12/03/11 Triatló Olímpic estàtic

Dissabte una mica trist, massa plujós i poc motivat. Per refer cos i ànima, que millor que fer un tri-esmorzar, a veure si agafo ganes d'entrenar, cafè, entrepà i diari, tres elements d'un bon matí de cap de setmana.
Donat-li voltes a que fer, doncs el pla, marcava tirada llarga en bici i no para de ploure, ni es qüestió d'agafar una galipàndria, ni de tenir un caiguda tonta.
Així que cap al gimnàs, necessito una motivació, s'encen la bombeta, si he fet un tri-esmorzar, que millor que un tri-entrenament, per tenir més al·licients, decideixo fer una triatló de distància olímpica al gimnàs.
Per temes de logística canvio l'ordre, començo per la bici, 40 km, que llarg, això de pedalar, sempre recte, ni curves ni pujades que facin esbufegar, ni baixades a ritme volador, és fa dur, un cop fet, toca el pitjor, 10 km, en cinta, la vegada que en vaig fer més van ser 6 km i vaig acabar fins al capdamunt, m'hi poso, quina angoixa, trobo a faltar l'aire que et dona el moviment a l'exterior i el vent que mou els meus cabells despentinats, es fa etern, tapo el marcador amb la tovallola, no vull veure el pas lent dels números, començo a escoltar un cd a l'mp3, se que quant escolti l'última cançó, hauré acabat, així és, cap a la piscina, més que la part final, és el premi, 1.500 metres de natació, aprofito per fer tècnica, que no en vaig sobrat.
Ha estat molt dur, no per distància, sinó pel fet de ser estàtic, passar hores mirant el carrer a traves d'un vidre entelat per l'humitat, no és un gran paisatge. Alhora, ha estat una molt bona motivació, per convertir un dia apàtic, en profitós.