UltraQuim

Quan l’aventura es converteix en una manera de viure! La Sílvia Vidal és alpinista, escala i obre noves rutes en parets enormes i remotes, en diferents parts del món, tal com podem llegir en aquest llibre. Ho fa en racons inhòspits, en solitari, sense eines per comunicar-se amb el món mentre les fa, i duent tot el material necessari ella sola, fet que resol fent portejos d'una part del punt A al punt B, per tot seguit tornar al punt A per recollir més material, i això successivament. El material inclou tot el que necessita, des de cordes i material d'escalada per poder dormir en vertical, així com el menjar i tota l'aigua necessària. No és mediàtica; per no tenir, no té xarxes socials. Fa gestes extraordinàries, a l'abast de molt poca gent i amb una dificultat extrema, com és la solitud, penjada en una paret durant setmanes, sense telèfon, ni GPS, ni cap altra eina de comunicació. Prioritza l'esperit aventurer en les seves expedicions. En el meu cas, la vaig conèixe...

L'assignatura Teoria general del dret forma part del bloc de matèries de formació bàsica del grau de Dret i té un volum de treball de 6 crèdits ECTS. Es pot superar amb avaluació contínua i una prova de síntesi, opció escollida, o bé amb examen final. L'he cursada el segon semestre del 2024/25. D'entrada pot semblar una assignatura prescindible, gairebé de farciment. Però en fer-la t’adones de com n’és de necessària. Ens introdueix als fonaments i a les funcions del dret, i també a conceptes bàsics imprescindibles per poder construir uns coneixements sòlids. Alhora, ens acosta al pensament de grans teòrics com Hans Kelsen o John Austin, entre d’altres, i ens desglossa els principals conceptes que anirem trobant al llarg de la resta de la formació. Tot plegat ajuda a consolidar una base més ferma. Per superar l’assignatura sense fer examen final cal completar quatre Proves d’Avaluació Contínua (PAC) i una Prova de Síntesi (PS). Més enllà de la temàtica de cada PAC i del temp...

L'assignatura Política i societat forma part del bloc de matèries de formació bàsica del grau de Dret, té un volum de treball de 6 crèdits ECTS. Se supera amb avaluació contínua. L'he cursada el segon semestre del 2024/25.   En aquesta assignatura, a més de veure la relació de poder i la seva estructura, treballem com incideix en la societat. És una matèria molt important dins del grau de Dret, perquè ajuda a començar a entendre el Dret Constitucional i, sobretot, a fer anàlisi des de la Ciència Política. Més que donar respostes als conflictes polítics actuals, ens ofereix eines per poder tenir una mirada crítica del que ens passa al nostre voltant.   Fins al moment, ha estat la primera assignatura, amb 5 Proves d'Avaluació Continua, fins ara eren de quatre. Una amb treball grupal, a més de la seva part individual, però de bon repartir, era una anàlisi de tres articles publicats en diferents diaris, d'un tema tan malauradament d'actualitat com l'antisemitisme. D...

Més a prop de l'inici del segon que de la fi del primer, és un bon moment per reflexionar dels dos semestres anteriors. El balanç no pot ser més positiu, he gaudit aprenent. Omplir el temps amb coneixement és, per a mi, una molt bona opció vital. Al principi del primer semestre, anava una mica perdut en què s'espera de cada treball. El fet és que a cada assignatura, cada professor té el seu criteri, tot i que molt semblants entre si. Es podria resumir en anàlisi, rigor, veracitat i profunditat en el tractament de les qüestions. En el segon semestre, vaig aplicar aquests conceptes des del principi, per anar-los matisant amb les indicacions del professorat. Fins al moment, he vist que posant-hi dedicació i esforç les assignatures es poden tirar endavant. Sense problemes. La UOC és un entorn virtual, amb professors i tutor a un clic de correu electrònic, per resoldre dubtes. El material està molt ben explicat, tant els mòduls d'aprenentatge com les instruccions per fer els tre...

Que la intel·ligència artificial ha vingut per quedar-se i que cada dia guanya més protagonisme és un fet. Ara, entendre cap on va, ja és molt més complex. Tinc la sensació que vivim un moment semblant al de finals de segle XX amb la popularització d'internet, en què tothom intuïa que seria el futur, però ningú podia imaginar en quina mena de futur es materialitzaria.   El llibre Artificialitis, de Josep Lluís Micó, no pretén fer cap predicció, sinó ajudar-nos a mirar la IA amb ulls crítics. Ni amb l’optimisme desmesurat amb què sovint es presenten les novetats als mitjans, ni amb el pessimisme apocalíptic que també hi és present. A més, l’encert d’incloure al final de cada capítol un comentari de la seva filla Irene, de setze anys, aporta una mirada fresca, sorprenent i que no deixa indiferent.   Si m’hagués de quedar amb una idea, seria aquesta: quan parlem d'“intel·ligència artificial”, massa sovint ens fixem només en la primera paraula i oblidem la segona. No podem perdre ...