24/11/13 Més de 10 anys sense fumar

10 anys i casi un parell de mesos o el que és el mateix 3.709 dies sense fumar. Versus els 5.073 dies que si vaig fer-ho, el balanç encara surt a favor del tabac.
No puc dir que fos un camí fàcil, ni que ho deixes i comences a fer esport, la veritat és que no. La primera cigarreta a l'institut, va ser per una tonteria, a la que no vaig saber posar fre. Després varen seguir uns anys de corbata, en que creia que calia tenir per arribar a ser, ara sé que cal ser perquè no calgui tenir.
Ho vaig deixar, després de quasi 14 anys de fumar, perquè no m'agraden les obligacions en la meva vida personal, per això ja està la part laboral i la social. Em trobava bé, no tenia cap problema, més que el sentir-me dominat pel tabac, que si arribo a casa i no tindré prou cigarretes fins que torni a sortir, que si allà on he d'anar no podré fumar...
Per deixar-ho, vaig tenir ajuda farmacològica, mitjançant pegats de nicotina, que al donar nicotina al cos, em feien adonar, fins a quin puc la meva addicció era psicològica, tot i que hi ha un part important de dependència física.
Actualment, fa anys que no en tinc cap ganes, aquest escrit, me l'ha suggerit una persona propera, doncs després d'explicar-li la meva experiència, ha decidit deixar-ho, molt ànims! Quan veig algú fumar, entenc la sensació d'angoixa i de sacietat que li dóna fumar, és difícil d'entendre pels qui han tingut la sort de no caure en el tabaquisme.
Podeu pensar que en 14 anys, em podia haver donat compte abans, tot arriba en el seu moment, tot té un moment en la vida en que diu fins aquí. 
Al poc de deixar-ho, vaig tenir un accident de cotxe, de certa importància, en calent, mentre encara no feia mal res i veient que el cotxe aniria per llançar. En el moment de màxim neguit, em van oferir una cigarreta, recordo aquell moment com si acabes de passar, vaig estirar el braç, la mà va quedar just davant el paquet de tabac i el meu cap va ser prou fred, per pensar que ja en tenia prou amb l'accident, com per a sobre tornar a fumar, cosa que no volia fer i vaig saber dir no. En aquell instant em vaig adonar que la voluntat ho és tot, que cal determinació i sobretot saber que no passa res per dubtar, ni per flaquejar.
Un mes abans de deixar el tabac, un dia d'agost del 2003, vaig prendre una decisió, la de canviar les coses que no m'agradaven en mi, deixar de fer el que els altres esperen i fer el que em fa bategar el cor. Vaig elaborar una llista de coses que volia fer i d'altres que volia deixar de fer. Per començar em vaig despendre de molts perjudicis absurds, de manies i complexos que no porten enlloc. L'ambició professional, va deixar d'interessar-me, per donar pas a viure més, perquè al final, els diners, es paguen amb temps i temps és justament el que vull per mi.
Al cap d'uns mesos em vaig comprar una bicicleta de muntanya, aquí va néixer la meva passió per l'esport, algú pot pensar que vaig canviar un vici per un altre, no crec que és pugui comparar, un hàbit nociu amb fer salut.
Encara queden molts errors per cometre, coses per fer diferent, properament vull reescriure la llista, encara queda molt per polir. Sempre hi ha nous horitzons per conquerir, que és veuen més clars sense la boira del tabac.

3 comentaris :

Gilbert C. E. ha dit...

Hem veig com un mirall en aquest escrit, com nosaltres molta gent ha pogut deixar de fumar i començar una nova i sana vida, gràcies a l'esport.
Salut Quim!!!

Toni Colomo Cruz ha dit...

si en algun moment et vaga et recomano aquesta jornada:

http://www.firewalkbcn.com/programa-firewalk

jo hi he anat per formació personal. Molt recomanable!

Ultraquim ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris!