18/02/17 Nedant a l'Estany de Banyoles a pell

Aigua a 9,5 graus, nedo amb en Jorge, per preparar-nos pel repte que tenim just d'aquí un mes, nedar a Puigcerdà amb l'aigua entre els 0 i els 5 graus, en el marc del Pyrenees Ice Swimming Festival 2017.
Un cop estem a tocar l'estany, en banyador, els nervis afloren de cop. Hem de baixar per una escala d'inoxidable, tirar-nos de cap, no sembla una bona opció. Ens juguem a cara i creu, qui es el primer d'entrar-hi, em toca a mi, cap problema.
Cal determinació, baixo els escalons, que patinen un xic i noto tota la frescor de l'aigua, una vegada tinc la cintura dins, parada, comptar fins a tres i a nedar!
En pocs minuts, ja estic còmode nedant, fa un solet que ajuda molt, els primers 10 minuts no noto  cap diferència de l'últim cop que he nedat al mar, amb 3 graus i mig més.
A partir del minut 12, la cosa canvia, la fred és comença a notar, tinc la ma esquerra garratibada, no la puc tancar, els peus congelats i les cames molt tenses, com si hagués de pujar els bessons d'un moment a l'altre.
Anem amunt i avall, cadascú al seu ritme, parant a fer fotos, a riure i a compartir impressions.
Al minut 31, em quedo sol a l'aigua. Comença el veritable repte mental, he vingut amb l'intenció de nedar una hora i tinc la determinació de fer-ho.
Els minuts passen lents, la sensació de fredor em va calant i accentuant l'incomoditat de nedar, en els últims minuts, tinc algun calfred, noto les cames com dos pals rígids i molt pesades, em costa mantenir la freqüència de "patada".
Surto de l'estany al cap 1h01', objectiu aconseguit. De camí cap al vestidor, tinc la pell vermella com una tomata i un lleuger mareig. Un cop al vestuari, enjego la dutxa i em poso al costat per sentir l'escalfor del seu vapor, al caps d'uns minuts em poso a sota, com que l'aigua crema molt, acabo girant l'aixeta fins a l'extrem contrari, crec que m'he dutxat amb aigua freda, però l'he notada calenta.
El millor, al acabar, el caliu dels amics, que ens han esperat, ajudat i encoratjat, la Mónica i en Cutri, que ha vingut a esmorzar amb nosaltres.
Ens hem divertit i sobretot hem aprés, seguim el camí cap a Puigcerdà.
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/

12/02/17 Per què nedo a l'hivern al mar a pell?

El millor de nedar a l'hivern al mar, es que es un repte cada dia. Podria trobar mil excuses per no fer-ho, prefereixo quedar-me amb la motivació de que em diverteixo fent-ho.
Un repte perquè en el moment en que em quedo només amb el banyador, el gorret de natació i les ulleres, mentre camino per la platja cap a l'aigua, puc sentir com la temperatura ambient refreda ràpidament el meu cos.
Quan començo a entrar dins la mar, només de posar-hi els peus, ja noto la seva fredor, segueixo entrant fins arribar a la cintura, un cop en aquesta situació, toca un petit ritual, agafar aigua amb les mans i mullar-me el pit, potser no serveix de res, no ho sé, però mentalment m'ajuda i en aquest punt, toca entrar del tot, fa mandra, de vegades entro de cop, d'altres compto fins a tres, com si durant aquests segons s'escalfes l'aigua.
Inicio les primeres braçades, compassant la respiració, de vegades em costa entrar el cap. Nedo un xic més ràpid del meu ritme creuer, d'aquesta manera en un màxim de tres minuts, em sento còmode, sorprenentment còmode.
Mentre nedo, noto la fredor i em sento afortunat, molt afortunat, pel moment que estic vivint, em sento viu, intensament viu i  lliure, només em preocupa seguir nedant, només nedar, no em cal res més per tenir-ho tot.
La sensació de control sobre un mateix es addictiva i molt gratificant. Això no vol dir que no calgui molta tècnica i coneixements, apressos a copia de nedar, nedar i nedar durant tot l'any. Cal establir un diàleg del tot sincer amb un mateix. Sense descuidar que es molt important conèixer el medi.
Quan tinc la sort de compartir-ho amb amics, que ens uneix la passió per les aigües obertes i parlem el mateix llenguatge, sense que calgui dir res, és encara més divertit.
Aquest és el sisè hivern que nedo a pell, recordo la timidesa  del 26 de novembre del 2011 en que vaig en començar. Hi ha molt per aprendre encara i nous horitzons per descobrir braçada a braçada.
https://www.facebook.com/Ultraquim https://twitter.com/Ultraquimhttps://www.instagram.com/ultraquim/