30/08/19 Baix Empordà amb caiac. Primer dia

Caiac carregat i a l'aigua, que a l'aventura hi falta gent. Surto al voltant de les nou de matí, la mar està tranquil·la i tinc una bona predicció marítima.
Del Port de Platja d'Aro, fins al de Palamós, vaig en línia recta, per creuar el port de Palamós quan abans. Encara no duc navegat ni deu quilòmetres, que entra una mica de vent de cara, aixecant onades llargues de maror, de bon navegar, tot i que no me les esperava, la cosa no dura ni una hora. I després, durant tot el dia, la mar serà una bassa d'oli.
Primera parada a la platja del Castell, per menjar, estirar cames. Aquí, tinc un incident, que està apunt de costar-me l'aventura. Al caminar per la platja, per anar a llençar deixalles, ensopego amb una pedra, just impacta amb el quart dit del peu esquerra. Em fa molt mal. La primera impressió és pensar que potser me l'he trencat, però no tinc tant dolor, com la vegada que em vaig trencat el dit gros. Decideixo seguir.
Tinc moltes ganes de navegar i navegar, la mar acompanya i fa un sol de ple estiu. Parada per dinar, al quilòmetre 28, en una cala petita i solitària, a Begur. Miro el dit del peu, està de color lila intens, segueix fent molt mal i ara que s'ha refredat la patacada, sé del cert que només ha estat una trompada forta, em sento afortunat.
Vull fer nit a Cala Ferriola, tinc 19 km per endavant, que faig sense desembarcar, d'una tirada, amb una petita parada a l'alçada de l'Estartit, per, des del mar, mirar els mapes de vent  pel dia següent.
Pas per la Roca Forada i ja estic a Cala Ferriola, quan arribo encara queda una hora llarga de claror.
Aprofito per sopar amb l'última llum del dia, per coses del destí hi ha una cadira de fusta, que algú ha deixat i una pedra, just davant del mar, amb l'alçada ideal per a fer de taula. Ni el millor restaurant el món, podria estar més a primera línia de mar.
He navegat 47 km, amb només dues parades, 9 hores i 20 minuts al damunt del caiac, estic baldat. Amb la primera foscor, ja estic dins la tenda.
M'estiro tanco els ulls i en res, escolto soroll i veus que s'acosten. Surto de la tenda, veig quatre nois, a l'altre extrem de la platja, han vingut caminant. Vaig a parlar amb ells, perquè tendim a tenir por al desconegut, si ens coneixem i intercanviem impressions, deixarem de ser desconeguts i tots plegats tindrem una millor experiència. Després de parlar una estona, em quedo tranquil. 
Em deixo endur per la son, mentre l'anar i venir de les onades en els còdols de  la platja, em fan de cançó de bressol.

Tots els escrits de l'aventura a: Caiac Baix Empordà 2019