17/11/18 Cursa 100 km de Caldes - Corre pels que no poden

Anar a una festa sabent que has de marxar abans no acabi, costa. Degut a l'episodi de pluges intenses, que s'espera arribi a la tarda, a les contrades gironines, on visc, tenint en compte que vaig en moto, prenc la decisió d'anar a fer una marató, 42,2 km, en comptes dels 100 km inicialment previstos.
Es arribar i trobar un munt d'amics, de la família de llarga distància. El circuit és de 2,5 km i cal donar voltes. Les cinc primeres les faig corrent amb l'Aránzazu, xerrant passen ràpides. Poc abans d'arribar al punt de mitja marató, comença a xispejar, a estones i la temperatura és ideal per córrer. Anem compartint missatges d'ànims i riures entre els que m'avancen i els que avanço, competim, sense oblidar que venim a divertir-nos.
Al quilòmetre 39, miro el mòbil amb l'esperança, que hagi millorat la previsió, i no, al contrari, les pluges arribaran abans, sembla que em mullaré camí de casa, tot i que m'escaparé de les més intenses. Acabo la marató, amb un gust agredolç, content per gaudir de córrer envoltat de grans persones i trist per haver de marxar. Els quilòmetres han estat de bon fer, quan portes setmanes preparant els 100 km, fer-ne 42,5, sembla poca cosa.
Em costa acomiadar-me i marxar, no vull, ho de fer, però no vull! Tinc una mica més de cent quilòmetres amb moto, per arribar a casa, dels quals pràcticament tots, els faig sota la pluja i/o amb el ferm moll. Anat tranquil, s'arriba lluny
Track garmin connect

Escrit relacionat:
Proposta pel 17/11/18 Cursa 100 km de Caldes - Corre pels que no poden

11/11/18 Nedada per la llibertat dels presos polítics

Tristament content, d'haver estat en aquesta nedada a favor de la llibertat dels presos polítics.
Content per compartir-ho amb part de la família d'aigua, de gaudir d'un dia radiant i estar on més m'agrada estar, dins la mar, sentint la sal a la pell.
Trist, molt trist, al adonar-me'n que fa just un any, estava aquí mateix, pel mateix motiu i no puc evitar pensar en tot el que he viscut, el que he fet, el somnis que he perseguit, el moments compartits amb amics i éssers estimats i els dies que he vist passar. Mentre penso en aquest últim any, soc conscient que els presos polítics, no han viscut aquest any en llibertat, que no han tingut opció de gaudir de la immensitat de la mar, d'estar al mig d'un bosc o en una taula envoltat dels qui un estima. Tot plegat em fa sentir trist molt trist.
No vull tornar l'any que ve a reivindicar la llibertat dels empresonats injustament, vull que estiguin lliures i puguin gaudir intensament cada moment.

Escrit relacionat:
Proposta pel 11/11/18 Nedada per la llibertat dels presos polítics

10/11/18 Travessia Cap Norfeu, novè aniversari

Mirar enrere per saber d'on venim, és bo. Així ho venim fent amb la Mónica Campaña i en Jorge Perez, any rere any, a la tardor, tornem on va començar tot, per nedar poc o molt i d'aquesta manera celebrar l'efemèride.
Al Cap Norfeu, on el 2009, vam coincidir per primera vegada, no ens coneixíem i ara som família. Ens va unir, un sentiment, que  amb el transcurs del temps s'ha fet més gran, la passió per les aigües obertes, de sentir la llibertat que dona estar envoltat d'aigua pels quatre costats.
Enguany, decidim fer la travessia sencera, només el Jorge i jo, sense cap suport a l'aigua i amb l'imprescindible ajuda logística de la Mónica. El dia és assolellat i dona moltes ganes d'entrar a l'aigua, per seguretat duem neoprè. Hi ha onades de tot tipus, majoritàriament llargues, de bon nedar i una estona de més curtes que posen a prova les nostres habilitats, van des dels 80 centímetres fins al metre d'alçada, les onades és la manera que té la mar de fer-nos jugar amb ella i ens ho passem pipa juguem, riem, gaudim.
Braçada a braçada, sentim aquest espectacular paratge del Cap de Creus, on tot va començar i on tot segueix fluint.
La primera experiència, del 2009, està explicada en aquest escrit: 17/10/11 Travessia Cap Norfeu, Mirant enrere, per anar endavant 

Track garmin connect