31/12/15 Últim dia del repte #El2015NoPucParar

Quantes emocions en tant poca estona. És l'últim dia del repte i estic nerviós, per tothom ja el tinc a la butxaca,  per mi fins que el gps no hi surtin el 10 km, no estarà, no es pot dir blat, fins que està al sac, ben lligat, venut i cobrat.
Primer cal muntar la festa, dues hores abans de la sortida, ja estic ajudant als voluntaris que amb el seu esforç fan possible la Sant Silvestre Ganxona.
Quan falten trenta minuts, surto a "escalfar" o més ben dit a fer 2 km, perquè la cursa és de poc més de 8 i el repte és de 10 km. M'hi acompanyen bons amics. Un cop fets, toca anar al punt de sortida, a compartir l'espera, amb els més de 200 participants.
Patam! Inici de la cursa. Corro sense presa, si amb ganes d'arribar, sense ritmes alts, si amb el cor disparat. M'acompanyen més amics encara, en Pere, l'Andreu, en Rafa i l'Àngel, em sento la persona més rica del món, calers no en tinc, amics per compartir la vida si.
Estic en un núvol, el quilòmetres passen ràpid, fem les dues voltes del circuit i el gps marca els ansiats 10 km, uff quin descans! Segueixo i trobo a les dues persones amb qui em fa especial il·lusió compartir aquest final de repte, la mare i la germana, amb qui he compartir molts dies i que han adaptat els compromisos familiars per donar cabuda a aquest repte, moltes gràcies!
Acabem els tres caminant, agafats, gaudint el moment, assaborint el batec ràpid del cor, orgullós del que acabo de fer i encara més orgullós de les dues persones que m'acompanyen.
Aquest repte ha costat molt, molt i molt. Ha durat un any, la determinació ha estat clau per aconseguir-lo i la voluntat que em forja el caràcter, ha sigut decisiva.
No puc acabar el repte, sense tenir ben present totes les persones que m'han recolzat, les que ja coneixia, les que he conegut durant aquest any i totes les persones que esteu a les xarxes socials amb els vostres missatges de suport m'heu ajudat, per tots vosaltres, de tot cor, moltes gràcies!!!

Pàgina de seguiment del repte: #El2015NoPucParar
Durant aquest mes de gener, encara pots ajudar als que ajuden, amb la teva aportació solidaria, mitjançant  el meu gra de sorra, moltes gràcies!

31/12/15 Bon any 2016


30/12/15 V Travessia dels Nassos. 3.650 metres nedant a pell

Des que l'aigua del mar va començar a estar fresqueta, entre en Sergi i el que escriu, varem decidir  nedar 3.650 metres a pell, a finals d'any,  dintre la nostra particular Travessia dels Nassos.
Ho hem fet el dia 30, les prediccions no massa bones pel dia 31, onades carregades i dia possiblement tapat. En un recorregut dissenyat per en Sergi.
Abans d'entrar fa vent, que vaticina que la cosa es pot complicar.
0 metres. Entrem a nedar sense gaire vacil·lació, anem per feina, creuem la badia de Sant Pol, a Sant Feliu de Guíxols, per anar a buscar la Punta del Cap Mort.
1.350 metres. Punta del Cap Mort hi arribem amb relativa bona mar i unes vistes aquàtiques espectaculars.
1.900 metres. De nou estem apunt de tornar a creuar la badia direcció la Gavina, els 15.0C de l'aigua del mar es deixen notar.
2.650 metres. El creuament, s'ha complicat un xic, les onades de costat, són més altes conforme avançàvem. Anem direcció la Punta d'en Pau
2.910 metres. A cada metre costa més anar endavant, les onades venen cada vegada més carregades i per efecte de l'aigua freda, la mà s'engarrota i els braços perden forces. Decidim girar un xic abans del pas entre roques, si estessim frescos jugaríem una estona amb les onades, però duem més d'una hora a 15.0 graus i la seguretat és el primer.
3.210 metres. Estem a uns 100 metres de la sortida, fem un tram més per l'interior de la badia, fins a l'alçada de la Taverna del Mar, millor estar aprop de la costa.
3.320 metres. Em trobo una gelatina lila, la que tant mala reacció em fa. Penso en girar cua i abandonar. Decideixo seguir, és la primera que  veig i ja no em queda res. Vigilo i vigilo el que tinc al davant i el que poc venir per l'efecte de les onades.
3.520 metres. De nou una altre medusa o la mateixa, no ho sé. Que maca que és i quin mal que arriben a fer les seves carícies. Per sort no topem.
3.650 metres. 1 hora i 24 minuts dins la mar i el repte el tenim a la butxaca. Ha costat, hem lluitat, hem petit i hem vençut.
Acabem, com més ens agrada, fent un cafè amb llet.
Cròniques anteriors edicions de la Travessia del Nassos: 2011 / 2012/ 2013 / 2014

Proposta pel 31/12/15 Últim dia de #El2015NoPucParar a la Sant Silvestre Ganxona

El final del repte, el dia 365, no podia ser de cap altre manera, a casa, al costat de la mar que tant m'aporta i que tants dies ha estat testimoni mut del repte. Tinc moltes ganes que arribi el moment, no només per acabar el repte, sinó per compartir-ho amb els amics, fent el que ens agrada, córrer. 
Al fer-ho dintre una prova organitzada, és la millor manera que hi pugui venir tothom qui vulgui.
La Sant Silvestre Ganxona l'organitza per vuitè any consecutiu, el Club Aquàtic Xaloc, el club en el que estic. La sortida tindrà lloc a la Rambla Vidal (Sant Feliu de Guíxols), a les 18:00 hores. Aquest dijous 31 de desembre.
El circuit és de 4,4 Km, en que es pot fer una volta (4,400 km)  o dues (8,800 km) Es pot fer corrent o caminant, és una cursa de caire popular,  sense classificacions.
Amb xocolatada i rifa al final de la cursa per tothom.
Més informació: Club Aquàtic Xaloc


Pàgina de seguiment del repte: #El2015NoPucParar
Pots ajudar als que ajuden, amb la teva aportació solidaria, mitjançant  el meu gra de sorra, moltes gràcies!

28/12/15 100X100, 100 series de 100 metres a piscina

En els últims mesos estic tocant poc la piscina. Nedar poc, no deixa que no tingui il·lusions d'aigua. Fer un 100 X 100, aquest 2015, n'era una d'elles.
Ho faig casa, amb amics, que és com millor s'està. Som 6 i ens dividim en 2 carrils, som en Sergi, en Manolito i el que escriu en una banda i al costat l'Anna, en Jose i en Jorge, tenim el suport de la Monica.
Parlem de fer-ho a 2'15", que vol dir que el que sobri de temps, un cop nedem els 100 metres, ho tenim de descans. A la primera serie, anem tant sobrats que passem a fer-ho a 2'00", uff! que malament! per sort a la serie 11, ja tornem al ritme inicial. Fins els 1.500 metres no acabo de trobar bones sensacions, al principi em sento desfondat.
Cada mil metres, anem fent relleus, per anar un dels tres davant i la resta poder a anar a peus, peus que no agafo ni 25 metres seguits, se me'n van a cada moment, estan molt forts. Els metres es van sumant, entre riures a cada pausa, mentre el rellotge, incansable,  ens dóna un i un altre cop la sortida.
Als 6.000 metres, parada i sortida de la piscina, menjar i de nou a dins la piscina que hi falta gent. La meva manca d'entrenament, la supleixo amb un petit ajut tècnic, duc un banyador de neoprè, un current, que em proporciona flotabilitat a les cames i em fa mantenir una posició correcta, de braços vaig justet, noto com vaig baixant el ritme.
En l'última serie, en Sergi fa els últims 25 metres a papallona, quina fera, m'ho penso i prefereixo ser conservador, acabo esprintant, donant-ho tot, a crol.

Sent sincer he de dir que m'ha costat i que en molts moments pensava que no ho aconseguiria, al estar entre amics tot ha estat més fàcil i divertit.
Track Garmin Connect, de lo just que anava em vaig oblidar d'encendre el garmin, en tres series
Track Garmin Connect d'en Sergi, aquest si està complet.

27/12/15 Entrevista a la ràdio, al programa Via Verda. #El2015NoPucParar

Que divertit poder explicar el que un fa amb passió, cada dia, durant aquest any, per la ràdio. Al programa Via Verda, conduït per en Josep Maria Cano. 
Com podeu comprovar escoltant l'entrevista, m'ho he passat molt bé, espero us agradi. 
Moltes gràcies amics per difondre per les ones el repte. 

Pàgina de seguiment del repte: #El2015NoPucParar 
Pots ajudar als que ajuden, amb la teva aportació solidaria, mitjançant  el meu gra de sorra, moltes gràcies!

26/12/15 El repte de la meva mare. Aconseguit!

La meva mare ha aconseguit el seu repte! I n'estic molt, molt i molt orgullós!
Per iniciativa pròpia, des del mes de gener, un cop al mes, hem fet junts #El2015NoPucParar, el meu particular repte de fer 10 km al dia, durant tot l'any 2015. Sent la persona que més vegades m'ha acompanyat en aquest repte, sense desmerèixer les altres, les quals m'han ajudat sent-ne part i n'estic molt content d'haver fet camí, poder compartir amb la mare aquest repte, fent 12 dels 365 dies junts, sens dubte és el millor premi.
I l'ultim dia, ha estat especial, a proposta seva, hem fet la Cursa de Sant Esteve de Llagostera, poble on viu i d'on sóc fill, per primera vegada s'ha posat un dorsal. Hem gaudit el trajecte, juntament amb la meva germana, el dia ens ha acompanyat i els records familiars dels indrets per on hem passat també.
Falta poc per acabar la meva part, mirant enrere, tinc un munt de records i aquests 12 dies estan entre els millors. Moltes gràcies mama!
Jornades en que hem fet camí junts:
01 Dia 018 18/01/15  02 Dia 046 15/02/15 03 Dia 060 01/03/15 04 Dia 116 26/04/15 05 Dia 143 23/05/15 06 Dia 175 24/06/15 07 Dia 201 20/07/15  08 Dia 241 29/08/15 09 Dia 269 26/09/15 10 Dia 276 03/10/15 11 Dia 312 08/11/15 12 Dia 360 26/12/15


Pàgina de seguiment del repte: #El2015NoPucParar
Pots ajudar als que ajuden, amb la teva aportació solidaria, mitjançant  el meu gra de sorra, moltes gràcies!

25/12/15 IV Copa Nadal Ganxona

Des de fa quatre anys, el dia de Nadal, no seria Nadal, sense nedar una estona al mar, amb amics, a la badia de Sant Pol, a Sant Feliu de Guíxols, sense banyador, sense presses, sense més pretensió que fer el que ens apassiona, nedar en aigües obertes.
L'aigua es trobava a uns 15,1 C, per diferents circumstàncies, feia quasi tres setmanes que no entrava al mar, la mandra al començar hi era.
Al inici hi ha dues coses que costen. Primer, costa trobar el moment, a la platja tot xerrant, els minuts van passant, fins que algú decideix fer el primer pas. El segon que costa, és entrar tot el cos, les cames és molt fàcil, la panxa ja costa més i el moment de tenir la cara dins, és el més difícil, sé per experiència que en un minut i mig ja estaré bé, però fa mandra.
Passat els primers minuts, tot canvia, gaudim dels secrets amagats dins del gran blau, mentre els ens observen els  passants del camí ronda, que resseguim dins l'aigua. 
El sol no ens ha acompanyat, la mar si. Poca onada, que ens ha permès de gaudir dels secrets de la Punta d'en Pau i del seu petit pas entre roques. 
Ni una medusa, genial! A la tornada s'afegeix l'Andreu, parlem dins l'aigua, com si ens trobéssim al mig del carrer.
Han estat 1.300 metres, sortim molt bé, sense massa fred, resulta curiós constatar com ens hem anat adaptant a la fredor, a copia d'anys.
Acabem, com mana la tradició, la nostra particular tradició, fent un cafè amb llet, posant-nos al dia i pensant en nous projectes.
Track Garmin Connect
Cròniques edicions 2012, 2013 i 2014

19-20/12/15 24 hores d'atletisme. Crònica

24 hores donant voltes en una pista d'atletisme, sembla una bogeria. Una bogeria que entenem els que sentim passió per l'atletisme i la llarga distància. No hi ha desnivells, ni vistes espectaculars al fer un cim, hi ha germanor, entre els que estem a dins i els que estan a peu de pista. Amb uns podré creuar impressions o parlar una estona, amb d'altres ens unirà la complicitat d'estar fent bategar el cor ràpid, en el mateix lloc. 
Som un centenar de corredors d'arreu, una quarta part de catalans, una altre quarta part de la resta d'Espanya i la meitat del resta Europa. Em sento un privilegiat, per poder compartir pista amb l'elit de l'atletisme d'ultrafons.
El primer terç de la prova, el faig corrent i tot com una seda, fins que un dolor al genoll, em diu que prou de córrer, cap problema, segueixo caminant, no vull forçar gens. La nit és molt llarga, per sort en aquesta edició, no fa gaire fred. A més hi ha el caliu de l'organització, la gent de corredors.cat, ens fan sentir els protagonistes de la festa, d'aquesta gran festa de solidaritat i superació que munten any rere any i que per molt que a altes hores de la matinada, pensi que aquesta és l'última vegada, sé del cert que hi tornaré, tantes vegades com pugui.
Durant la foscor, el refredat dels últims dies, em fa veure la seva pitjor cara. Per sort no tinc febre. El dolor del genoll, ha passat a ser una molèstia, que em recorda que millor que camini.
Són quarts de cinc de la matinada i a la volta 229, faig els desitjats 100 km. En aquest moment decideixo anar cap al proper objectiu, les tres maratons, em falten només 26,6 km, la son i el cansament acumulat no m'ho posen gens fàcil.
Les hores passen lentament, mentre vaig fent voltes i voltes. Fins que a l'última hora, conscient que tinc els 126.6 a l'abast, camino ràpid, vull assegurar l'objectiu. A un quart d'hora d'acabar la prova, ja ho tinc fet. El recinte es va emplenant de gent que ve a veure el final, amics, familiars i algun que altre corredor que ha hagut d'abandonar, que no es vol perdre aquest moment màgic.
La megafonia diu que falten cinc minuts, doncs a córrer, trec les forces de l'energia que m'envolta, esprinto, corro com si el món s'acabes en aquest precís instant, el cor batega amb força, els ànims de la gent m'acceleren, em sento poderós, em sento l'amo de mi mateix. Sona el final, recupero l'alè, em cauen llàgrimes d'emoció, tot amagat rere les ulleres de sol.
He tinguts moments de debilitat i estones en que les pors em venien a trobar, no he parat i les he deixat enrere. Deuen haver quedat en alguna de les 294 voltes que he fet, en algun lloc dels 128.764 metres que he recorregut.

18/12/15 Objectius per les 24 hores d'atletisme

Tinc dubtes, molts dubtes del que hi vaig a fer a les 24 hores d'atletisme.
El que sé segur és que vaig a viure aquesta gran festa de l'atletisme, que tant i tant bé organitza, cada any, la gent de corredors.cat.
El no haver fet net del refredat i haver tingut febre fins fa tot just tres dies, fa que no les tingui totes, sobretot, pel fet que la prioritat no és el que fagi aquest cap de setmana, sinó el que tinc que seguir fent dilluns, el #El2015NoPucParar, els 10 quilòmetres diaris, durant aquest any.
Tinc molt clar que la prioritat és #El2015NoPucParar, doncs avui faré el dia 352 i no puc tirar per la finestra tota la feina feta fins ara.
Per això, si completo les 24 hores o no, dependrà de les sensacions que tingui. Mentalment serà una decisió dura, hauré de tenir el cap fred, per no deixar-me endur per les ganes de continuar, ni per les pors.
Aniré fent pas a pas, per objectius i un cop aconseguit, avaluaré i decidiré si segueixo o no. Els objectius seran: 10 km, mitja marató, marató, 6 hores, marató i mitja, dues maratons, 12 hores, 12 hores i 10 km, 100 km, 3 maratons i 24 hores. Tot i que l'ultrafons és en part imprevisible i pot passar qualsevol cosa.
El que si sé és que m'ho passaré bé, molt bé!

Entrades relacionades:
Repte pel 19-20/12/15 24 hores d'atletisme 

19-20/12/15 24 hores d'atletisme. Crònica

15/12/15 Entrevista conjunta amb Jorge Perez, de les 24 hores nedant, al bloc de Marnaton

http://marnaton.blogspot.com.es/2015/12/entrevista-con-joaquim-verdalet-y-jorge.html
Per anar a l'entrevista només cal fer un clic a la imatge
Entrevista publicada al bloc de Marnaton, on, conjuntament amb en Jorge Pérez, expliquem els detalls del repte de nedar 24 hores a piscina. Espero que ho passeu tant bé llegint-la, com nosaltres ens hem divertit  fent-la.
 
Entrades relacionades:

06/12/15 6 hores de Calella, crònica d'una gran jornada

 
Quan tot el que pot anar bé, va millor.
Vaig a la cursa sense més pretensió que passar-ho bé, fent el que m'agrada, córrer. Ni he entrenat especificadament per la prova, més enllà dels 10 km diaris del repte #El2015NoPucParar, no he fet res més a peu, ni tampoc em vull fondre, que en 13 dies, participo a les 24 hores d'atletisme en pista i cal guardar ganes de córrer.
Som pocs i ben avinguts, prop d'una trentena, la majoria habituals a aquest tipus de cursa.
La prova consisteix en córrer, en un passeig 1,5 km d'anada i tornar pel mateix lloc, tantes vegades com puguem en les 6 hores que dura.
L'ambient és relaxat i molt bo, abans de començar la competitivitat es deixa per durant la cursa, abans i després, som companys de passió i d'aventures.
Vaig corrent i em trobo bé, molt bé. Només petites molèsties als peus i als genolls, derivades de fer repetitivament el mateix pas, el recorregut és pla, pla, res fora del normal.
Ens anem saludant, animant i comentant cosetes, mentre ens trobem de cara o ens anem avançant. Quasi bé tota la cursa, la faig amb Pere, com que sóc de rotllo fàcil i no callo, que millor que parlar amb un bon amic.
Els quilòmetres van passant prou ràpids. Avança el matí, el passeig s'omple de gent en el mercat d'encants i la calor, de la mà de l'humitat es fa notar.
N'hi ha que han de deixar-ho, d'altres deixen de córrer, són les normes del joc, en que la major victòria és estar a la línia de sortida i donar-ho tot.
Al acabar, després de córrer 47,05 km, en que m'ho he passar molt bé, el millor! No només comentar la jugada, mentre ens fan l'entrega de copes, sinó acabar al voltant de taula, dinant. Un dinar senzill, ple de quilòmetres i quilòmetres, de curses fetes i de projectes per complir. Envoltat de gent que viu i sent l'ultrafons com a part indispensable de la seva vida, gent tant gran, que em fan sentir petit, petit, un luxe compartir carrera i taula.
Track Garmin Connect