13/07/18 2 Vies verdes a peu, Olot - Sant Feliu de Guíxols (100 km)

Inicio el repte, quinze hores i mitja després de llevar-me i treballar com un divendres qualsevol, són les 22:39.
Durant la nit, fa una xafogor asfixiant, tot està humit, el camí el comparteixo amb cargols, llimacs i alguna granota.
Al poc de començar, ja m'adono que no les tinc totes, en la solitud, un pensament crida en el silenci de la nit, diu que no aconseguiré, que avui no és el meu dia, que per molta il·lusió que em faci, el millor és girar cua i intentar-ho un altre dia.
Vaig trotant, l'estratègia és córrer en els trams de terra i caminar on hi ha la superfície dura, per minimitzar l'impacte en les articulacions. Segueixo la pauta alimentaria, menjant entrepans, plàtans i fruits secs. Vaig més lent del previst, em trobo físicament bé, he hagut d'adaptar el ritme a la xafogor, porto des d'Olot xop, entre suor i humitat.
De bon matí, tinc una treva, corro còmode de Bescanó a Quart, l'extrema humitat ha marxat i la calor encara no s'ha imposat, és com si hagués dut cadenes durant hores i ara estès lliure, com gaudeixo!
Al quilòmetre 65 +/-, tot canvia, la calor em torna a la realitat, una sacsejada que em despertada d'un son dolç. De nou torno sentir que cada pas costa, les sabatilles es tornen de plom, torna el pensament de deixar-ho estar per un altre dia, quan més avanço i menys queda, més forta és l'idea d'abandonar.
A partir del quilòmetre 82, es torna un suplici, em sento buit. Només penso d'anar d'ombra a ombra, d'arribar on hi ha una font per ficar el cap a sota, el cansament acumulat amb la son i la calor no fan una bona combinació.
Els últims dos quilòmetres, per aconseguir fer els cent, són al costat de la mar, el vent em porta olor de sal i percepció de victòria, he vençut a l'adversari més dur i implacable, a mi mateix. M'agraden el reptes en solitari perquè tot és multiplica, les sensacions bones i les dolentes. 

He aconseguit fer la primera etapa del repte 2, 1, 3 vies verdes a peu i alhora fer el repte número 28 de 100 km a peu, hi he estat 19 hores i 47 minuts.
Track garmin connect I i II.

Entrada relacionada:
Proper repte: 2, 1, 3 vies verdes a peu

Proper repte: 2, 1, 3 vies verdes a peu

Inicio un petit projecte, de tres etapes, en forma de repte. Fer les vies verdes de Girona a peu:
1 etapa) 2 vies verdes Olot - Sant Feliu de Guíxols, 100 km.

2 etapa) 1 via verda Girona - Sant Feliu de Guíxols, 42 km.
3 etapa) 3 vies verdes Ripoll - Sant Feliu de Guíxols, 140 km.
L'ordre és per motius d'agenda.
La logística és simple, agafo l'autobús o autobusos per anar fins a la ciutat on tingui el punt d'origen  i des d'allà torno corrent, caminant i/o arrastrant-me. L'alimentació serà entre el que dugui al damunt i el que pari menjar pel camí als establiments que hi ha a voltant de les vies verdes, en la part de nit, si que hauré de ser autosuficient, per l'aigua no he de patir hi ha un munt de fonts pel camí.
Ho faré corrent, trotant i caminat, en funció del pes que dugui al damunt i el cansament acumulat.

Tot i que m'agradaria, no vol dir que ho aconsegueixi al primer intent, en llarga distància tot es pot torçar en un instant, si cal ho tornaré a intentar.
Per motius logístics, de temperatura, d'agenda, d'entrenament i de descans entre trams, la previsió és fer la primera etapa de 100 km el mes de juliol, iniciant-lo la nit de divendres a dissabte per evitar la calor, la segona etapa de 42 km el mes d'agost, seria un divendres al acabar de treballar i la tercera, la més llarga de 140 km, el setembre o octubre, anirà en funció de la meteorologia i la disponibilitat personal.

Entrada relacionada:
13/07/18 2 Vies verdes a peu, Olot - Sant Feliu de Guíxols

08/07/18 Reinventar-se

A la vida cal anar canviant, adaptant-se i buscant nous camins, que ens condueixin al nostre veritable destí, viure plenament.
Ara fa una mica de tres mesos, vaig iniciar un d'aquests nous trajectes, en aquest cas professional. Deixant, voluntàriament, enrere una feina en la que duia onze anys, per començar, als 43 anys, en una nova empresa, havent d'aprendre-ho tot de nou, assumint riscos, guanyant menys diners, tot plegat per aconseguir l'intangible més preuat i que més valoro, temps.
Aquest intangible es pot quantificar, són dues hores per dia laborable, fent números ràpids: 2 hores x 5 dies/setmana x 4 setmanes/mes = 40 hores. 40 hores més cada mes per viure. Perquè per molt a gust que s'estigui en un feina i que t'agradi, no deixa de ser feina i com a tal una obligació.
L'objectiu principal, no és fer més coses, tot i que evidentment en faig més, és sobretot assaborir intensament les que faig, a foc lent la vida deixa un millor gust de boca. En aquest tres mesos, he perdut estrès, cabòries i algun quilo. He guanyat, una major sensació de control sobre els acontentaments que m'envolten, gaudint l'ara i l'aquí.
No tot són flors i violes. He hagut de renunciar a coses, guanyar menys diners, m'ha fet replantejar l'estil de vida. Per exemple, he canviat el cotxe per una moto, descobrint tots els avantatges i inconvenients que té aquest medi de transport, especialment els dies de pluja i temperatures baixes, el dinar de restaurant pel de carmanyola,  l'amazon pel wallapop.
Tinc molt clar, que la meva felicitat, està en ser el màxim de coherent entre el que penso i el que faig, canvis com aquest m'hi apropen
.