Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2025

Segueix-me a Instagram! Segueix-me a Facebook! Segueix-me a Twitter!

13/05/25 Estudiar a la UOC, estar al dia

Imatge
Tenir informació actualitzada sempre és important. Per estar al dia mentre s'estudia a la UOC, hi ha diferents vies: Correu electrònic: és l'eina bàsica de comunicació a la UOC, com era d'esperar en una universitat cent per cent en línia. Dins del campus virtual tenim la nostra bústia de correu, amb un compte personalitzat que ens proporciona la mateixa UOC. Es pot entrar sovint o, com és el meu cas, tenir l'opció activada de reenviament d'una còpia de cada correu entrant a una altra adreça electrònica, la que faig servir en el dia a dia. D'aquesta manera, sempre puc veure els correus al moment. Anuncis: dins cada assignatura, en l'apartat anomenat anuncis, hi ha les comunicacions que fa cada professor, relacionades amb la matèria en qüestió, com quan s'acaba el termini d'entrega de les Proves d'Avaluació Contínua o quan surten les notes, per exemple. Si tenim l'app al mòbil, aquesta ens envia una notificació a cada nou anunci. Fòrums: din...

08/05/25 Llibre: Los siguientes de Pedro Simón

Imatge
Hi ha llibres que a un li arriben al cor; Los siguientes , de Pedro Simón, n'ha estat un d'ells. Es tracta d'una novel·la amb pocs protagonistes: un pare gran, els seus tres fills i els seus dos nets. La història ens fa reflexionar del punt en què els pares són d'edat avançada i els fills es tornen els pares dels seus pares, no sense recordar quan el pare era el pare i els fills eren petits. Un viatge emocional, explicat pels seus protagonistes, amb una diversitat que fa que ens puguem sentir identificats en un personatge o altre, o en parts de tots ells.  El títol de la novel·la és deu per l'ordre successori cap a la mort. Quan som petits som els últims; primer tenim els avis, i aquesta circumstància es veu molt llunyana, però, per llei de vida, a la que marxen els pares, nosaltres som els següents que marxarem.  Pocs llibres ens fan rumiar sobre una part que no es pot separar de la vida, com és la mort, i encara menys de la recta final vital que ens hi porta a nos...