09/12/18 24 hores atletisme. Pròleg

Per vuitena vegada estaré a la pista d'atletisme de Can Dragó, per fer les 24 hores en categoria individual, serà aquest dissabte dia 15, una data esperada des de fa mesos.
Des que ho vaig fer per primera vegada el 2010, aquesta prova em té enganxat, per molts motius.
El principal és el component humà, poder compartir cursa amb referents de l'ultrafons d'arreu d'Europa i de casa és un premi, fer-ho sota l'organització de corredors.cat és sentir-se a mimat, és estar de convidat en una gran festa, en que només m'he de preocupar d'anar fent voltes, la resta del meu món s'esvaeix i durant 24 hores, només serem la pista i jo.
Gaudiré de fer el que m'agrada envoltat de grans persones i alhora patiré, la pista és crua, la nit és freda, la son aliada amb el cansament es fa mal portar.
Hi vaig amb poques pretensions. El prioritari és passar-ho bé i que el dilluns la meva vida continuï allà on la vaig deixar el divendres. En quant a distància, l'objectiu principal és fer  100 km, d'aquesta manera, les 24 hores d'atletisme d'enguany, seria el repte número 30 de 100 km o més, una vegada fets, pas a pas, anar marcant nous objectius, m'encantaria fer l'equivalent a tres maratons, 126.6 km i posats a somiar superar els 130 km i acostar-me el més que pugui als 140, tot i que, pel volum d'entrenament que porto, ho veig complicat.
El que és segur, independentment del resultat, és que aprendré, quan em poso al llindar de les meves capacitats, surt el millor i el pitjor de mi, com la valentia i la covardia, el coratge i les pors, les il·lusions i els malsons, les capacitats i les limitacions, tot i res, de tocar el cel amb la punta dels dits a enfonsar-me en el meu propi infern, moltes sensacions contradictòries, que ajuden a créixer.
Alea jacta est.
Cròniques d'anteriors participacions: 2010, 2011, 2012, 2013, 2015, 2016 i 2017.

02/12/18 6 hores de Calella

A aquesta cursa és per anar a posar-se a prova, a compartir quilòmetres amb els amics coneguts i els per conèixer i fer-ho  sota l'acurada organització, que ens cuida i ens anima a fer els que ens agrada, córrer.
Al ser un recorregut d'un quilòmetre i mig, amb anada i tornada pel mateix lloc, fa que sumem voltes, de 3 km, sense ni adonar-nos-en, entre saludar als companys de cursa, encoratjar-nos, esquivar a estones els passejants i tenir la mar al costat, les hores passen ràpides. Quan el cor batega ràpid, fent el que t'agrada, ben acompanyat, tot resulta més senzill.
En quan a la meva participació, molt content. Hagués firmat amb acabar amb 45 km, pensava córrer cinc hores i caminar-ne una, tot va anar millor del que m'esperava, vaig poder córrer les 6 hores, exceptuant els metres en que menjo, bec i/o xerro amb els organitzadors, assolint 49,17 km. En alguns moments vaig acariciar l'idea de superar els cinquanta, però amb les 24 hores d'atletisme, just al cap de dues setmanes, tocava ser conservador i no forçar la màquina, per experiència sé, que les vegades que he apretat més del compte, a les 24 hores ho he pagat car, molt car.
És la novena vegada que participo en aquesta prova i ja tinc ganes que arribi la propera edició. Gràcies amics per fer d'aquesta cursa, tota una festa!
Track garmin connect
Àlbum de fotos de la cursa, de Francesc Flotats

Escrit relacionat:
Proposta pel 02/12/18 6 hores de Calella

24/11/18 Blanes - Tossa de Mar (La Selva marítima) corrent

Platges desertes, vistes que omplen la mirada i racons que no deixen de sorprendre, és la bellesa de recórrer el litoral de la Costa Brava, un mes de novembre. Fora de l'aglomeració del turisme, es pot respirar salat, escoltant la remor de la mar, que ens acompanya a cada pas, mentre el cor batega ràpid.
El recorregut, és el que vam fer en la primera etapa de la Costa Brava Xtrem Running del 2009, cursa on justament ens conèixer amb l'Andreu, el 24 d'abril del 2009, de la manera més simple: em vaig equivocar en un trencant i ell, que també hi participava, em va cridar perquè agafes el camí correcte, l'imatge que acompanya aquest escrit és justament on  va succeir. Des d'aleshores, hem fet un munt de quilòmetres, al costat del mar i en alta muntanya, compartint il·lusions i projectes de futur.
La logística és senzilla, deixem vehicles a Tossa de Mar i agafem l'autobús fins a Blanes, motxilla i a córrer. Una font a mig camí ens fa d'avituallament d'aigua en ruta.
El trajecte de Blanes fins a Tossa de Mar, és un  trencacames molt divertit, sense grans pujades, però tampoc gaires trams planers, és un constant, puja i baixa, que fa disfrutar patint cada quilòmetre. Té la bellesa de la Costa Brava més salvatge, amb alguns trams on cal mirar on posar el peu, per no baixar més ràpid del compte i/o fer un pas en fals. Un recorregut que no deixa indiferent i deixa bon gust de boca.
Track garmin connect
Fotos de la ruta