UltraQuim

Cinc anys. Que a prop i, alhora, tan lluny queda el moment en què tot va canviar. El patiment no el puc —ni vull— oblidar, però no m’hi submergeixo. Em quedo amb tot el que he après al llarg d’aquest temps. Hi ha coses que ara he de fer amb limitacions físiques, d’altres que no puc fer de cap manera. Tot i això, encara busco la manera de fer-les, i també descobreixo un munt de noves possibilitats. Ara bé, el pitjor no són les limitacions, perquè, a la força, un s’adapta. El més dur és el coi de dolor. Per molt medicament que prengui, acaba fent-se sentir. Sovint, el que turmenta més és saber que, després d’un gest o moviment, apareixerà amb intensitat i es quedarà durant hores, dies o setmanes. I quan el dolor intens dura dies... ho canvia tot: l’humor, les ganes de fer coses, la percepció del que ens passa... tot. Després d’aquests anys, toca reinventar-se —com tantes vegades a la vida—, però aquesta vegada no per voluntat pròpia, sinó per necessitat. Abans de l’accident de trànsit m’...

La novel·la combina amb encert dues línies temporals que es complementen: la creació d’un misteriós ou Fabergé en plena Rússia imperial, i la seva descoberta a l’actualitat, a Girona. L’art és el fil conductor entre passat i present, i entre els seus protagonistes. Alhora, l’obra combina gèneres literaris com la novel·la històrica, la intriga i el misteri. Aquest llibre és un gran viatge: en el temps —des de principis del segle XX fins a l’actualitat, i fins i tot un xic més enllà—, i també en l’espai, amb un recorregut que comença a Sant Petersburg i finalitza a Girona, passant per grans urbs com París i Florència. És també un recorregut per diferents contextos històrics, des de la Rússia imperial fins a la persecució dels jueus.  A més, com tota bona obra, el lector s’ho passa bé i aprèn. Evidentment, tracta sobre els ous Fabergé, però també ens acosta a realitats històriques diverses i sovint oblidades. Aquesta novel·la aconsegueix una cosa molt difícil: atrapar-te i...