UltraQuim

Hi ha histories que t'atrapen i et deixen en silenci, encara més si te l'expliquen en primera persona. Per circumstàncies laborals, que no venen al cas, per una estoneta he coincidit amb en Josep, una estona que marca. Qui és en Josep? Una persona de les que ens creuem cada dia pel carrer, sense donar-hi més importància, però quan parla de les vivències dels seus últims dos anys, et deixa perplex. Va tenir un accident amb moto, tot i anar a poc a poc i ben equipat,  es va desnucar, va quedar 7 minuts sense respiració, gràcies a la tossuderia dels seus amics, que no van parar de fer-li massatge cardiopulmonar, va mantenir les constants, dos mesos en coma a l'hospital. Un cop surt del coma, primer que quedarà en un cadira de rodes, després que caminarà amb molta dificultat, ara el veus d'allò més normal, això no vol dir que no li hagin quedat seqüeles. Amb el somriure als llavis en Josep, explica que els metges durant la rehabilitació, li diuen que no té dret a queix...

Hi ha reptes d'ultrafons, que semblen pensats perquè hi participin  persones d'un altre planeta, persones capaces de córrer el que no està escrit, persones que deixen el seny i fan cas a la rauxa, persones que saben que els límits són un estat transitori.  El desafiament: córrer 48 hores en cinta, no em puc arribar a imaginar, l'esforç que això representa, ha de ser un desgast físic i mental fora de mida, la meva relació amb la cinta de córrer, és impossible, ho he intentat vegades, però màxim hi estic una hora  i n'acabo ben fart. Hi havia d'anar la nostra campiona la Cristina González , per una inoportuna lesió d'última hora, no ha pogut ser-hi, és una atleta excepcional, corrent i com a persona, he tingut la sort de compartir algun quilòmetre amb ella i he aprés moltíssim. Web de la cursa

Tot i tenir moltes ganes de nedar al mar, en un dia tant primaveral com el d'avui, el refredat i el seny, m'impedeixen de fer-ho, primer de tot la integritat. L'entrada al mar, és la part més delicada, doncs l'actitud que hi aporti, és la que la mar em tornarà, és un reflex i d'ella en depèn com viuré la travessia. Els dies que he entrat amb  respiració ansiosa, costa agafar el ritme, estic intranquil. Els dies que el meu pensament, estava dominat per una por o un temor, aquest s'ha fet realitat, com si s'amplifiques el que penso. Els dies que he entrat relaxat, amb actitud positiva, concentrat en nedar i tinguen clar el que hi trobaria, és quan més he fluït i disfrutat de nedar a pell al mar. Entrades relacionades: 12/02/12 Nedant a pell. Sortir del mar 05/06/12 Nedant a pell. Aclimatació

Vídeo D'una manera clara i senzilla, podem veure en el vídeo, els estiraments bàsics al acabar de córrer, els que tots com a mínim hauríem de fer. Vídeo trobat a La Marató pas a pas , una web molt interessant, val  molt la pena fer-hi un cop d'ull. Entrada relacionada: 25/01/12 Estiraments

Quan miro enrere i recordo, que fins fa 7 anys no feia esport i vaig començar a pedalar, que en fa 5 que corro, 4 que faig llarga distància i 3 que no nedava ni fins les boies de la platja, perquè les trobava massa lluny i que fins al novembre, feia servir el neoprè, inclús a l'estiu, m'adono que les limitacions, ens les marquem nosaltres mateixos, per no obrir la ment cap endins, mirar el nostre potencial i no auto censurar-nos, també ens limitem molt per les pors dels altres, de no facis el que no fa tothom, com si el que fa tothom m'hagués de fer feliç, de que si això, de que si lo altre, un munt d'opinions no experimentades, sort que em faig gran i he après a  sordejar una mica. No crec que existeixi cap limit, no és més que un estat mental transitori, si hi ha ganes de veritat i actitud per preparar i fer un repte, això no vol dir que s'aconsegueixi a la primera, ni que sigui fàcil. El que si és veritat, és que tots tenim qualitats i inquietuds diferents, per m...