UltraQuim

Entrada a nedar sense presses, començo 12 minuts més tard de les 9 del matí. Els 1.900 metres nedant, són molt còmodes, estic fresc, en menys de 40 minuts, estan enllestits. Transició al vestuari, entrepà de nocilla i a pedalar. La part de la bicicleta estàtica, ja serà una altre cosa, són 90 quilòmetres. Els primers 30 km són un passeig.  A partir del km 50, físicament em sento fort, l'inconvenient està en el cul, que fa una mica de mal. Estic molt acostumat al seient dur i estret de les meves bicis, el de l'estàtica és ample i tou, que a copia d'estona és torna molt incòmode. He dividit la distància en tres trams, 30, 35 i 25 km. Quan estic fent l'ultim tram a 8 km d'acabar, faig una parada d'avituallament, que coincideix amb l'hora de dinar, segon entrepà de nocilla. Al cap de 3h 36', el segon segment està fet. La part de córrer és la que em fa més respecte, així que tranquil·litat i bona lletra. Tinc la intenció de dividir-ho en 10'1, 6 i 5 km...

Avui, 15 de novembre, és el meu aniversari, en faig 39. Quina millor manera de celebrar-ho que fent el que més m'agrada, el que em fa sentir molt viu, un repte. Com que és dia laborable, toca fer-lo demà dissabte. El repte havia de ser només amb la btt i exterior, la predicció de pluja continuada, fa que passi al pla B. L'objectiu serà fer mig Ironman estàtic, dins el gimnàs: 1'9  nedant a la piscina de 25 metres. 90 km pedalant a la bicicleta estàtica. 21'1 km corrent en cinta. La natació és la part més senzilla, de la bicicleta n'acabaré fins al capdamunt i de la cinta, no vull ni pensar-hi. Fa uns 32 mesos, vaig fer un triatló olímpic estàtic , eren 10 km a  la cinta i em va angoixar molt, es va fer etern i molt, molt pesat, des d'aquell moment, crec que no he tornat a pujar a la cinta.  Aquí està la gràcia, que sigui dur, que suposi una lluita interior, que en cap moment pugui donar per suposat que ho aconsegueixo. En la dificultat està el p...

Aquesta distància, 100 km, em té captivat.  El que més m'atrau és la seva gran duresa, fer 100 km a peu,  fa que cada cop, sigui una nova vegada. Sense perdre el respecte a cap altre modalitat, sigui una marató o una cursa de 5.000  metres, totes costen.  Quan estic fent una prova de 100 km, sempre penso que hauria d'entrenar més el córrer, cosa que no acabo fent, abans corria molt més,  no millorava i a més tenia bastant problemes als genolls. A dia d'avui, faig entrenament creuat, nedar i bicicleta, corrent, de vegades cap dia o un o com a màxim dos dies a la setmana, habitualment tirades curtes de 5 a  15 quilòmetres, buscant qualitat, fent sèries a ritme, més que no pas acumular desgast de sabatilles. El córrer poc, fa, en part, que tingui moltes ganes de córrer. Els 100 km, em fan bategar el cor ben ràpid, molt abans de començar, només pensar-hi, al recordar les emocions i sensacions viscudes en cada repte d'aquesta distància. Són molt qui...

Des fa un temps, en els reptes he incorporat la comunicació a temps real, a través de les xarxes socials, és motivador i enriquidor. Anar escrivint sobre la marxa, té efectes curiosos. Surt el que surt, és el que penso, moltes vegades fins i tot, com  ho penso. No està editat, ni hi ha una planificació de quan fer-ho. No em marco cap pauta, més que explicar alguna cosa, quan em vingui de gust o quan necessito treure a fora el que estic sentint per dins. M'agrada viure els reptes intensament, sense més preocupacions que fer-los. El moment d'escriure, sempre és circumstancial, un estona en que camino, el temps de l'avituallament o una parada, si es dóna el cas. Primer és gaudir el repte i compartir-lo amb els que estem fent la prova. En alguna ocasió agafo el mòbil, començo a escriure, m'atrapa un company d'aventures i deixo la comunicació per més endavant. Per no estar massa pendent del mòbil i guardar bateria, sobretot en els reptes en solitari, per qualsev...

Sortida edició 2009 Diuen que quan vas a una prova per primer cop, ho fas per la novetat. La segona vegada ja és per millorar la marca i a partir d'aquí cal que tingui quelcom especial per a tornar-hi. Aquesta serà la meva quarta participació, en 1una prova a la que tinc molta estimació. No només pels organitzadors, que viuen l'atletisme amb passió i saben entendre el que sentim, mentre correm, a primer cop d'ull. M'agrada perquè és prou aprop de casa, per no haver de matinar massa. És especial perquè  tothom acaba al mateix moment a les 6 hores de començar, la incògnita està en la distància que cadascú aconseguirà fer, no el temps. M'encanta el recorregut, un circuit de 3 quilòmetres, 1,5 km d'anada i el mateix recorregut per tornar, en un passeig planer, majoritariament de terra, on no hi passen cotxes, amb molta vida al voltant. Tenir avituallament cada 3 km, ho fa molt còmode i no cal dur res a sobre, inclús hi ha fonts i lavabos pel camí. Durant sis ho...