Proposta pel 01/12/19 6 hores de Calella

Quan vas a una cursa per primer cop, ho fas per la novetat. La segona vegada ja és per millorar la marca i a partir d'aquí cal que tingui quelcom especial per a tornar-hi. Hi he participat en nou ocasions, en una prova a la que tinc molta estimació.
No només pels organitzadors, que viuen l'atletisme amb passió i saben entendre el que sentim, mentre correm, a primer cop d'ull. M'agrada perquè és prou aprop de casa, per no haver de matinar massa.
És especial perquè  tothom acaba al mateix moment a les 6 hores de començar, la incògnita està en la distància que cadascú aconseguirà fer, no el temps.
M'encanta el recorregut, un circuit de 3 quilòmetres, 1,5 km d'anada i el mateix recorregut per tornar, en un passeig planer, majoritàriament de terra, on no hi passen cotxes, amb molta vida al voltant. Tenir avituallament cada 3 km, ho fa molt còmode i no cal dur res a sobre, inclús hi ha fonts i lavabos pel camí.
Durant sis hores ens anem veient les cares, animant, saludant, compartint anècdotes i, si cal, deixant anar les penes.
Es fa en el passeig que hi ha arran de mar, a Calella, d'aquesta manera mentre els pulmons es van obrint per poder agafar més aire, entra el dolç aroma salat que tant m'agrada.
Al acabar, entrega de trofeus com a la majoria de proves competitives i dinar de germanor tots junts, com a quasi cap. El dinar, no és en un restaurant de cinc forquilles, si amb persones de categoria. Que millor que acabar compartint taula, després de fer el que ens agrada, amb els companys corredors i l'organització.

19/10/19 Cursa 100 km de Caldes - Corre pels que no poden

100 quilòmetres per endavant i un munt d'amics amb qui compartir la cursa. Voluntaris i organitzadors, que ens ho fan tot més fàcil, sota l'atenta mirada del mestre de l'ultrafons i creador de l'esdeveniment, en Paco Robles.
El temps de tall és de 15 hores, no vaig sobrat, doncs quasi sempre em moc per sobre de les 14 hores i alguna vegada pel damunt de les 15. Són 40 voltes en un circuit de terra de 2,5 km. Una distància còmode, que permet menjar, beure i agafar o deixar roba a cada poc.
L'estratègia és fer durant les 5 primeres hores, 40 km, en les 6 següents, 40 km més i en les últimes 4, els 20 restants.
El primer tram de cinc hores, em trobo molt bé, compartint voltes amb l'un i amb l'altre. Acabo superant l'objectiu i em situo en 42,5 km. No he forçat la màquina i em sento amb forces per a continuar.
La calor va apretant. En el tram més exposat, el vent és en contra i juntament amb el sol, que dona sense miraments, em va desgastant. Tinc mareig i l'estómac regirat. M'acompanya la sensació, de que avui no és el meu millor dia.
Durant unes tres hores, caic en el meu propi infern. M'enfonso. El malestar i les circumstàncies ambientals, m'estan castigant molt mentalment.
Volta a volta, veig com l'avantatge que duia de 2 quilòmetres, es va esfumant i que mica en mica, se m'escapa la carrera. Tinc l'esperança, de no haver forçat i haver afluixat a temps, perquè que una vegada baixi la calor, pugui trotar i recuperar.
Així és, quan duc 9 hores de cursa, torno a córrer i vaig esgarrapant temps a cada volta. Per a situar-me a les 11 hores en 78,5 km. 1,5 km menys dels que m'havia proposat.
Corro, mentre tinc llum de dia.
Una vegada, assoleixo els 85 km, en 12 hores, estic en línia en l'objectiu proposat. Sé que ho tinc a l'abast de la mà, segueixo parant a cada volta a menjar i a hidratar-me.
Amb el frontal, amb la confiança de que ho aconseguiré i pas ferm. Volta a volta, rasco minuts al cronometre, per aturar-lo en 14 hores 29 minuts i 25 segons, lluitats del principi fins al final. 

He gaudit, intensament, del dolç patir de la llarga distància.

Escrit relacionat:
Proposta pel 19/10/19 Cursa 100 km de Caldes - Corre pels que no poden

13/10/19 Nedar per nedar a Begur

Hi ha dies per competir i fer travessies organitzades, que estan molt bé, i jornades de nedar per nedar.
Com aquesta trobada, organitzada per un gran amfitrió, en Tatxo, amb la complicitat de la Camino. Que ens ha fet retrobar, a amics que varem descobrir junts, ja fa anys, les aigües obertes, més enllà de les travessies d'estiu. I que ens anem retrobant, sempre amb l'aigua salada ben aprop. La distància a nedar no importa, l'important és assaborir el moment.
L'escenari, Begur, concretament Sa Tuna. Un indret amb màgia. Un paratge on no costa entrar a nedar, el que costa és sortir, és com al matí, quan sona el despertador i fas cinc minuts més, desitjant que els cinc minuts, mai s'acabin.
Els protagonistes, amics i companys de braçades, de ritmes i interessos molt diversos. Però amb un desig que ens uneix, fruir de les aigües obertes.
D'actriu convidada, la mar, que ha vingut a jugar amb nosaltres, amb onades llargues. De les que et fan volar, quan les tens a favor i a les que una vegada tens de cara, els agafes la cadència, per fluir amb elles. És com un ball que es fa per parelles, i tots tenim la mateixa, la mar. Que ens gronxa i ens sap portar, ens enlluerna amb la vida que hi ha dins l'aigua i ens fa entrar la sal ben endins, fins el lloc on els somnis esperen per sortir.
Hi ha poques coses millors que compartir il·lusions, amb qui compartim passions. Costa marxar i acomiadar-se, tot i que sabem que ens retrobarem. Amics, ens veiem al mar!

05/10/19 Oncotrail

Primera vegada que faig una cursa per equips, fent relleus entre nosaltres. L'Oncotrail es divideix en 10 etapes, per completar un total d'uns 100 quilòmetres. L'equip el composem 8 persones, companys de feina, més la Teresa i Lídia, que ens fan suport. En tot moment hi ha d'haver quatre integrants de l'equip corrent.
D'entrada, em toca fer el tram 3 i el 4. De Llafranc fins a la platja del Racó de Pals. El cel està ennuvolat i mica en mica, deixa pas al sol, que apreta i juntament amb la forta humitat, fa que transpirem molt. Corro al meu ritme, sé que les curses llargues no és decisiu com es comença, l'important és com s'acaba. En aquest dos trams hi ha pujades llargues i baixades bastant dretes, que no son el meu fort. El recorregut arran de costa, emplena els sentits i fan que passin en un no res, els 20,3 km d'aquestes dues etapes.
Mentre no corro puc gaudir de l'espectacular ambient de la prova. Trobo molts amics i coneguts que hi participen. Soc testimoni de com els voluntaris es desviuen, perquè no ens falti de res.
Em torno a enganxar a la cursa a Pals, al tram 6. Una delícia per córrer, pla i amb bon ferm on trepitjar. Arribo tant bé, que decideixo encarar seguidament el tram 7, que enfila fins a Fitor. Fa molta calor, és qüestió d'anar amb el cap fred i el cor calent. Pel camí uns dels integrants de l'equip, té rampes i mareig, a causa, d'una deshidratació. Una vegada passat l'ensurt inicial, cal agafar paciència i anar al seu pas, per fer els quatre quilòmetres que ens separen de  Fitor. A un company mai se l'abandona. Completo els 22,6 km de les dues etapes.
Mentre corren els altres integrants de l'equip, tinc unes hores per gaudir l'ambient, menjar i adonar-me de l'afortunat que soc, per poder fer el que m'agrada.
Faig l'última etapa, el tram 10, de només 7,6 km. El company ja està recuperat i corre amb nosaltres. És de nit,la temperatura és ideal, em trobo genial. Amb la sensació que podria seguir corrent unes desenes de quilòmetres més, avui no toca. Toca creuar la línia d'arribada i celebrar l'èxit col·lectiu. No només del nostre equip, sinó de l'Oncolliga, que any rere any, aconseguix fer de l'esport, una magnífica manera d'ajudar als malats de càncer.
Ha estat una experiència divertida i gratificant. Amb ganes de tornar a participar-hi el 2020.

Tracks: Trams 3 i 4 / Trams 6 i 7 / Tram 10

Proposta pel 19/10/19 Cursa 100 km de Caldes - Corre pels que no poden

Que per què correré aquests 100 km? Pels que no poden. Aquesta vegada, més que mai, córrer té un sentit especial. Ajuntar esport i solidaritat és una gran combinació. 
Poder ajudar als altres, fent una cosa que ens encanta, ho fa molt senzill.  A Caldes de Montbui, organitzen per vuitè any, aquesta prova de caràcter solidari amb Afanoc i la Casa Els Xuklis.
El circuit de 2,5 km, és en un lloc amb encant, a Torre Marimon, totalment de terra, com es pot veure  a la foto que acompanya aquest escrit. S'hi pot anar a fer les voltes que és vulgui, cadascú es pot marcar el seu objectiu, per uns pot ser fer 1 volta al circuit o 4 o 20 o en el  cas dels 100 km, 40 voltes. Ens podem inscriure per fer la distància d'una marató, 100 km individual o 100 km per equips.
 A l'organització hi ha el mestre Paco Robles, que acumula més quilòmetres a les cames en un any, que molts en tota una vida.
 Hi aniré amb una gran pretensió, la de disfrutar. Vull gaudir de córrer amb part de la meva família de llarga distància, amb intenció de donar-ho tot per aconseguir completar els 100 km, i que sigui el meu repte número 33 de 100 km o més a peu.