Repte pel 02/12/19 Mitja marató a piscina, 21.100 metres nedant

Què - Nedar mitja marató, 21.100 metres en piscina de 25 metres, fent 844 llargs.
Qui - En solitari, de manera autogestionada. I alhora acompanyat, amb la resta d'usuaris a la piscina, compartint carril quan calgui.
On - A La Corxera,  piscina de 25 metres, de Sant Feliu de Guíxols. On habitualment entreno.
Quan - Ja que aquest cap de setmana, m'ha tocat treballar. Aprofito, el fet no habitual, de fer festa un dilluns, per intentar aquest repte.
Perquè - M'agrada desafiar-me, fer coses física i mentalment difícils. Calculo que per l'entrenament que duc, a partir dels 15.000 metres, com a molt, si no és abans, s'acabarà el que es donava i tocarà buscar recursos on no n'hi hauran. Sé del cert, que hi ha més probabilitats de no aconseguir-ho, que de fer-ho. I m'encanta, que els reptes estiguin al llindar del fracàs, fa que sigui més divertit i interessant.
Com - Fent sis blocs, parant a beure, des de dins l'aigua sempre que calgui. Amb una petita pausa entre ells, per anar al vestuari a fer necessitats, menjar i demés. Els blocs seran decreixents: 6.000, 5.000, 4.000, 3.000, 2.000 i 1.100 metres. Per no carregar l'esquena, per tantes hores de natació, duré un "current", banyador de neoprè, que dona major flotabilitat a les cames.
Sé que serà prou, perquè valgui la pena.

24/11/19 6 hores de Calella, en autosuficiència

El dia de la cursa de les Sis hores de Calella, l'1 de desembre, no hi puc assistir per motius laborals. Però no la vull deixar de fer, a més és la meva desena participació, en aquesta cursa que tant m'agrada.
Decideixo que hi aniré la setmana abans, a fer-ho en solitari i autosuficiència. Tinc el vist i plau dels organitzadors.
A quarts de nou del matí, ja estic a Calella, he anat amb moto, el meu mitjà de transport. He de deixar l'equipació de motorista en algun lloc. En el bagul de la moto, hi ha la beguda isotònica, el menjar i quatre coses més. Vaig al bar, on el dia de la cursa, ens quedem a dinar tots plegats, de seguida em diuen que si, que ho puc deixar i que m'ho guarden. Genial!
Arranco a córrer a les nou del matí, la mateixa hora en que començarà aquesta prova, la propera setmana. Al cap de res, hi ha la Nuri i en Joan, els organitzadors, que em donen suport. Ells fan unes voltes caminant, un luxe tenir els seus ànims, inclús, i poder intercanviar impressions amb ells.
Em trobo bé, tinc el propòsit de córrer tota l'estona, a ritme creuer. Aquell, que tot i anar a menys, em permet estar corrent hores i hores.
Parant a cada volta, als 3 km, al costat de la meva moto, obrint el bagul, per anar menjant i bevent, i després de parar el just i necessari, seguir corrent.
Mentiria si dic que no tinc un objectiu. A priori és superar els 42.2 km. Perquè l'ultrafons per definició, és mes que una marató. Des del principi m'agradaria fer els 45 km. Tot i que les 14 parades per avituallar, més anar xerrant, a trams, amb la Nuri i en Joan,  i la trobada d'una amiga, em resten temps i fan que hagi d'apretar una mica per aconseguir-ho. 

Durant l'última hora, ho veig just, però assequible. A la que tinc els 45, miro el temps que em queda i corro tant com puc. Per buscar els 46, corro com si la vida depengués d'aconseguir aquest quilòmetre i ho aconsegueixo, el gps es para en 46,050 km. Sense les parades i les xerrades, hagués pogut fer més, per sort valoro més les persones que les marques.
He disfrutat molt, a més m'he hagut d'esprémer per assolir l'objectiu proposat, i en l'esforç està la recompensa.
Al acabar dinar amb els organitzadors, el millor premi!


Escrit relacionat:
Proposta pel 01/12/19 6 hores de Calella

16/11/19 Mines d'en Torrent

Per descobrir indrets, amb l'encant que els dona haver estat història viva, no cal anar molt lluny. La veritat, és que m'encanta aprofundir en el coneixement del que tinc aprop, sense deixar de voler sorprendrem per racons exòtics, de l'altre punta del món.
Gràcies al Capità Haddock, que a més de ser un personatge de la saga d'en Tintin, és l'àlies amb que un Palafrugellenc, penja les rutes que fa, a wikiloc. Vam poder assaborir aquesta ruta.
La ruta no és molt llarga, una mica més de 15 quilòmetres, ni té molt desnivell,  345 metres positius. Surt de Palafrugell, tot passant per l'arxiconeguda Font de la Teula. Els camins i corriols principals són de bon transitar, tot i que per anar als punts més carismàtics, cal passar entre bardisses.
Aquesta ruta permet, gaudir de la Mina d'en Torrent. Visitant des de la casa dels miners, veure els pous de ventilació, entrades tancades i una que permet endinsar-hi, cadascú sota la seva responsabilitat, i alguna sorpresa més, com ruïnes i el Dolmen de la Vinya Gran.
Podeu gaudir de part dels encants, a l'àlbum de fotos. Nosaltres la vam fruir intensament, inclús vam tenir inesperades companyes de viatge, dues gosses, que es van apuntar durant molta estona, al recorregut.
Podeu seguir les rutes del Capita Haddock, al wikiloc i al twitter. Val molt la pena, us ho recomano.
Track que varem seguir