31/07/11 Caiac Sant Feliu - Tossa - Sant Feliu

El tram que més m'agrada de navegar, de la Costa Brava, és el de Sant Feliu de Guíxols fins a Tossa de Mar, no només perquè ho tinc ha tocar de casa, sinó pel gran encant que té, en dies com el d'avui, 31 de juliol, hi acostuma a haver molt trànsit marítim, al ser un dia ennuvolat i amb la sensació de què havia ploure d'un moment a un altre, ha fet que hi hagués poques embarcacions.
La llum que es filtrava entre els núvols, deixava veure el fons marí, impressionant, multitud de bancs de peixos, durant la tornada he pogut gaudir d'un grapat de peixos dels que salten a fora de l'aigua, també deixa veure la part negativa, el fons marí de les cales petites, que gairebé només es pot arribar per mar, algunes estan molt erosionades, pel fet de fondejar-hi un munt d'embarcacions durant l'estiu, és realment trist, hi van pel seu encant i pel fet d'anar-hi se'l carreguen. Una altra cosa que no puc entendre, és embarcacions a tot drap, sortint del port, resseguint la costa, no fos cas que es perdin, per anar a 3 milles i fondejar tot el dia, cal fer el ximple d'aquesta manera?
El caiac, em té el cor robat, puc anar més ràpid o més lent, segons en tingui ganes, resseguint costa o recta d'un punt a un altre, arribant a paratges preciosos, sense molestar a la fauna, ni agredir la flora; quan portes una estona, amb la vista posada a l'objectiu, amb la cadència de palada agafada, la pròpia remor t'hipnotitza, assentat a sobre el mar, respirant salat, amb el sol a la pell, avançant lentament però de manera decidida, em sento totalment amb pau, en harmonia amb la natura, no penso res, només em deixo endur pel moment i quin moment.
Track.

26/07/11 Primer aniversari del bloc

Ja ha passat un any, des que per accident, vaig esborrar l'antic bloc i vaig començar aquest, em va saber molt greu, un cop no vaig poder arreglar l'error comés, vaig decidir, aprofitar l'experiència i fer aquest una mica millor, sabent que mai està acabat, sempre hi ha coses a millorar.
Els números m'impressionen,  260 entrades en el bloc, 290 si incluim  les anteriors al 26/07/10 que vaig poder recuperar, 26 seguidors, més de 12.000 visites, 175 seguidors a la pàgina del facebook i 36 amics al twitter.
Les tres vies de comunicació, són molt bones i complementaries, cadascú en el seu àmbit, el bloc, que no deixa de ser la raó principal de les altres dues, es pot editar millor, amb recursos web, que fan enriquidor el contingut (fotos, tracks, enllaços,...), el twitter, m'encanta la de coses que es poden arribar a dir amb 140 caràcters, clar i a barraca, el fet de poder tenir-lo en bloc, penso que és un bon complement, el facebook, permet ajuntar els escrits del bloc i els del twitter, però amb pocs recursos i limitat en la seva edició, si té una cosa fantàstica el facebook, és que costa menys interactuar amb els amics que el llegiu, doncs tots el tenim com un espai 2.0 molt familiar.
Donar-vos les gràcies a tots i a casdacú de vosaltres amb qui comparteixo, les meves idees, dubtes, inquietuds i experiències. Moltes gràcies.
Endavant, sempre endavant!!!

24/07/11 Transfronterera com a nedador i fotos

La Transfronterera es resisteix, l'any passat per una caiguda en bici i aquest any per la tramuntana, que ha fet modificar el recorregut, un al·licient més per tornar a Portbou el proper any, la diversió no la marca una distància, ni un trajecte, sinó les ganes  dels nedadors.
He tingut la sort de poder participar-hi com a voluntari i també com a nedador, per endinsar-me en el mar, entrant en el silenci que tan m'agrada, surts del brogit del món, per entrar en un entorn tranquil, mogut i esventat, però en pau, en que no importa el que passi a fora, només el que hi ha dins,  puc escoltar el meu propi silenci, la remor compassada de les onades m'aïlla del tot, el ritme el marca el batec del meu cor, no importa res, només ser un mateix, sense critiques, el mar no ens retreu com som, només ens ho fa saber, no interpreta el que pensem, ens ho diu, no inventa res, però ho descobreix tot.
Deu ser la sal, que m'aguditza la percepció, després de nedar, em passa una cosa curiosa, comparteixo instants amb gent que no conec, amb alguns tinc la sensació que serem amics, que ens anirem coneixen, travessia a travessia, tinc la certesa que són bona gent i que val la pena de conèixer, em passa casi sempre i fins al moment no ha fallat, aquest setè sentit.
Tenim fotos gràcies a la Mónica Campaña, quin luxe comptar amb ella.

Entrades relacionades:

24/07/11 Transfronterera com a voluntari

Tot i nedar, he viscut la travessia des de dins, formant part de l'organització, d'un equip, de gent entusiasta, pel mar, per compartir lo bo amb amics, els coneguts i els per conèixer, hem dormit poc i treballat molt, ha valgut la pena,  ho tornaria a fer i de fet ho faré, crec que és una bona manera de retornar el que m'ha aportat Neda el Món, descobrir nous horitzons, la passió per nedar, viure el mar i un munt de bones amistats. 
Una de les grans coses que té Neda el Món, és que som una família, en que organització, nedadors i col.laboradors es fusiona, per anar tots a una mateixa direcció, que no és altre que divertir-nos tot junts, els grans amb la travessia, el menuts amb Neda el Nen, tots amb el bon ambient i la natació en aigües obertes.
El mar, ens demostra lo petits que som les persones i l'immensitat de la natura, no ens ha deixat fer el recorregut original de Cerbère-Portbou, s'ha hagut de fer  dintre la badia de Portbou, la previsió no era favorable, ha estat una dura decisió la de canviar el recorregut, doncs a molta gent, li feia gràcia creuar l'antiga frontera nedant, però garantir la seguretat dels nedadors, està per sobre de tot.
He viscut en primera persona, com l'equip, Marc, Jorge, Toni, Olivia, Mónica, Carla, Agueda, Lola, Bárbara, Emma,  Rudy, caiaquistes del Pagaia, embarcacions  voluntaries i tothom que ho ha fet possible es desviu, pels nedadors, per solventar qualsevol imprevist d'última hora, per donar cadascú, el millor de si mateix, espero haver estat a l'altura.
Veure les cares de satisfacció dels nedadors al acabar la travessia, no té preu, veure l'il·lusió dels petits en la seva prova, Neda el Nen, no es pot pagar, compartir-ho amb tots vosaltres, una experiència per repetir.
La foto que acompanya aquest escrit, és  la nova camiseta, m'agrada!!!

Entrades relacionades:

23/07/11 Xerrada al Decathlon Figueres. Descobreix el mar... Crònica i fotos

J
Al plantejar-m'ho, la reposta va ser  sense dubtar, sempre m'havia fet una estranya barreja de por, vergonya i inseguretat, parlar en públic, aquesta sensació, és més que suficient, per voler-ho fer, per superar un limit, la meva pròpia barrera.
Ho he afrontat com un repte, primer siguent molt sincer amb mi mateix, veure punts forts (coneixements), punts dèbils (inexperiència), marcar pla d'entrenament (assajos davant el mirall i amb Jorge, per coordinar-nos), millorar tècnica (rellegir llibres sobre el caiac, mar i meteorologia per qualsevol pregunta que em poguessin fer), per tenir seguretat en aconseguir-ho (practicar davant de públic). Anar amb els deures fets dóna molta tranquil·litat.
Arriba el moment, una mica de xou dins la piscina, canvi de roba, micròfon en mà, respiro fons; salutació i breu presentació, en els primers segons, al sentir la meva veu pels altaveus, em desconcerta, torn de paraula pel Jorge, explica que és Neda el Món, s'acosta la meva part, bec aigua, la gola s'asseca, arranco i a la poca estona, em sento còmode, explico el que sé de maravella, parlo d'una cosa que conec i m'apassiona, el caiac, de nou en Jorge, per explicar la col·laboració caiac-nedador i cap a la piscina de nou, per ensenyar, les maniobres bàsiques, pujar al caiac, palejar, fem un simulacre de rescat, em sento molt, molt còmode, en família.
Quina experiència més enriquidora, a nivell personal, un luxe fer-ho amb en  Jorge Pérez i amb la Mónica Campaña, que a més de fer-nos les fotos, se sabia la xerrada de memòria, de les vegades que ens ha fet de públic i de critica per millorar l'exposició, moltes gràcies.
Com a bon repte, és la preparació pel següent. Endavant, sempre endavant.

Entrades relacionades:

21/07/11 GR 92 Non Stop i Trailwalker 2011 a Temps d'Aventura


En el programa Temps d'aventura, ens parlen de curses solidaries, podem veure els amics que varen fer el GR 92 Non Stop, seguit, 600 km, que és diu aviat, però amb uns desnivells que treuen l'alè, també hi podem trobar, un reportatge de la Trailwalker, en la qual vaig poder participar recaptant fons, però no en el repte per una lesió.
Reportatges, com aquest, donen que pensar, trobar un sentit solidari, al que fem, és una molt bona manera d'ajuntar l'esperit de superació, el dels esportistes que volem, durant unes hores o uns dies, superar els nostres límits i els que es troben en una situació desafavorida, que lluiten, dia a dia, minut a minut, sense descans, per superar les adversitats.

Entrada relacionada:

Proposta pel 24/07/11 Transfronterera i el 23/07/11 Xerrada al Decathlon

Cap de setmana 100% aquàtic, en terres i mar de l'Alt Empordà.
Diumenge tenim la Transfronterera, organitzada per Neda el Món, travessia de 3,300 metres, atrevessant, l'antic limit marítim, que separava dos països,  de Cerbère a Portbou, afortunadament la frontera ha desaparegut, no deixa de ser una molt bona ocasió, per qui vulgui superar els seus límits, gaudint d'un entorn únic, podrem disfrutar nedant, gaudint del paisatge i del que només veurem els nedadors, l'impressionant fons marí de la Costa de la Marenda, no us el perdeu.
Dissabte, si la pluja no ens ve a visitar, com la setmana passada, per anar fent boca, farem una xerrada, al Decathlon de Figueres, a les 12 del migdia, en que parlarem, de natació en aigües obertes i del caiac de mar, com disfrutar-ho per separat i com és pot ajuntar per gaudir-ho tots junts. Amb en Jorge, farem una xerrada, dinàmica, formativa i divertida. 
Ens veiem a l'Alt Empordà, amics!

Entrades relacionades:

19/07/11 Pors

A vegades tenim por a tenir por, com si fos dolent, amb el bo que és mirar les pors directament als ulls, sense apartar la mirada, per desafiar-les, afrontar-les i, al superar-ho, treure profit. Qui no té por en algun moment, és que no està viu, ens agradi o no, la por, forma part de nosaltres.
Una de les coses més importants, que he aprés de la llarga distància, és que no cal semblar fort, ni aparentar el que no sóc, ni cal demostrar res a ningú, puc mostrar-me tan dèbil com sóc, les pròpies debilitats ens fan créixer, sempre i quan, aprenguem a treure profit, fent que no ens limitin, al contrari, han de servir per obrir nous horitzons, nous reptes, que tens por d'ensopegar, corre, que tens por a fer el ridícul, riu-te de tu mateix, que et fan por les alçades, puja muntanyes, que tens por d'ofegar-te, neda a mar obert, que tens por de morir, viu intensament com tu creguis, sinó res haurà valgut la pena.
Hem de saber veure el costat positiu de les coses, aparentment, negatives, que caiem, tenim una nova ocasió per aixecar-nos amb més força, que no ho aconseguim a la primera, més ben preparat per la següent, que ens costa de fer-ho, segur que el resultat valdrà la pena, que no servim per a una activitat, hi ha moltíssimes coses a fer, que ens equivoquem, ja estem més aprop d'encertar.
La por és al desconegut, la solució és molt senzilla, conèixer el que ens causa el temor, en les proves de llarg recorregut, hi ha moments en què apareix el millor i el pitjor de cadascú, una bona manera per coneixes de debò a un mateix. Sé que és molt fàcil de dir, pots pensar que no deixen de ser un munt de mots ben intencionats, que no arribaran mai enlloc, per mi, és filosofia vital.
He vist la mort, en ulls plens de vida, que m'han ensenyat lo efímer que és tot plegat, com per perdre el temps en pors absurdes o posar limitacions a la pròpia existència. 


+ Sensacions

16/07/11 Xerrada al Decathlon Figueres. Descobreix el mar... Canvi de data

La pluja s'ha obstinat, en què no fessin la xerrada, aquest dissabte, tal i com estava previst, desprès de setmanes preparant-ho tot i una intensa jornada llimant els últims detalls amb en Jorge, just una hora abans, la natura ha fet acte de presència.
No hem pogut fer la xerrada, estar entre amics, ja ha fet que tot plegat valgués la pena, compartir idees, projectes i il·lusions.
La ment és realment curiosa, porto dies preparant la meva part, el referent al caiac, inclús fent servir algun estri, per simular el micròfon; ha estat tenir el micròfon de debò a les mans, que una tremolar, lentament m'ha recorregut de dintre cap enfora, suor freda i una estranya sensació de descontrol, de situació nova i desconeguda.
Espero que el dia en qüestió, surti tot bé, que sigui una estona divertida, entretinguda i que puguem transmetre allò que tant ens agrada, la nostra passió per les aigües obertes.
Ho farem el proper dissabte dia 23 de juliol a les 12 del migdia, al Decathlon de Figueres, us hi esperem!!!

Entrades relacionades:

14/07/11 Xerrada al Decathlon Figueres. Descobreix el mar... Pròleg.

Només falten dos dies per la xerrada, ostres quin nervis, estic més nerviós que abans de córrer 100 km o de ficar-me al mar amb onades i amb l'aigua congelada de ple hivern.
Sempre m'ha fet entre respecte i por el parlar en públic, el dissabte, podré mirar aquesta por directament als ulls, mentre parlo.
Tinc mil temors, mil dubtes, en els últims dies, repasso una i altre vegada, el que s'ha d'explicar, m'he rellegit el mar legal que l'envolta, espero saber transmetre el que ens dóna el mar, quan hi anem ja sigui nedant o en caiac.
Com que és un repte, l'objectiu és el de sempre, disfrutar, gaudir i assaborir l'experiència. Fins dissabte.
CANVI DE DATA, DISSABTE 23 A LES 12H.

Entrades relacionades:
Proposta pel 16/07/11. Xerrada al Decathlon Figueres. Descobreix el mar...

12/07/11 Swimnights, entrenament al Canal Olímpic de Castelldefels. Fotos

Tenim les fotos de la divertida jornada, que varem gaudir al canal olímpic de Castelldefels, gràcies a la Mónica Campaña, que sempre ens acompanya i ens dóna suport logístic, també hi ha les que va fer l'organització.
Aquest noi que tirem a l'aigua, amb carinyo, no és altre que en Jorge Pérez, tots els que hem fet alguna travessia amb Neda el Món, el coneixem, és el que ens rep a l'arribada, un per un, no ens dóna una medalla, ni ens diu la classificació, ni ens fa avituallament, a més d'animar l'ambient, amb un megàfon, que per mi que no té piles, sempre acaba afònic,  fa una cosa molt millor, d'aquelles que no es poden pagar, per diners que es tinguin, ens felicita per haver acabat, no m'imagino una travessia sense trobar-lo  al finalitzar i fer-li una gran abraçada. Seria injust, dir que només fa això, que no és poc, a més, porta un munt de responsabilitat a les seves espatlles, en tot lo referent a la preparació i gestió  dels esdeveniments, durant i sobretot, abans.
En nom propi i en el de molts nedaddictes: moltes gràcies, parella!!!

Entrada relacionada:

Proposta pel 16/07/11. Xerrada al Decathlon Figueres. Descobreix el mar...

Tenim el cartell, tenim moltes ganes, la il·lusió i el voler fer-ho bé, a flor de pell.
La xerrada la  farem aquest dissabte,  16 de Juliol, a les 6 de la tarda, al Decathlon de Figueres, hi sou tots benvinguts.
Serà una jornada molt amena i interactiva, en que parlarem, de caiac i de natació en aigües obertes, de com divertir-se amb la màxima seguretat, aprendrem les petites coses, que marquen la diferència.
Us hi esperem.
CANVI DE DATA, DISSABTE 23 A LES 12H.

Entrades relacionades:

09/07/11 Swimnights, entrenament al Canal Olímpic de Castelldefels

Nedar al canal olímpic de Castelldefels, provant neoprens Sailfish, envoltat d'amics, és una oportunitat que no es pot desaprofitar, ho hem pogut fer dintre de les jornades Swimnights, organitzades per Sailfish.
Nedar en aigua dolça, sempre resulta peculiar, acostumat al mar, que està ple de vida i en moviment, amb el seu infinit blau, veure el color marró del canal, feia mandra de posar-s'hi, curiosament feia una agradable olor, entre fusta i herbes (romaní, farigola,...) imagino que és una gran infusió i cap dins, amb prou feines, veia la meva mà, un cop tenia el braç estirat del tot. Tenir per nosaltres, durant dues hores, una "piscina" de 1.000 metres, amb marques cada 250, és un fet poc freqüent.
Estic provant un neoprè de gama alta, el model G-Range de Sailfish, quina diferència amb el meu, de gama mitja, sobretot en els braços, la sensació és de fer la braçada com  no portar res, allò dificultós que té, el fet de posar-lo, s'enganxa al cos com una segona pell, dins l'aigua es converteix en facilitat per nedar, en honor a la veritat, he de dir, que no podré tenir mai un traje com aquest, no pel preu, sinó pel delicat que és, almenys jo, valoro, durabilitat i poques complicacions, per sobre de prestacions, per contra entenc perfectament qui el té o el vol d'aquest tipus, perquè és una passada.
Primers 2.000 metres, nedant a molt bon ritme, amb neoprè, els següents 2.000, els decideixo fer sense, doncs l'aigua està molt calenta i tinc el cos en ebullició, definitivament sense neoprè no sóc ningú, quin canvi de velocitat.
La millor part de tot, és compartir les coses que t'agraden, que et fan vibrar, que t'omplen la boca, que fan somiar despert, amb bons amics, una colla de nedaddictes, a cada qual més perillós, quines idees que sens acudeixen, el que em resulta més curiós, és que quan parlem de nedar, casi sempre ho fem en futur, sense oblidar d'on venim, sempre mirant endavant, com a mi m'agrada, deu ser perquè som com el mar que mai para, que no es deté sota cap circumstància, sempre cap al proper horitzó, per arribar-hi i anar cap a l'altre.
Endavant, sempre endavant!!!

Entrada relacionada:
12/07/11 Swimnights, entrenament al Canal Olímpic de Castelldefels. Fotos

07/07/11 Dieta paleolítica, primers 4 mesos

Els grans canvis els faig de mica en mica, per aconseguir que durin en el temps i no siguin estacionaris, d'aquesta manera és com estic adaptant la meva pauta alimentaria a la dieta paleolítica.
Vaig començar pel sucre blanc, amb lo llaminer que sóc, vaig buscar més informació sobre els problemes que provoca aquest element que sembla tant innocent, al principi em va costar molt, dia a dia. He redescobert el gust, de les coses que no són, ni han de ser, dolces, com el cafè.
He deixat de menjar pasta, de manera habitual, prenc poc pa, sembla una gran contradicció, esport de llarga distància i no prendre aquesta font de carbohidrats, abuso de verdures, sense por, sense passar gana, més aviat al contrari.
Canvi del berenar, que faig  abans d'entrenar, prenia galetes, entrepans, ara bàsicament fruita.
La pregunta important és: que he notat amb aquests canvis? Em sento més fort, més ben dit, amb més força, abans a la que duia entre 1 i 2 hores entrenant, venia la baixada, havia de tirar d'alguna barreta o abaixar el ritme, actualment, l'aguanto molt més bé, faig sortides en bici de 4/5 hores, en les que, la majoria de vegades, apart de líquids, no prenc res.
Proper canvi, que l'iniciaré en breu, esmorzar fruita i fruits secs.
Potser no acabaré fent del tot el sistema paleolític, però si adaptant-ne una bona part, doncs veig que funciona. No vull ser radical en res, penso que menjar és un petit plaer, per això no descarto res en la meva nutrició, simplement, adapto el que millor em va.

Entrades relacionades:
12/02/11 Dieta paleolítica
12/03/12 Dieta paleolítica, 13 mesos després

02/07/11 Preparant la xerrada al Decathlon de Figueres

Estem preparant un "repte" diferent, una xerrada sobre la navegació en caiac i la natació en aigües obertes, com es complementen, que farem el proper dissabte 16 de juliol, a les 19 hores,  al Decathlon de Figueres, serà a càrrec de Jorge Pérez, en la part de nedar i jo, en lo referent al caiac.
Estic nerviós, això si que és un repte difícil, parlar d'una cosa que m'agrada molt com navegar en caiac, em fa molta il·lusió, fer-ho amb un amic com en Jorge, és una gran motivació, fer-ho dintre el projecte de Neda el Món, ho fa una gran responsabilitat.
Aquest dissabte, van ser moltes hores de feina, reunió, lligar detalls, proves in situ, vam comptar amb la Mónica Campaña, que a més de treballar amb nosaltres per l'esdeveniment, ens va fer les fotos que acompanyen l'escrit, només és l'inici de les moltes hores que hi hem dedicat i de les que queden per endavant.
Abans que s'amagués el sol, va arribar el premi, nedar en un lloc màgic,  cala Montjoi (Roses), va ser una mica més d'hora i mitja, en què vam parar el temps, per gaudir de cada braçada, per veure una embarcació enfonsada, el Phedon, per jugar amb els bancs de peixos, que s'amagaven, en els boscos de posidònia, que il·luminats pel sol, a poca profunditat, ens dibuixaven raconets d'ombres tranquil·les, per observar un corb marí, que ens veia com a peixos grans i no s'immutava de la nostra presència, per ser mar i deixar-nos endur.
Curts instants de mar que podem portar durant dies a dins nostre, amb la serenor, l'alegria, el benestar, la grandesa, l'humiltat i la bellesa,  que ens aporten, perquè, tot i dur neoprè, l'aigua salada, es filtra a les nostres venes, ens arriba al cor i es torna part de nosaltres.

CANVI DE DATA, DISSABTE 23 A LES 12H.

Entrades relacionades:
Proposta pel 16/07/11. Xerrada al Decathlon Figueres. Descobreix el mar...
14/07/11 Xerrada al Decathlon Figueres. Descobreix el mar... Pròleg.
16/07/11 Xerrada al Decathlon Figueres. Descobreix el mar... Canvi de data
Proposta pel 24/07/11 Transfronterera i el 23/07/11 Xerrada al Decathlon
23/07/11 Xerrada al Decathlon Figueres. Descobreix el mar... Crònica i fotos

01/07/11 Cura dels peus en llarga distància

De sistemes per tenir cura dels peus, n'hi ha uns quants, a continuació, explico el que faig servir des de fa uns 3 anys, perquè em funciona.
Consisteix, amb la creació d'una segona pell, a les zones de fricció del peu. Es pot fer amb qualsevol tipus d'esparadrap
, de roba, de paper, particularment, faig servir, una cinta adhesiva, especial anti-butllofes, que venen al Decathlon, aguanta la transpiració i l'aigua sense moure's. 
L'utilitzo, per córrer i per caminar, en muntanya a partir d'uns 25 km de recorregut +/-; en asfalt o pistes de terra, en trajectes superiors a una marató, per distàncies inferiors no, com a molt alguna crema que millora l'elesticitat de la pell.
Es tarda de 10 a 15 minuts, per fer els dos peus. S'ha de tenir certa cura al posar-ho, si queden arrugues, la pròpia cinta, ens podria fer una butllofa.
Els dits, són la part més delicada, és important que la cinta, comenci i acabi a la part de superior, a l'ungla, d'aquesta manera aconseguim, que no ens pugui fer fricció i que a l'acabar, sigui de bon treure, no evita les ungles negres, ni que saltin, la resta del peu només cal mirar les fotos.
Igualment, és important dur uns bons mitjons, transpirables i còmodes i tenir especial cura, al posar-los, per no cargolar la cinta, es pot resseguir la cinta, amb els dits, per comprovar que estigui ben enganxada, per tots els seus extrems.
No és mou, en tota la cursa, ho he comprovat en varies proves de 24 hores i una de 48, no s'hi ha de pensar més, evidentment com tot material, s'ha de provar abans de la competició, hi ha qui li va millor, posar vaselina, compeed, canviar de mitjons o dur-ne dos parells posats, d'altres simplement acaben amb alguna butllofa de tan en tan o no, tot plegat és a gust del consumidor.
Una altre part, que no hem d'oblidar, és de tenir cura de les ungles, dur-les correctament tallades i fer-ho, mínim, una setmana abans de la cursa.
Ho vaig aprendre gràcies a l'apartat de consells mèdics de la web de la Matagalls-Montserrat.