UltraQuim

 

Hi ha entreteniments ràpids, que ajuden a aprendre i que a més són divertits, com és el cas de El mot, el que vindria a ser el Wordle en català. Consisteix a endevinar una paraula de cinc lletres en sis intents, quan encerto la lletra en la seva posició es posa de color verd; si encerto la lletra, però no en la seva posició es posa de color groc i si la lletra que escric, no surt a la paraula, es torna de color gris. Cal tenir en compte, que es poden repetir lletres i que no es tenen en compte els accents. Cada dia, a les 00:00, s'inicia el joc de nou amb una nova paraula. En el meu cas, acostumo a jugar-hi mentre esmorzo, la major part de les vegades la partida no dura ni un minut. Actualment, tot i que la imatge que acompanya aquest escrit és del dia 1.000, en duc 1.056, La imatge del dia 1.000 m'agrada molt estadísticament. El pròxim dia 18 de gener, farà tres anys que hi jugo ininterrompudament. Tinc la meva estratègia, les dues primeres paraules sempre utilitzo les mateixe...

Fer anys és un privilegi. Ara ja puc dir amb la boca ben ampla, que en tinc cinquanta! La veritat és que estic encantat de canviar de número. L'edat no em pesa, hi és, com l'experiència. Ja tinc la barba blanca, vaig amb bastó, més ben dit amb una crossa, i sobretot com diuen arribar als cinquanta té els seus avantatges, no veus les lletres de prop, però sí que veus els torracollons de lluny. A més l'alternativa a fer anys, és molt dolenta. Fa uns dies tot aprenent anglès, em van preguntar quines tres coses voldria pel meu aniversari. Vaig respondre que  el que volia era família, amics i menjar. I això és el que ha estat la celebració d'aquests segons vint-i-cinc, una festa al voltant d'una taula en bona companyia. L'únic important de tenir a la vida són persones a qui estimar i de qui sentir la seva estimació. Fer-se gran és un premi, tot i que a vegades de mal gestionar, estar viu és un regal.

Amb una estona cada matí, he arribat a fer servir l'aplicació d'aprendre idiomes, Duolingo, durant 500 dies consecutius. M'agraden els números rodons i són centenes encara més. Va a temporades, des de dedicar-hi dos minuts per a fer una lliçó, perquè aquella jornada he de fer servir el meu temps en altres menesters, a fer de quinze a vint minuts, quan tinc més estona i ganes, també cal dir-ho. La mateixa aplicació ja s'ocupa de recordar-me cada dia que està en el meu telèfon mòbil. A més d'enviar correus electrònics setmanals, en què es pot veure la dedicació que un ha tingut, en aquest període. Tot i que no deixa de ser un joc, vestit amb l'aprenentatge, en el meu cas, de l'anglès., m'agrada. M'ajuda a recordar cada matí, el meu compromís per aprendre anglès, que tant em costa. Sense oblidar que la millor manera de fer-ho és en una formació reglada, com la que faig a l'Escola Oficial d'Idiomes, en el meu cas en modalitat cent per cent en lín...