llargues,  mantenir el fons i fer ports de muntanya per millorar la tècnica.
Track de la sortida.

08/06/11 Horitzó

No  sé el perquè, de sempre he  sabut que la resposta està a l'horitzó,  per això,  busco un lloc elevat i el contemplo una llarga  estona, em fascina mirar on s'amaga el sol, on es fon cel i mar,  núvols i muntanyes.
És màgic i misteriós, miris on miris hi és, quan més t'apropes, més et separes, canvia segons on estàs i de qui el mira.
Potser,  tot plegat, sembla una ximpleria, anar a l'horitzó, és la meva manera  de viure, sempre amb la il·lusió d'arribar-hi, fruint cada pas que  m'acosta i que m'allunya, potser perquè he après que el que he viscut,  bo o dolent, em fa com sóc, que el que estic vivint em dóna la  felicitat i que el futur, no és més una línia al fons, un punt, al que  no importa arribar, importa el viatge i la manera de fer camí.
Aquesta  filosofia és la que aplico a l'esport, sempre pensant el proper repte,  més difícil o menys, és igual, un cop hi sóc, l'assaboreixo com si fos  l'últim, ho aconsegueixi o no, independentment del resultat, si m'hi  esforço i em diverteixo, en tinc prou, no em calen classificacions, ni  diplomes, ni reconeixements.
Entrenar o competir  és el meu moment, on persegueixo el meu horitzó, ja sigui en el fons  d'una piscina, enmig d'un bosc esquivant arbres, en l'immens mar, dalt  una muntanya o en la grisor de l'asfalt.
Endavant, sempre endavant!


+ Sensacions

05/06/11 Volta a les Gavarres, per lliure

Feia dies que tenia ganes de fer aquesta marxa, és per la zona on acostumo a rodar en bici, a tocar de casa.
La marxa, l'organitzà el Cycletourism Congress Costa Brava, l'únic que he fet, és agafar l'itinerari i fer-ho per lliure, com que conec bé el recorregut, ha estat molt fàcil, la pluja i després el vent, hi ha donat el punt d'aventura.
Originalment s'inicia a S’Agaró, per temes logístics he sortit de Sant Feliu fins a Sant Grau, baixant fins a Llagostera per pujar a Romanyà on he repostat liquid, per anar a Calonge, a l'alt de la Ganga ha començat a ploure, a La Bisbal volia dinar, però degut a la pluja he decidit seguir, he passat per Cruïlles, a Santa Pellaia, ha deixat de ploure, Cassà de la Selva, segon avituallament líquid, Caldes de Malavella, a Llagostera finalment he dinat i per una estona, he vist com la vida passa, mentre estava parat, ha estat 40 km més tard del previst, per tornar a encarar Sant Grau, anar a Sant Feliu, per finalitzar S’Agaró, anada i tornada, fins tornar al punt de sortida.
Els més de 2.000 metres positius s'han fet notar, la part que feia més respecte, era la de pujar a Sant Grau, per segon cop, amb més de 100 km a les cames, al anar molt mentalitzat del que hi trobaria i fer-ho a ritme tranquil, s'ha pogut fer sense patir gaire.
He anat a gaudir de les vistes, que et dóna, corba rere corba, en les pujades, a deixar-me anar a les baixades, tot i que encara, em falta molt per aprendre per fer-ho en condicions i a lliscar la bici en les poques rectes.
Track de la sortida.

02/06/11 Campanya de la DGT, sobre la mobilitat en bici


Nova campanya mediàtica de la DGT per educar i conscienciar conductors i ciclistes sobre la convivència entre tots dos. El coneixement, és sens dubte la millor eina, per augmentar la seguretat de tots plegats .

Entrades relacionades:

01/06/11 Marc Pinsach i Kilian Jornet

Hi ha dies en què s'entrena el cos i d'altres en què s'entrena l'ànima, ha tocat lo segon, quina millor manera que assistir al projecció / xerrada que han fet en Kílian Jornet i Marc Pinsach, que a més d'amics i rivals, són dos veritables campions.
Gent de casa, propers, que et demostren que les grans persones, són les que saben ser petites.
Primer han projectat una entrevista de Marc Pinsach, després un documental del rècord del món de Kilian Jornet, que va aconseguir pujant i baixant el Kilimanjaro.
Al finalitzar els audiovisuals, tocava el torn de preguntes, ells dos amb humilitat, sense exagerar, sense vanitat dissimulada, han sabut ficar-se a tothom la butxaca, la gent que hem anat a escoltar-los, el recinte estava ple a més no poder, tots els seients ocupats, gent de peu, un munt de persones que a la que ells parlaven, feiem el silenci,  per aprendre de dos mestres.
Salvant moltes distancies, ells encapçalen curses, jo com a molt, el grup que la tanca, quan escoltes els seus dubtes, la seva d'enfocar les competicions, els seus temors, els seus plans i sobretot, la seva manera de viure l'esport, com una aventura, em fa sentir que estic entre amics, tot i que no ens coneixem en persona, em sento entès tot i que no hem parlat.
Crònica de l'esdeveniment a Cassà Digital.

Entrevista a Marc Pinsach.
Documental del rècord al Kilimenjaro de Kilian Jornet.