19/05/19 Volta a Formentera a peu

En la claror de la lluna plena, arranca el repte. Encara no són ni les sis del matí i ja estic en marxa. 
Els primers quilòmetres són de molt bon fer, primer per una passarel·la de fusta i després per amples corriols, puc córrer amb certa comoditat fins el Far de la Mola. 
Gaudeixo d'una baixada amb vistes espectaculars, tot fent el camí romà de Sa Pujada. 
Al quilòmetre 25, parada per esmorzar i comprar aigua. Duc menjar a la motxilla, però pels àpats principals, aprofito el pas per nuclis de població per a fer-los. 
Sorpresa del dia, ni fet exprés. Coincideixo amb els companys de Marnaton, que varem participar en l'organització de la travessia de nedant del dia anterior i que hem allargat la nostra estada, per gaudir de Formentera. Tota una alegria. 
Al cap de poc, comença un dolç i feixuc calvari. Quilòmetres i quilòmetres de platges, que he de creuar per la sorra, fent lent i treballós el caminar. No corro, fa molta calor i noto el desgast físic, dels dos llargs dies que he estat treballant, amb els amics de Marnaton. 
L'Estany Pudent, és espectacular, una salina, on s'extreu sal de mar. 
Fins el far de Barbaria, km 62, puc gaudir dels penya-segats amb vistes a Eivissa. D'un terreny variat i ric en diversitat, ple de sargantanes de diferents colors, que fugisseres surten corrent al meu pas. 
Inicio el tram més complicat de la volta: els torrents. Que cal baixar, per posteriorment pujar. Algun amb més dificultat que un altre, sinó tècnicament, si per saber per on passar, tot i el dur el gps, acabo anant per on ho veig més clar. Em quedo sense aigua, la calor ha fet de les seves. Que hi farem, és part de l'aventura! 
Entre que es fa tard, ja fosqueja i que la calor no apreta, els últims 8 quilòmetres, els faig corrent, només amb una parada, en un oasi o més ben dit, una màquina automàtica de begudes fresques, que afortunat em sento, duc prop de dues hores sec, sec. Per contra, unes piles descarregades, fan que em quedi sense el guiatge del gps. Amb la llum del frontal, vaig fent camí. 
Acabo al voltant de les 10 de la nit. Han estat prop de 16 hores de diversió, fent 76,8 km  +/-, per completar a la Volta a Formentera. Un regal pels sentits.
Per error, vaig esborrar el track, us deixo el que vaig seguir: Volta a Formentera wikiloc 
Vaig fer prop de tres-centes fotogràfies, n'he fet una tria: Àlbum de fotos

16/05/19 Pirinexus. Tracks i fotos


Track etapa 1 Wikiloc Garmin Connect Sant Feliu de Guíxols - Sant Joan de les Abadesses 
Track etapa 2 Wikiloc Garmin Connect Sant Joan de les Abadesses - Capmany 
Track etapa 3 Wikiloc Garmin Connect Capmany - Sant Feliu de Guíxols
 
Tracks oficials i més informació de la ruta a: Pirinexus
 

Tots els escrits de l'aventura : Pirinexus 2019

15/05/19 Pirinexus. Etapa 3. Capmany - Sant Feliu de Guíxols

El sol encara està mandrós i ja he acabat la son. Ho recullo tot i de nou a fer el que tant m'agrada, pedalar. És l'última etapa i alhora la vull assaborir com si fos la primera.
Al km 14, primer regal de la jornada. El pas, per on he de creuar el riu Muga, hi ha uns 15 centímetres d'aigua. són uns 20 metres, l'inconvenient és que hi ha verdet, que em podria fer patinar la roda de la bici. Solució: em descalço i passo caminant. Un plaer sentir la fredor de l'aigua als peus, m'agrada tant, que un cop he creuat i torno, per estar-hi uns quants minuts encara en remull.
Pedalar pels Aiguamolls de l'Empordà, és parar a cada poc, per gaudir l'espectacle que la natura ofereix. Són hores de rodar plàcidament, al costat de rius o canals de rec.
Tenia l'intenció de fer un bany al mar, al meu pas per l'Escala. Hi ha una bona ventada, em fa anar de costat amb la bici i hi ha mala mar. Desisteixo de fer-ho. El fort vent m'acompanya la major part del dia.
A Torroella de Montgrí, pausa per dinar. Vull fer-ho en un restaurant, per variar. Però no. Decideixo comprar menjar i fer-ho, en un lloc apartat, en un banc, amb vistes al riu Ter i al Massís del Montgrí. Prefereixo gaudir la tranquil·litat de la solitud.
Quan més avanço, més ganes tinc de girar cua i desfer camí, per no acabar mai.
Al km 88, a Palamós, deixo la via verda i he de seguir resseguint el litoral, pel passeig de mar. És dimecres per la tarda i hi ha poca gent, és una delícia pels sentits, pedalar amb vistes al mar.

A quarts de set de la tarda, havent pedalat 109,7 km, amb només 351 metres positius, ja estic a casa, a Sant Feliu de Guíxols. Content pel viscut i amb la certesa que la línia d'arribada d'una aventura, és el punt de partida de la següent.
Tots els escrits de l'aventura : Pirinexus 2019