Repte pel 03/12/17 6 hores de Calella

Diuen que quan vas a una cursa per primer cop, ho fas per la novetat. La segona vegada ja és per millorar la marca i a partir d'aquí cal que tingui quelcom especial per a tornar-hi. Aquesta serà la meva vuitena participació, en una prova a la que tinc molta estimació.
No només pels organitzadors, que viuen l'atletisme amb passió i saben entendre el que sentim, mentre correm, a primer cop d'ull. M'agrada perquè és prou aprop de casa, per no haver de matinar massa.
És especial perquè  tothom acaba al mateix moment a les 6 hores de començar, la incògnita està en la distància que cadascú aconseguirà fer, no el temps.
M'encanta el recorregut, un circuit de 3 quilòmetres, 1,5 km d'anada i el mateix recorregut per tornar, en un passeig planer, majoritàriament de terra, on no hi passen cotxes, amb molta vida al voltant. Tenir avituallament cada 3 km, ho fa molt còmode i no cal dur res a sobre, inclús hi ha fonts i lavabos pel camí.
Durant sis hores ens anem veient les cares, animant, saludant, compartint anècdotes i, si cal, deixant anar les penes.
Es fa en el passeig que hi ha arran de mar, a Calella, d'aquesta manera mentre els pulmons es van obrint per poder agafar més aire, entra el dolç aroma salat que tant m'agrada.
Al acabar, entrega de trofeus com a la majoria de proves competitives i dinar de germanor tots junts, com a quasi cap. El dinar, no és en un restaurant de cinc forquilles, si amb persones de categoria. Que millor que acabar compartint taula després de fer el que ens agrada amb la resta de companys corredors i l'organització.

03/10/17 Prendre partit

La senyera en aquesta imatge està afegida, un muntatge, la brutalitat policial del 1-oct va ser una realitat
Això ja no va de política, va de dignitat.
En aquest espai, fins ara, no havia parlat de la meva ideologia i no ho començaré a fer ara.
Puc entendre els que han votat no i els que han votat si en el referèndum del passat 1 d'octubre, fins i tot puc arribar a entendre els que no estaven d'acord que es celebres, el que no puc entendre es la barbàrie, la violència, la privació de drets i la vulneració de llibertats, a la que el govern de l'estat espanyol ens està sotmetent com a poble.
No tinc res contra cap nacionalitat ni crec que cap sigui millor que cap altre, tinc bons amics espanyols, en diferents parts d'Espanya, a mes dels amics d'aquí que se'n senten, un tema apart es la gent que ens governa, el passat diumenge, vaig sentir molta tristesa per les imatges de policies pegant a tort i a dret, gent gran per terra i ensangonats, cargues d'antidisturbis injustificades, davant un poble que l'única arma que dúiem era una butlleta de paper, per expressar el  que pensem, davant aquest fets no em puc, ni podem quedar-nos quiets i callats, per això prenc partit i em toca lluitar, sempre de manera pacifica i amb respecte a tothom, per aconseguir que uns fets com aquests no es repeteixin i la democràcia deixi de ser una excusa per la repressió en boca d'uns, per ser una realitat per a tots.

15/09/17 Volta a Catalunya en btt. El que he après

Aprendre he après moltes coses.
Respecta al material que em vaig endur, no vaig fer servir i no em tornaré a endur en una propera aventura: una tovallola normal, no hi havia manera de assecar-la del tot, la propera serà una de fibra que son d'assecat ràpid; al fer càmping podia haver anat amb una tenda més petita i lleugera; el llençol per dormir no el vaig fer servir; el llibre per llegir, no el vaig ni fullejar, aprofito mes per escriure; tot això es pes que vaig carretejar i que no em va fer servei.
Vaig trobar a faltar: cinta americana; un suport al manillar pel mòbil, per no haver d'estar parant cada dos per tres quan seguia les seves indicacions: els guants llargs a les baixades i una jaqueta mes gruixuda que el mallot llarg, per les nits fredes i també per baixar. 

Duc pedals spd, els que van amb la cala a les sabatilles, a estones, per descansar el peu duia sabatilles normals i pedalava amb elles, he trobat a faltar un pedal mixta, tinc un acoblament pels pedals sps, que els converteix per un costat en pedals normals, en la propera aventura els muntaré.
He après que  l'acampada lliure em costa, com que pedalo moltes hores i vull aprofitar tota la llum del dia, quan buscava on dormir ja era massa tard per estar mirant camins i boscos apartats, per fer-ho he d'anar amb mes temps o plantejar-me directament anar a càmpings.
També he après, que per fer un viatge llarg, quan mes senzilla la bici millor, la meva, tot i que el febrer farà 10 anys i es de roda 26', té components xt i algun xtr, que fan cara una reparació, sense entrar en números, em va sortir mes cares  les reparacions de la bicicleta que el menjar i el dormir de tota l'aventura, es a dir, vaig doblar el pressupost inicial.
Cada dia m'agrada mes anar amb el remolc per dur el material, si bé es cert que en algun tram d'aquesta aventura em van perjudicar, per rodar per pista en bon estat i carretera es ideal. Alhora té un efecte inesperat, la de generar curiositat en  les persones que m'he anat trobant, es una "trenca gel" i ajuda a intercanviar unes paraules entre dos desconeguts, que no ho saben, però tenen alguna cosa en comú.
He corroborat, per si encara en tenia algun dubte, que aquesta manera de viatjar i de fer aventura m'agrada molt, des que ho vaig provar el 2014, cada any faig una sortida, mes o menys llarga i cada vegada torno amb mes ganes de seguir pedalant.


Tots els escrits de l'aventura de la Volta a Catalunya en btt:
Presentació / Material / Dia 01 Sant Feliu de Guíxols - Castelldefels / Dia 02 Castelldefels - Coma-Ruga / Dia 03 Coma-Ruga - Deltebre / Dia 04 Deltebre - Mora la Nova / Dia 05 Mora la Nova - Riba-roja d'Ebre / Dia 06 Riba-roja d'Ebre - Arbeca / Dia 07 Arbeca - Talarn / Dia 08 Talarn - Organyà / Dia 09 Organyà - Fórnols / Dia 10 Fórnols - La Pobla de Lillet / Dia 11 La Pobla de Lillet - Les Preses / Dia 12 Les Preses - Sant Feliu de Guíxols / Tracks i fotos / El que he après