UltraQuim

Aquest és el segon llibre que llegeixo de l'Albert Casals, tot i que és el tercer que ha publicat. L'Albert és un noi peculiar, a qui li encanta viatjar arreu amb la seva cadira de rodes. La lectura ens aporta una desconstrucció de les relacions personals, des de l'amistat a l'amor, passant per la convivència. Tot des d'un prisma poc convencional. La seva afició viatgera, li aporta molts punts de vista diferents, diferents prismes culturals i alhora, el fet d'anar en cadira de rodes, ens fa descobrir una nova mirada. Ens parla dels mons on li agradaria viure, fent referència a com s'estructura la societat i la seva gent. La relació amb la propietat i els diners, així com l'ambició vital. Ens dona una visió del seu univers particular i del seu món en concret. Que sempre va bé, per a veure-hi una mica més enllà. Com a tota reflexió serena, mereix ser escoltada i tinguda en compte. No cal combregar amb la seva filosofia, sota el meu parer, si e...

Sempre hi ha nous projectes vitals, tot i estar a tocar dels cinquanta anys, les ganes d'aprendre no s'exhaureixen. El nou propòsit és fer un grau universitari a la UOC, la Universitat Oberta de Catalunya. Un grau es fa normalment en quatre anys, en el meu cas hi estaré una mica més. Arrancaré fent tres assignatures aquest primer semestre, a aquest ritme hi estaré al voltant dels sis anys, no tinc gens de pressa. Puc anar afegint o traient càrrega lectiva, segons encari cada semestre, ho aniré veient sobre la marxa. Mentre continuaré estudiant anglès, amb un al·licient extra, per assolir el grau, he de poder acreditar el nivell B2. La principal motivació és la d'aprendre. El més difícil ha estat triar el grau de la llista que tenia. L'escollit ha estat Dret. Per múltiples motius, és la formació que més de gust em ve d'aprendre, potser és la més difícil de les opcions que tenia, però a mi sempre m'han agradat els reptes. Ara mateix, no tinc cap intenció d'exe...

En setanta-sis dies he completat el repte de llegir 14 llibres en anglès durant aquest estiu del 2024. En unes onze setmanes, com a mitjana un llibre cada cinc dies i mig. Cadascun dels llibres els he llegit entre un i tres dies, inclús els 5 títols que duen un CD. Aquests, primer llegia un capítol i seguidament el rellegia escoltant l'àudio, va molt bé per a posar veu a les paraules poc sentides. He aconseguit perdre la timidesa del principiant, tot i que abans d'iniciar el repte n'havia llegit 11. He llegit en llocs públics, com ara en l'autobús, amb el mòbil sempre puc tenir un diccionari a mà. Això no impedeix que el meu racó de lectura preferit sigui al sofà de casa, mentre entra llum per la finestra. Els llibres eren tots de nivell de lectura A2, que és el nivell del curs que iniciaré d'aquí a poques setmanes. No m'ha costat excessivament la comprensió d'aquests, llevat de vocabulari molt concret. No són llibres massa extensos en pàgines, ni amb trames...

Part del projecte de fi de curs del Competic 3, presentació de continguts La presentació de continguts, la C8, va ser l'última de les competències que vaig fer. No li veia un ús massa pràctic en el meu dia a dia. La part teòrica del curs, se'm va fer una mica feixuga, sobretot les proves. Perquè la majoria de les respostes, tipus test, eren de resposta múltiple i no saber quantes opcions són les correctes ho fa una mica més difícil, que no pas si n'hi ha una de sola. Em va sorprendre gratament la quantitat de possibilitats que té una presentació de continguts. Vaig poder aprendre a crear-ne, modificar-ne les diapositives, fer servir plantilles, enllaços, macros, formularis i a crear-ne també en línia mitjançant Google Drive i Prezi. Si fem cas només a la nota final obtinguda, vaig tenir el pitjor resultat de les cinc competències del Competic 3. Tot i que del primer al cinquè resultat, sobre 10, només hi ha una diferència 0,86 punts. En conclusió: pensava que el que havia a...

Després de veure la sèrie de Friends durant més de vuit mesos, tenia ganes de visionar una que fos més transgressora. I no se'm va ocórrer cap de millor que Els Joves. Els Joves és una sèrie d'humor, irreverent, políticament incorrecta i amb tocs de surrealisme. Malauradament, és molt curta, només es van gravar dues temporades, de sis capítols cadascuna. De 35 minuts de duració per trama, en total unes 7 hores d'entreteniment. He vist primer l'episodi en català, per tot seguit, fer-ho amb àudio i subtítols en anglès. En setze dies he vist tota la sèrie. Crec que no és la millor sèrie per al meu nivell, m'ha servit sobretot per agafar una mica d'orella per l'accent britànic. Cada manera de pronunciar és un petit món i escoltar una mica de cada, sempre és bo. El millor de tot plegat, és que ja tinc instaurat l'hàbit de practicar l'oïda en anglès. Complint l'objectiu de fer-ho mínim cinc vegades per setmana. Tinc una franja horària en què ho faig. S...