29/06/10 Vestit anti-meduses “Stingersuit”

Quina canya, el vídeo del nou vestit anti-meduses, comercialitzat per la fundació Respiralia, només de veure, les meduses tan aprop del cos, fa fredat. + info

26-27/06/10 Navegant amb caiac pel Baix Empordà

La meva part més nòmada i solitària, ha tingut la seva part de llibertat i de contacte amb la natura, aquest dos dies, bé , en realitat unes 36 hores, en que he desconectat de tot, dels diaris, de la tele, de la radio, de tot el que m'envolta, només la mar i jo.
Feia més d'un mes, que ho tenia pensat, per sort, la previsió meteorologica, s'ha posat de la meva part, vents fluixos, bona mar i millor temperatura.
Sortida dissabte de bon matí, objectiu anar cap al nord i na fent, tots els trastets carregats al caiac per ser autosuficient, ara paro el solet, ara em paro mirar peixos, amb les ulleres i el tub, ara menjo, ara a fer la migdiada i sense presses, que no són bones, arribo fins a la la platja Roca Roja de Pals, platja naturista, m'encanta la sensació de llibertat i de tolerància, que habitualment es respira.
Aquí passaré la nit, fent vivac amb tenda, em quedo tot solet, dormo com un tronc, vaja com sempre, quan passes moltes hores al mar, a la que t'estires i tenques el ulls, tens la sensació de l'anar i venir de les onades, es com si el mar et bressoles per dormir.
Em desperto i sorpresa, hi ha dos tendes més, recullo els trastets, sense fer massa soroll i a navegar, surto al mar a les 7, es la millor hora, el mar el plàcid, m'agrada veure sortir el sol, desde el mar, a aquesta hora encara no hi ha el bronzit de les embarcacions, només calma i silenci, al fons encara hi ha barques de pesca, fent la seva feina, l'imatge es de postal.
La Costa Brava es fantàstica, l'he fet amb el caiac unes quantes vegades, corrent i caminant, però sempre, sempre descobreixes un nou detall que fa que encara et fascini més.
Han estat 66 quilòmetres en 14 hores de navegació.

24/06/10 Sortida per les Gavarres

Li estic trobant el punt a la bici de carretera, un cop sóc a carreteres secundaries, em sento a gust, es un lliscar tranquil, el medi em segueix fent molt respecte, però això no impedeix que hi hagi diversió.

He fet un recorregut de 136 km, amb 1.800 metres de desnivell positiu, intentant, de practicar el meu aspecte dèbil que són les baixades, encara queda molt camí a recórrer, però m'hi començo a sentir còmode, ritme suau, sense forçar, ja que només tenia intenció de rodar.

Navegant per internet he vist que hi ha una marxa de cicloturisme que es diu volta a les Gavarres, que fa el següent recorregut: Sant Feliu de Guíxols - Sant Grau - Llagostera - Romanyà - La Bisbal d´Empordà - Cassà de la Selva - Caldes de Malavella - Llagostera - Sant Feliu de Guíxols, es casi la ruta que he fet, només m'ha faltat anar per Sant Grau, el proper dia la faig en aquest ordre.

19/06/10 Entrenament a Queralbs

Entrenament de 16 hores per alta muntanya al Ripollès, fantàstic i dur a parts iguals.
Fantastic per gaudir de l'acompanyament de l'equip Hoko-Esport, integrat per en Miquel, en Manel i en Miguel, que feien l'entreno per la Ehunmilah, cursa que faran per equips, seran 168 km, amb 22.000 metres de desnivell acumulat, a fer en menys de 48 hores, molta sort amics!!, em fan enveja, però encara no estic prou preparat per aquest nivell, tot arribarà. L'entorn una passada, hem trobat neu, un munt de baixants d'aigua i un verd espectacular.
Dur, molt dur, només començar, primera pujadeta de 1.000 de desnivell positiu, presagi del que seria el dia, hi havia dos pujades grans més , una de 600 i una altre de 700, el terreny era còmode, poc tècnic, es podia córrer bé tan en pla, com a les baixades, em arribat a més 2.600 d'alçada, que difícil que se m'ha fet a partir dels 2.000 i pocs, per la meva falta d'hàbit, en 14 hores, he passat de dormir arran de costa a ser al punt més alt de la jornada. El dia ha estat d'autosuficiencia alimentària, els punts d'aigua controlats, en 16 hores i 15 minuts, em fet uns 53 km, segons el gps. El temps, no ha jugat massa al nostre favor, dia fred, em sortit a 5 graus a les 5 del matí, temperatura canviant durant tota l jornada, de camiseta en alguns trams, a estar envoltats de boira, amb vent i sensació tèrmica molt baixa, amb tot posat, forro polar i jaqueta Gore-tex, he tardat uns 20 minuts de córrer per entrar en calor, per sort, ha plogut poc. Degut a la meteorologia adversa, em desistit de anar fins al Puigmal.
Córrer amb gent nova, et dona la possiblitat de veure nous punts de vista, noves maneres de fer, també de contrastar idees, de conèixer i compartir propers projectes.

18/06/10 Canvi de piscina d'entrenament

Desde l'1 de juny, l'equip de triatló del Xaloc, entrenem la natació, en una piscina olímpica descoberta, ubicada al camping Riembau, per motius d'obres, tenim tancada la que habitualment utilitzem, de 25 metres i climatitzada.Abans d'anar-hi, pensava que quin pal, entrenar a l'aire lliure, quina fred, comencem a les 8 del vespre i hi ha dies que hi estem fins casi les 10 de la nit, amb tot de gent al voltant que fa vacances, va ser fer un parell de sessions i la meva opinió va canviar, tenim més possibilitats, podem combinar exercicis físics i córrer pel recinte, sense molestar a ningú, els entrenos se'm fan molt amens i divertits.Hi ha hagut dies de pluja, amb vent, que feia que hi hagués corrent i tot, dies que et preguntes que hi faig aquí, amb l'aigua tant freda, quan em venen els dubtes, penso en l'objectiu de debò, aprendre al màxim, per gaudir del mar, miro cap amunt , veig el cel i recordo les sensacions de nedar en aigües obertes. El que semblava un contratemps, al final no deixa de ser un nou divertiment a compartir amb als companys del Xaloc.
Coses com aquesta, que no deixa de ser una ximpleria, em demostren, que s'han d'evitar les idees preconcebudes, provar coses noves i deixar-se sorprendre.

17/06/10 Alexandra Panayotou


L'Alex es una atleta, que s'ha de seguir, algú que es creix davant l'adversitat, que no amaga les seves debilitats, perquè sap que la fan més forta, vaig tenir la sort de córrer unes horetes amb ella, ara fa una setmana, acabo de llegir una entrevista a La Vanguardia.es, que val la pena. En part m'hi sento identificat, salvant moltes distàncies, pels seus inicis en la llarga distància, la seva filosofia i sobretot la seva finalitat. Us copio l'entrevista a continuació:
La ultrafondista Alexandra Panayotou és una dona de reptes personals i esportius. I fins ara els han aconseguit tots amb èxit. El seu últim desafiament ha estat córrer durant 24 hores de forma ininterrompuda donant més d'un centenar de voltes al centre comercial La Maquinista. Va córrer un total de 183, 95 quilòmetres però l'esforç no va ser en va. Ho va fer per una causa solidària amb l'objectiu de donar suport a la integració a l'esport de les persones amb discapacitat. Aquest desafiament esportiu se suma a altres que ja ha aconseguit Panayotou, Llicència en filosofia i psicologia. Un dels més exigents va ser córrer 2.010 quilòmetres durant 31 dies per promocionar el Campionat Europeu d'Atletisme de Barcelona. Més enllà de l'esforç, l'atleta de 40 anys, de nacionalitat grega i establerta a Catalunya, confessa que la clau del seu èxit és tenir una actitud positiva per superar qualsevol obstacle que se li presenti. Ella ho diu convençuda amb un gran somriure i es nota que li agrada córrer o "quilòmetres", tal com l'anomena Alexandra.

-Fa uns dies ha aconseguit un nou repte esportiu. Córrer 24 hores de forma ininterrompuda. No era la primera vegada que ho feia?

-Les meves primeres 24 hores van ser fa uns dos anys i fa dos mesos vaig fer les meves primeres 24 hores en solitari a Barcelona per donar suport a un grup de persones discapacitades.
-Les seves últimes 24 hores també tenien una vessant solidària ja que era a favor de la integració a l'esport de persones amb discapacitat. A través de l'atletisme també es poden trencar barreres?
-L'esport és un idioma internacional i ha de ser accessible a tots. Amb l'esport es poden trencar totes les barreres i qui necessita ajuda per poder gaudir-els que podem ajudar estem encantats.

- Fins ara quin ha estat el desafiament més dur que ha fet?
-Els 2.010 quilòmetres que vaig fer corrent l'any passat a 31 dies per promocionar el Campionat Europeu d'Atletisme de Barcelona.

- En quant de temps els va fer?
-Vaig córrer una mitjana de 70 quilòmetres al dia, excepte tres diumenges que vaig fer 30 quilòmetres. Va ser una experiència brutal i increïble que la faria una altra vegada encara que ho vaig passar malament.

- Amb quina va patir més?
-Després del tercer dia vaig començar a sentir-me malament de les cames. A més era una temporada de molta calor. Vaig córrer durant molts dies amb més de 40 graus i alguns dies fins amb 46 graus. L'asfalt s'estava fonent i va ser molt dur.

- ¿No va pensar mai a abandonar?

-Per a mi no entra la possibilitat d'abandonar. Tampoc sóc de la persones que aniran fins a la mort. El més important és la vida.

- Quins altres reptes ha superat?

- He corregut 220 quilòmetres en 34 hores empalmant amb la marató de Barcelona. També he guanyat un cavall corrent 123 quilòmetres entre els monestirs de Montserrat i Ripoll. He estat corrent 21 dies des de Barcelona fins a Santiago de Compostela ....

- ¿Com fa per no llençar mai la tovallola?
- Simplement has de canviar la teva enfocament però no abandonar. En comptes de pensar en arribar al final penso en arribar al següent punt, passar el proper arbre o posar un peu davant d'un altre.

- ¿Es considera una lluitadora nata?
-Tots som lluitadores nates. Fa 15 anys jo estava enmig de festa, fumant dos paquets al dia i no sabia el què volia fer amb la meva vida.

-I l'atletisme li va canviar la vida
- Un dia tard o d'hora tots trobem el nostre camí. I per a mi l'esport extrem em va molt bé per al cos i el cap.

- Com va arribar a aquest món?
- Jo vaig començar als 30 anys. Estava en un gimnàs. Un dia em vaig posar a la cinta a córrer i em va agradar.

- Quin va ser el seu primer marató?
-La meva primera marató va ser la de Olimp. Vaig arribar segona. Quatre anys després vaig córrer la marató de Barcelona i vaig quedar segona i aquest mateix any en els campionats de Grècia vaig acabar quarta. La meva història també és per ensenyar que mai és tard.

- Fins on arriben els límits del cos?
- Ara amb 40 anys tinc millor forma de cos i cap que quan tenia 20 anys. Malgrat tots els obstacles nosaltres posem els nostres límits.

-Vostè ha estudiat psicologia i filosofia. Què és més important l'aspecte físic o mental per superar un repte esportiu?
- En els desafiaments el cap és qui em guia. Durant les primeres deu o dotze hores el meu cos va a guiar però després és el meu cap qui em porta.

-Durant els seus desafiaments també promou el Campionat Europeu d'Atletisme de Barcelona que començarà el mes de juliol. De fet, sempre comporta Barni, la mascota. ¿Creu que els ciutadans es bolcaran amb aquest esdeveniment?
- Espero que sí! És una cosa molt bo per a la ciutat de Barcelona. Hem de deixar els nostres sofàs i televisions per sortir a donar suport una cosa que és tan positiu i bonic com un Campionat Europeu d'Atletisme. És l'esport pur!

- ¿Què li ha aportat l'atletisme?
- M'ha donat una altra perspectiva de la vida. Ara sé que és lluitar i m'agrada lluitar.

- ¿Què valora més quan corre?
-Tots els moments. No només quan s'aconsegueix el triomf en la línia de meta sinó que els petits moments són els que tenen més valor. Un desafiament és com la vida mateixa. A la vida estem de pelegrinatge i fem molts.

- ¿Quina és la clau què li ha permès superar fins ara tots els reptes als quals s'ha enfrontat?
- No només són reptes físics com en l'esport sinó també mentals com, per exemple, estudiar. La vida ens dóna problemes i no sempre és bonica i fàcil però depèn de com la encarem. Amb una actitud positiva i un somriure intentant treure el millor de nosaltres podrem superar qualsevol repte.

- ¿Ja té en ment nous desafiaments?
-Encara no puc parlar massa però per al mes de setembre estic preparant un altre desafiament que serà de diversos dies i hi haurà prou muntanya.

- Més enllà dels desafiaments esportius, a què dedica el seu temps?

- Em dedico a organitzar esdeveniments. Dono xerrades de motivació i també estic escrivint el meu primer llibre.
Entrevista a la La Vanguardia.es

16/06/10 Video Ultra Trail Coll de Nargó

Una imatge val més que mil paraules i un vídeo ja es massa, la gent de Videoperformance, han fet un vídeo de l'Ultra Trail Coll de Nargó, que han posat a la venta i ens donen l'oportunitat de fer-ne un tastet.

13/06/10 Triatló olímpic d'Argelers

Primera competició a França, ja sóc un triatleta internacional ;-). Ha estat el triatló olímpic d'Argelers. Dia fantàstic, sol radiant, poc vent i bona mar.

La natació han estat uns 2.000 metres, 500 més dels previstos, quantes patacades que m'he endut, he estat frec a frec amb un grup de 3 nedadors, ara cop amb la ma, ara cop amb la cama, ara et passo per sobre, ara et passo per l'esquerra, ara per la dreta, un no parar, m'han fet empassar aigua salada, però no els he deixat el gust d'adelantar-me, era un circuit de 2 voltes amb sortida australiana (entrada la platja, 10 metres i de nou al mar).

Un cop agafada la bici, un munt de policia i de voluntaris, ens donaven pas a les rodones i ens guiaven pel camí correcte, tot i que el transit estava obert, circuit tranquil, punt més alt 184 metres i desnivell positiu acumulat de 322, total 42 km, això si l'asfalt en molts trams ple de forats, inclús els han marcat amb un esprai, perquè els veiéssim i no ens fotéssim de lloros, amb sorpresa inclosa, havíem de passar per un tram d'aigua, tant d'anada com de tornada, que mullava una mica.

Durant el segment ciclista m'han adelantat uns quants, he de pedalar més, em falta confiança a la carretera.


Toca córrer els 10 quilòmetres, el pulsòmetre no va, d'entrada em sento una mica perdut, sempre guio el meu ritme, en funció de les pulsacions, penso que amb la d'hores que he corregut, no em cal, així es, agafo el meu ritme, quina calor, com pica el solet, són 2 voltes, amb 3 avituallaments per volta, fantàstic, a la segona volta, sense canviar el ritme n'adelanto uns quants.


Acabo en la posició 143 de 154, tot i que érem 177 dorsals, en la meva línia, la distància se m'ha fet molt còmode i divertida, en faré més d'olimpics.


He anat amb els companys del Xaloc, son uns cracs, l'Anna Buxó, que en la seva primera participació en una prova de distància olímpica, ha fet segona de la general de noies i primera de la seva categoria, en Josep Mª Esteva, que ja fet tercer en la seva categoria, també ha vingut en Rafa Gómez, ha quedat segon de la seva categoria, però ha sigut el primer del segment de natació, tots em tingut l'animació de luxe de la Dolors, tot un privilegi, poder viure els seus triomfs.


Un detall que m'ha agradat molt d'aquest triatló, es que després de la distància
olímpica, feien diferents proves pels més menuts, cosa ideal per a poder viure el triatló en família i cuidar la base del nostres esport.


Realment on millor es frueixen aquests triomfs, son al voltant d'una taula, davant d'un bon dinar, tot i que no entendre el francès, fa que mengis coses, peculiars, jornada 100% triatló.

11/06/10 Alexandra Panayotou ho ha aconseguit!

Ajudar a complir somnis, encara que no siguin els propis, val molt la pena, no sempre s'hi pot participar en les il.lusions dels altres.

Desprès de passar el dia treballant, desprès de fer l'entrenament que tocava amb l'equip de triatló, piscina combinada amb carrera a peu i exercicis físics, agafo els trastets i cap a Barcelona.

Arribo cap a quarts d'una de la matinada, quina son que porto, m'apunto al grup que corre amb l'Alex, som unes 14 persones, em sorprèn, es respira bon ambient, l'idea es fer 16 voltes, una mitja marató, en un parell d'horetes i cap a casa.


El ritme de córrer es molt tranquil, 8m/km, ella porta casi 12 hores, no es qüestió de forçar, el circuit es fer la volta al centre comercial La Maquinista, tot per l'acera, es com córrer sobre pedra, prefereixo l'asfalt, no anar al meu ritme, es fa dur, el temps passa entre anècdotes i riures.

Al final hi estic 3h i 45m, per fer les 16 voltes, son les 4 de la matinada, cap a casa a dormir, que només tinc 3 hores mal contades, sort que el cafè està inventat que sinó.


He conegut gent molt maca, he conversat de tu a tu amb l'Alexandra, quins bons consells que m'ha donat, el que he apres, només he tingut un moment molt dur, el de marxar, ha estat com deixar una festa en ple bullici, però les obligacions, son les obligacions.
Ha aconseguit fer més de 180 km, desde d'aquí moltes, però que moltes felicitats, pel resultat i per l'iniciativa.