11/11/18 Nedada per la llibertat dels presos polítics

Tristament content, d'haver estat en aquesta nedada a favor de la llibertat dels presos polítics.
Content per compartir-ho amb part de la família d'aigua, de gaudir d'un dia radiant i estar on més m'agrada estar, dins la mar, sentint la sal a la pell.
Trist, molt trist, al adonar-me'n que fa just un any, estava aquí mateix, pel mateix motiu i no puc evitar pensar en tot el que he viscut, el que he fet, el somnis que he perseguit, el moments compartits amb amics i éssers estimats i els dies que he vist passar. Mentre penso en aquest últim any, soc conscient que els presos polítics, no han viscut aquest any en llibertat, que no han tingut opció de gaudir de la immensitat de la mar, d'estar al mig d'un bosc o en una taula envoltat dels qui un estima. Tot plegat em fa sentir trist molt trist.
No vull tornar l'any que ve a reivindicar la llibertat dels empresonats injustament, vull que estiguin lliures i puguin gaudir intensament cada moment.

Escrit relacionat:
Proposta pel 11/11/18 Nedada per la llibertat dels presos polítics

10/11/18 Travessia Cap Norfeu, novè aniversari

Mirar enrere per saber d'on venim, és bo. Així ho venim fent amb la Mónica Campaña i en Jorge Perez, any rere any, a la tardor, tornem on va començar tot, per nedar poc o molt i d'aquesta manera celebrar l'efemèride.
Al Cap Norfeu, on el 2009, vam coincidir per primera vegada, no ens coneixíem i ara som família. Ens va unir, un sentiment, que  amb el transcurs del temps s'ha fet més gran, la passió per les aigües obertes, de sentir la llibertat que dona estar envoltat d'aigua pels quatre costats.
Enguany, decidim fer la travessia sencera, només el Jorge i jo, sense cap suport a l'aigua i amb l'imprescindible ajuda logística de la Mónica. El dia és assolellat i dona moltes ganes d'entrar a l'aigua, per seguretat duem neoprè. Hi ha onades de tot tipus, majoritàriament llargues, de bon nedar i una estona de més curtes que posen a prova les nostres habilitats, van des dels 80 centímetres fins al metre d'alçada, les onades és la manera que té la mar de fer-nos jugar amb ella i ens ho passem pipa juguem, riem, gaudim.
Braçada a braçada, sentim aquest espectacular paratge del Cap de Creus, on tot va començar i on tot segueix fluint.
La primera experiència, del 2009, està explicada en aquest escrit: 17/10/11 Travessia Cap Norfeu, Mirant enrere, per anar endavant 

Track garmin connect

Proposta pel 02/12/18 6 hores de Calella

Quan vas a una cursa per primer cop, ho fas per la novetat. La segona vegada ja és per millorar la marca i a partir d'aquí cal que tingui quelcom especial per a tornar-hi. Aquesta serà la meva novena participació, en una prova a la que tinc molta estimació.
No només pels organitzadors, que viuen l'atletisme amb passió i saben entendre el que sentim, mentre correm, a primer cop d'ull. M'agrada perquè és prou aprop de casa, per no haver de matinar massa.
És especial perquè  tothom acaba al mateix moment a les 6 hores de començar, la incògnita està en la distància que cadascú aconseguirà fer, no el temps.
M'encanta el recorregut, un circuit de 3 quilòmetres, 1,5 km d'anada i el mateix recorregut per tornar, en un passeig planer, majoritàriament de terra, on no hi passen cotxes, amb molta vida al voltant. Tenir avituallament cada 3 km, ho fa molt còmode i no cal dur res a sobre, inclús hi ha fonts i lavabos pel camí.
Durant sis hores ens anem veient les cares, animant, saludant, compartint anècdotes i, si cal, deixant anar les penes.
Es fa en el passeig que hi ha arran de mar, a Calella, d'aquesta manera mentre els pulmons es van obrint per poder agafar més aire, entra el dolç aroma salat que tant m'agrada.
Al acabar, entrega de trofeus com a la majoria de proves competitives i dinar de germanor tots junts, com a quasi cap. El dinar, no és en un restaurant de cinc forquilles, si amb persones de categoria. Que millor que acabar compartint taula després de fer el que ens agrada amb la resta de companys corredors i l'organització.