UltraQuim

Aq uest bl og parla de repte s de llarga d istància , per mi donar sang ho és . Ser solida ri amb els altres és el repte més gran. Va ser tot un desafiament superar la meva aversió a l'agulla i començar amb ell a una nova relació, ja són uns quants an ys fent-ho assíduament   i espero poder seguir molt s i molts m és. Els que donem sang, ens sona molt familiar el contingut d'aquest vídeo. Resulta molt pràctic per explicar-li a algú que no ha donat mai, com de senzill és l'acte de la donar-ne. La realitzat l'Ester Casanovas. Vídeo

En el fons, no és més que això, el que sempre cerco, anar més enllà, del que està establert, de les barreres i fronteres que ens imposem,  més enllà de les petites victòries i de les grans derrotes. Tots en atrevim a opinar sobre la vida dels demés, uns amb més lleugeresa que d'altres, sembla que tothom, menys nosaltres mateixos, sàpiga el que hem de fer per ser feliços. Fa anys he aprés que l'únic que em fa feliç és allò que em fa bategar el cor amb força, que em fa saltar del llit molt d'hora un dia festiu i sense mandra un dia qualsevol, fa que no importi si fa fred o calor, que m'il·lumina la mirada tot i el cansament del dia dia, allò que dóna sentit a tot plegat. El que m'omple és perseguir les meves il·lusions, de vegades esbojarrades, però sempre molt mesurades i planificades. Quan explico una idea, una il·lusió, un projecte, un somni, en forma de repte, a una persona del meu voltant i que l'única resposta sigui l'indiferència, en forma de di...

En aquesta tercera edició de la Travessia No a la Fred, no he pogut nedar, no per ganes, sinó pels cinc punts que porto a l'esquena, ho he viscut des de fora, com mai ho havia fet, al damunt d'una embarcació de suport. He participat activament, primer fent una mica de coordinació dels caiacs que feien el seguiment de la travessia, que han fet que tot rutlles a la perfecció, juntament amb les dues embarcacions, la Creu Roja i la de Protecció Civil, en la que he estat fent fotos.  Sembla una ximpleria, portava dies donant voltes a com seria la millor manera de distribuir els caiacs, per a que fossin el màxim d'eficients i aportessin tota la seguretat possible, ha sortit rodó, sóc dels que penso que sempre ho puc fer millor, estic content d'haver aportat el meu granet de sorra perquè aquesta travessia surtis bé.  La gran feina l'han feta els voluntaris, els de les embarcacions, els caiaquistes, els de l'avituallament i sobretot, sobretot, la gran feina abans...

El dofí es va acostar als submarinistes per intentar alliberar-se d' una línia de pesca que tenia enganxada ju ntament amb un ham en la seva aleta pectoral esquerra, impresionant el grau de compenatració del dofí i el bussejador, deu ser que l'aigua retalla distància i apropa a animals de diferent especie. Noticía original a La Vanguardia   Entrada relacionada: 25/02/12 SOS dofins, sosdelfines.org

Per mi un re pte ha de complir bàsicament tres condicions per a considerar-lo com a tal: ha d'engr escar, ser dur i divertit a lhora. - M'ha d ' engrescar en si mateix, motivar , il·lusionar, m'ha de fer somiar despert, només de pensar-hi la meva ment ha de poder marxar d'on estigui per anar cap a l'escenari del repte, per dies que faltin ; m'ha d'emplenar la boca al parlar-ne. - Ha de ser prou dur perquè valgui realment la pena, he d'estar més aprop del fracàs que no d'aconseguir-lo, d'aquesta man era només de començar-lo ja em sento un guanyador, a línia de sortida he guanyat a les pors i als dubtes, sinó l'aconsegueixo no passa res, si ha estat prou dur, segur que he après un munt de coses. - M'he de divertir, sinó res tindria sentit, sentiré aquest dolç patir, que poca gent entén, també sentiré alegria desfermada, durant els reptes, hi ha moments que ric tot sol, nomes pel fet de sentir-me viu, intensament viu. Ara  p...