12-13/08/17 De Sant Feliu de Guíxols a Vallter 2000 i tornada en bicicleta de muntanya

Després de treballar, he dormit una hora per trencar la son i a pedalar, el repte comença a les 23 hores del divendres.
A estones cauen quatre gotes mal comptades que ni molesten, el ferm de les vies verdes, hi ha basses i petits trams enfangats de la pluja de la tarda-vespre, cal posar els cinc sentits en la conducció de la bici.
Els pensaments negatius m'envaeixin durant les primeres hores, tinc mil dubtes que ho pugui aconseguir, tinc la convicció de que ho donaré tot per fer realitat l'il·lusió d'anar a Vallter 2000 en btt i tornar. Per sort, dubtar no impedeix de pedalar i vaig avançant.
De matinada em ve una passió son, d'aquelles que s'et tanquen els ulls, aplico la millor solució que conec, dormir, en un banc de fusta, en un racó tranquil, m'hi estiro uns 10 minuts i a seguir pedalant.
Un cop a Olot, al km 100, arriba l'hora de la veritat, ja es de dia i toca pujar i pujar. La primera ascensió d'uns 400 metres de cota, per la collada de Capsacosta, un tram preciós.
D'on acaba la collada, Sant Pau de Segúries fins a Setcases, he de guanyar 400 metres mes de cota per assolir els 1.265 metres. Un cop a Setcases, amb uns 142 km a les cames, toquen els 12 quilòmetres mes temuts del repte he de guanyar 880 metres d'alçada en una carretera que asccendeix sense respir. Començo pujant bé, en res la cosa no rutlla, no fa massa calor però no corre l'aire, decideixo alternar, caminar i pedalar, tinc una "pàjara", crec que es una crisi de confiança en mi mateix, apart del desgast físic del que he pedalat i el no dormir.
Encara no estic ni a mitja pujada i em ve la temptació d'abandonar més gran del repte, casualitats de la vida, uns amics, l'Anna i l'Enric, tornen de fer ruta per Bastiments. Mentre parlem, un pensament m'envaeix, els puc demanar de pujar jo i bici al monovolum per anar cap a casa amb ells, per sort, tinc un moment de lucidesa i recordo el compromís que vaig adquirir el dia que vaig decidir fer aquest repte, puc fallar a tothom,  no a mi mateix, ens acomiadem i segueixo pujant.
M'avancen molts ciclistes que m'ofereixen si necessito quelcom, juntament amb molts cotxes que baixen, gràcies a tots! Amb molt d'esforç i lluita interna, al voltant de les tres de la tarda estic a Vallter, una hora i mitja abans del previst, genial. Parada per dinar i a baixar.
Arribant a Camprodon, tinc molta son, es un mal moment, ve molta baixada i seria perillós tancar els ulls quan no toca, busco una ombra i damunt la gespa m'estiro per dormir uns 10 minuts i com nou a seguir pedalant.
El dormir m'ha caigut de fàbula, prenc la decisió d'apretar un xic, per apurar les hores de sol que queden, per molt focus  que porti a la bici, no es el mateix. Segueixo fent les parades necessàries, a les fonts a proveir d'aigua i a menjar cada hora i mitja.
Parada a sopar a Bescanó, a menys de 50 km del final, ni en les meves millors previsions, menjo, m'abrigo, equipo de llum la bici i a continuar.
Estic molt cansat, em fa mal tot el cos, només tinc ganes de dutxar-me i anar a dormir, tenir el repte a tir de pedra em dona forces i en res ja estic a Sant Feliu de Guíxols. 

Han estat vint-i-sis hores i mitja de repte, tres hores i mitja menys del previst, m'ho he passat molt bé, gaudint del dolç patir de perseguir les meves il·lusions de llarga distància.
Track garmin connect I, II i III.

Entrada relacionada:
Repte pel 12-13/08/17 De Sant Feliu de Guíxols a Vallter 2000 i tornada en bicicleta de muntanya
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/