UltraQuim

Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix - Albert Einstein. Aquest concepte, el podem aplicar a la seguretat vial en bicicleta, ha caigut a les meves mans aquests escrit, molt treballat, una mica dens, que us recomano que llegiu.  Mai està de més recordar com prevenir situacions de risc, encara que moltes siguin evidents. No hi ha cap solució màgica, ni definitiva, però si petites aportacions que ens poden ajudar. M'agrada molt el concepte: circula com si fossis invisible, la trista realitat demostra, que en masses ocasions, és així. En la part pràctica del carnet de conduir, estaria bé, que fessin una pràctica en bicicleta, per una via urbana o una carretera amb trànsit, podria ser una bona manera de que tothom prengues consciència de la fragilitat i dificultats d'un ciclista, aquí deixo l'idea. Escrit Ciclismo Seguro a pedalibre.org Entrades relacionades: 24/05/11 Noves senyals i velles costums amb els ciclistes 02/06/11 Campanya de la DGT, sobre la m...

Entrenament nocturn, en bona companyia, amb la Carme i en Pere, de l'equip PerePeterPan , inici caminant, fins arribar al costat del mar, camí de ronda, primer en el seu tram més autèntic, de Sant Feliu de Guíxols fins la platja de Sant Pol, inici caminant amb els pals, l'un comença a trotar en les pujades, l'altre en els trams de baixada i a mi m'agraden les rectes, així que correm entre escalons, pedres, basses, branques i arrels, emparats per la foscor d'una nit tapada, anem alternant córrer suau i caminar, mentre una finíssima pluja ens va caient, sense arribar  a calar. A Sant Pol, agafem el camí de ronda que porta fins a Sa Conca, un passeig, és ample i ben pla, amb poc desnivell, tot i l'escassa llum, podem gaudir de la mar, ben moguda, fent crestes d'escuma a les roques, és una imatge de postal, un moment màgic per gravar a la memòria, trepitgem la sorra de la platja, amb tota la seva humitat, enfilem la tornada,  pel carril bici. Segueixo fins anar...

Moltes vegades, amb la millor de les intencions, em pregunten: No et fa por nedar en el mar, sense veure el fons, tan gran i tu tan petit? Té molta  força i  ningú la pot controlar. No penses que et pot passar alguna cosa anant de nit per la muntanya sol o encara que vagis acompanyat? I si surt algun animal? No tens el temor, de no aconseguir un repte, de fracassar en l'intent? No ets conscient del que et pot passar enmig de la mar, en un dia d'onades i vent, navegant en caiac? Baixar muntanyes amb la bici de carretera o amb la btt, no és perillós? Pel terreny, la velocitat i pels altres vehicles? Amb les vegades que t'has fet mal, encara no n'has après? La veritat, és que intento ser el màxim de conscient de les dificultats que em puc trobar, en cada activitat, preparant-ne els detalls, siguen sincer sobre les meves capacitats i limitacions. I si! tinc por, si! tinc temors, si! tinc dubtes, si! he après de cada caiguda, si! per mi el fracàs, seria no intentar-ho, un i ...

No és possible anar fins a les Medes, farem 4 voltes a un circuit d'uns 700 metres, amb la protecció de l'espigó. Som moltes persones nedant, m'aparto cap a un costat, per deixar passar el gruix de nedadors, vull nedar tranquil, sense aglomeracions, trobo en Paco López, hem fet la mateixa pensada. Anem fent camí junts, parlant sense dir res, amb la sincronia que dóna la mar. No puc veure ni un peix, l'aigua està moguda, només puc observar la sorra del fons com va flotant. Mentre nedo, hi ha una idea, que em ronda pel cap, fer l'última volta sense neoprè, vull viure les sensacions de sentir a la pell l'aigua freda, un comentari durant la conversa amb en  Miquel Sunyer , m'ocupa el pensament: avui és un gran dia per provar-ho, circuit curt i màxima seguretat. Arriba el moment de la veritat, surto corrent cap al guarda roba, a deixar el neoprè, torno corrents a l'aigua, tinc moltes ganes de nedar a pell, tot i que ho faig amb el mono de triatló, que sempre...

Tot un luxe, aportar el meu granet de sorra, per la gran causa de  La Marató de TV3 . Unes de les parts més boniques, d'estar ajudant de bon matí, en el muntatge de tot plegat, és veure com van arribant els nedadors, com es va creant l'ambient de nedaddictes, d'aquells que els brillen els ulls, només de veure la mar, dels que en l'olor de sal, reconeixen l'essència de la vida, dels que saben com de bonic és compartir, tots junts, el que més ens agrada. Encara era fosc, les rafegues de vent no paraven, anaven carregant les onades, cada cop més altes, perillava el trajecte original de la travessia, es pren la decisió, de fer una prova, amb un grup de nedadors, experimentats en aigües obertes, a dins l'aigua per comprovar la viabilitat de la travessia. Una cosa, que sempre em sorprèn gratament, és la gran implicació de tots els voluntaris, que juntament amb l'organització, cuiden tots els aspectes, tothom sap la gran importància de la seva tasca, ningú vol dei...