09/09/19 Volta a Girona en btt. Dia 2: Sant Joan de les Abadesses - Albanyà

Cal llevar-se ben d'hora per a perseguir somnis i aprofitar el dia.
Recullo la tenda i cal tornar a guardar tot el material. És tot un tetris, aconseguir encaixar-ho tot i sobretot, que quedi ordenat i a mà, el realment necessari.
A partir de Sant Pau de Segúries, el gps perd els satèl·lits a cada poc, tot i que no està ennuvolat i el tram fins a Sadernes és per una carretera solitària, però molt oberta per a rebre bé el senyal. Estic tranquil, duc els tracks en el mòbil. Durant  aquest tram, puc gaudir de les múltiples tonalitats de verd, que em regala l'Alta Garrotxa.
Fins Sadernes, és ràpid, per asfalt i fa baixada. A partir d'aquí tot canvia. El primers quilòmetres puc anar pedalant, tot i anar amunt, és una pista relativament en bon estat. Els últims, resulta impossible, molta pedra o més ben dit, molts pedrots, que sense càrrega, ja em costaria de pujar-hi al cim de la bici, però carregat no en sé prou. Cal baixar de la bici i empènyer, és part del joc. Hi ha trossos que em fan suar la gota, amb pedra solta, que mentre pujo, patino cap avall, jo i bici. Paciència i anar fent.
Són unes quantes hores de mal fer. No sé quantes, s'ha fet molt llarg! Arribo al punt més alt de la jornada, el coll de Riu, de 990 metres d'alçada, la veritat és que els últims 300 metres positius han costat.
Toca baixar, primer per pista amb pedres, que no em permet anar molt ràpid, però si al damunt de la bici. Per després agafar una pista emporlanada i revirada de bon pedalar.
Les previsions per la nit i per l'endemà, són molt dolentes. Donen pluges intenses, faré nit sota sostre, en un alberg encantador, la Rectoria d'Albanyà.
Comparteixo habitació, aventures i taula per sopar. Amb en Marco, italià, que està fent la transpirinenca a peu, en solitari i amb una motxilla de 15 kg a l'esquena, duu 32 dies caminant, des d'Irún. I amb l'Iñaki, de Navarra, que també la fa, però en sentit invers, ha començat al Cap de Creus.
Conèixer persones com ells, és un premi de l'aventura, segurament no coincidirem mai més. Les experiències, dubtes, inquietuds i els moments que hem compartit, ho tindrem per sempre.
La predicció per demà, és molt dolenta, decideixo, igual que els meus companys, que després d'esmorzar decidirem, si seguim o passem un dia més a l'alberg.
El gps no ha funcionat bé, marca 233 quilòmetres, que evidentment no he fet. Calculo que han estat uns 66 km amb uns 1.300 metres positius.

Tots els escrits de l'aventura a: Volta a Girona en btt 2019