13/09/19 Volta a Girona en btt. Fotos i tracks

1r dia: Garmin Connect Wikiloc Sant Feliu de Guíxols - Sant Joan de les Abadesses
2n dia: Garmin Connect Wikiloc Sant Joan de les Abadesses - Albanyà (error en el quilòmetratge són uns 66 km)
3r dia: Garmin Connect Wikiloc Albanyà - Llançà
4t dia: Garmin Connect Wikiloc  Llançà - L'Estartit
5è dia: Garmin Connect Wikiloc L'Estartit - Sant Feliu de Guíxols

Àlbum de fotografies

Tots els escrits de l'aventura a: Volta a Girona en btt 2019

12/09/19 Volta a Girona en btt. Dia 5: L'Estartit - Sant Feliu de Guíxols

No ho tenia previst, ni duc el track, deixar-se endur és part de l'aventura.
Canvi de ruta. Estic a L'Estartit i avui, acabo l'aventura a casa, a Sant Feliu de Guíxols. Tot i que hi aniré, passant per Girona ciutat, fent camí per la ruta del Ter. Per fer parada a Llagostera, i dinar amb la mare. Aquest regal de la vida, que és la mare, regal que gaudeixo tant com puc. Faré uns quaranta quilòmetres de més, l'arròs de la mare s'ho val.
Ahir a la nit, vaig descarregar el track al mòbil, perquè la ruta està marcada direcció cap al mar i jo vaig a l'inrevés. Sabent quina és la propera població, és molt fàcil de seguir, doncs estan indicades en les principals cruïlles. Només hi ha dues ocasions, que he de mirar mòbil.
Abans d'iniciar la jornada de pedaleig, cap a la platja. A veure com el sol s'alça majestuós, rere les Illes Medes.
El paisatge, resseguint el Ter, és una delícia, planer i ple de camps. Conreus de tots tipus, des de pomers, fins a menjar pel bestiar. Passant per pobles tranquils i amb encant. Encant només trencat, per un parell de gossos, que em venen a trobar de males maneres i amb moltes ganes de bordar, res que amb quatre crits, no es solventi.
Una vegada a Girona, a l'alçada de l'Hospital Josep Trueta, hi ha un raconet espectacular. On es pot escoltar i veure el riu amb tota la seva força. Un indret on aturar-se i gaudir-lo sense presses.
Enmig de la ciutat de Girona, em paro en el mateix punt on ho vaig fer, just fa quatre dies, el primer dia de l'aventura. Han passat tantes coses, tantes vivències, que sembla que hagin estat setmanes. Fer el que a un li apassiona, afegeix temps a la vida.
Segueixo fins a Llagostera, on paro a dinar. Bon aliments i millor companyia. Com a casa enlloc.
Emprenc de nou la marxa, sé que s'acaba. Estic fent el tram de via verda que més conec, i que faig pràcticament cada cap de setmana per anar a casa la mare, tot i així el gaudeixo amb ulls de primera vegada.
De nou a casa, després de pedalar, avui 98 quilòmetres, amb 414 metres de desnivell positiu. Acumulant 460,2 quilòmetres pedalats amb 4.842 metres de desnivell positiu.


Una aventura per emmarcar. Recorregut variat, descobrint part dels encants de la província de Girona i de la seva gent. 

Tots els escrits de l'aventura a: Volta a Girona en btt 2019

11/09/19 Volta a Girona en btt. Dia 4: Llançà - L'Estartit

Surto del confort de l'alberg i la tramuntana em treu la mandra, només creuar la porta.
No duc ni vint minuts pedalant, que la pluja em ve a acompanyar, només durant una horeta.
A Port de la Selva, no puc evitar parar-me a contemplar com les onades, entren en força a la seva platja. Durant una estona, entre la pluja i les esquitxades de la mar; estic moll d'aigua dolça i salada, alhora.
Vaig per asfalt, fins a Cadaqués. La carretera és revirada i molla, però de molt fer i amb poc trànsit.
Una vegada a Cadaqués, inicio un dels trams que més tinc ganes de fer d'aquesta ruta, és el que porta fins a Roses, per pistes forestals i que en una part, està tallada als vehicles a motor. És un recorregut muntanyenc arran de mar. La tramuntana bufa amb tanta força, que he de fer alguns metres a peu, perquè en pujada, en els trams exposats, el vent em tira de costat i em podria fer caure.
Al quilòmetre 34, tinc l'únic ensurt mecànic de l'aventura. Degut al trontoll del camí pedregós i a que no ho he revisat, des que  vaig sortir de casa. S'afluixa el passador de la roda posterior, peça on va enganxat el remolc. La bici queda frenada de cop. Per sort no és res, ho collo i ja està. L'excés de confiança, ha estat apunt de fer-me una molt mala jugada.
Paro a dinar a Roses i succeïx la màgia. Aparco la bici i la jaqueta, per entrar a dinar, sota sostre. I al sortir, la negror ha marxat i la tramuntana ha deixat de bufar amb intensitat. Amb la planxa plena, tot es veu millor i a més la climatologia hi acompanya.
Al meu pas pels Aiguamolls de l'Empordà, trobo un munt de gent, pedalant i caminant. Observant un indret on va la pena parar, a cada poc, per, simplement, veure la vida passar. O més ben dit, viure per una estona al ritme que marca el batec del cor.
A L'Escala coincideixo de nou amb l'Alex, cicloturista que està fent la Pirinexus i que ens vam conèixer fa tres dies. Ell fa nit aquí, jo decideixo anar fins a L'Estartit, he localitzat un càmping bé de preu, per fer-hi nit. L'inconvenient és que hi he d'arribar abans de les vuit del vespre, toca donar-li als pedals, arribo just, just, només han sobrat cinc minuts de rellotge. Els últims quilòmetres, he hagut de donar-ho tot. Arribo al càmping, després pedalar 100,2 km, amb 955 metres positius.
Una agradable i llarga conversa, amb les noies de recepció, dóna pas a sopar i dormir.
A la tenda de campanya, no passa res sinó és del tot còmode dormir-hi. No em cal somiar. Perquè si estic dins, vol dir, que estic vivint un somni.

Tots els escrits de l'aventura a: Volta a Girona en btt 2019

10/09/19 Volta a Girona en btt. Dia 3 : Albanyà - Llançà

Plou. Només obrir els ulls, escolto la pluja, no és molt forta, si constant. Segueixo el pla establert. Esmorzar amb la companyia d'en Marco i l'Iñaki.
Les prediccions per la zona on ens trobem i anem, no són tant dolentes, donen una finestra de les 10 del matí, fins a les 19 hores, sense pluja intenses. Ha d'entrar tramuntana i això sembla que ho frenarà. Tots decidim que seguirem camí.
Abans de començar a pedalar, m'asseguro allotjament sota sostre. Dintre les opcions que vaig estar buscant ahir a la nit, per internet. Aniré a l'alberg, Costa Brava de Llançà, crec que hi puc arribar abans de les 19 hores.
Surto amb una mica de pluja suau, que intermitentment es manté, durant les tres primeres hores. Segueixo el camí natural de la Muga. Rodo amb vistes al pantà de Boadella, vistes que omplen la mirada.
Mica en mica va entrant la tramuntana, i pujant la seva intensitat.
 
Pedalar al costat d'un riu, sempre és un plaer pels sentits. Abans de Pont de Molins, al km 22 de la jornada, trobo una gorga espectacular. No puc evitar parar-me, a gaudir de l'espectacle de la natura.
El camí és pista de terra, a estones amb moltes basses i terreny una mica fangós, que fa més lent avançar. Mentre el cel, em va intimidant amb la seva grisor.
A partir de Castelló d'Empúries, cal seguir  per carreteres asfaltades, poc transitades i amb bon ferm.
A l'alçada de Vilajuïga, hi ha el castell de Quermançó. Només cal desviar-me un parell de quilòmetres de la ruta. En els últims anys, hi he passat, un munt de vegades aprop, en cotxe, per motius laborals i sempre amb el pensament, hi he d'anar. Potser avui, amb la negror del cel i la tramuntana que bufa forta, no és el millor dia, però que carai, les ocasions estan per aprofitar-les. Sempre és millor penedir-se del que s'ha fet, que del que es deixa per fer. Així que cap al castell, hi pujo amb bicicleta i tot. Valia la pena d'anar-hi, lloc amb encant i bones vistes.
Arribada a l'alberg, sense mullar-me, tot un èxit i dintre del marge de temps, que m'havia proposat. Avui tinc vitroceràmica per cuinar el sopar, tot un luxe.
He pedalat 68 quilòmetres amb 407 metres positius. Creuant l'Alt Empordà. Si hi hagués hagut predicció de que el temps s'arreglava a la nit, hagués rodat una mica més. Amb la intenció de dormir en alguna caleta tranquil·la. Degut al mal temps ho faré en la comoditat d'un alberg, no hi ha mal que per bé no vingui.

Tots els escrits de l'aventura a: Volta a Girona en btt 2019

09/09/19 Volta a Girona en btt. Dia 2: Sant Joan de les Abadesses - Albanyà

Cal llevar-se ben d'hora per a perseguir somnis i aprofitar el dia.
Recullo la tenda i cal tornar a guardar tot el material. És tot un tetris, aconseguir encaixar-ho tot i sobretot, que quedi ordenat i a mà, el realment necessari.
A partir de Sant Pau de Segúries, el gps perd els satèl·lits a cada poc, tot i que no està ennuvolat i el tram fins a Sadernes és per una carretera solitària, però molt oberta per a rebre bé el senyal. Estic tranquil, duc els tracks en el mòbil. Durant  aquest tram, puc gaudir de les múltiples tonalitats de verd, que em regala l'Alta Garrotxa.
Fins Sadernes, és ràpid, per asfalt i fa baixada. A partir d'aquí tot canvia. El primers quilòmetres puc anar pedalant, tot i anar amunt, és una pista relativament en bon estat. Els últims, resulta impossible, molta pedra o més ben dit, molts pedrots, que sense càrrega, ja em costaria de pujar-hi al cim de la bici, però carregat no en sé prou. Cal baixar de la bici i empènyer, és part del joc. Hi ha trossos que em fan suar la gota, amb pedra solta, que mentre pujo, patino cap avall, jo i bici. Paciència i anar fent.
Són unes quantes hores de mal fer. No sé quantes, s'ha fet molt llarg! Arribo al punt més alt de la jornada, el coll de Riu, de 990 metres d'alçada, la veritat és que els últims 300 metres positius han costat.
Toca baixar, primer per pista amb pedres, que no em permet anar molt ràpid, però si al damunt de la bici. Per després agafar una pista emporlanada i revirada de bon pedalar.
Les previsions per la nit i per l'endemà, són molt dolentes. Donen pluges intenses, faré nit sota sostre, en un alberg encantador, la Rectoria d'Albanyà.
Comparteixo habitació, aventures i taula per sopar. Amb en Marco, italià, que està fent la transpirinenca a peu, en solitari i amb una motxilla de 15 kg a l'esquena, duu 32 dies caminant, des d'Irún. I amb l'Iñaki, de Navarra, que també la fa, però en sentit invers, ha començat al Cap de Creus.
Conèixer persones com ells, és un premi de l'aventura, segurament no coincidirem mai més. Les experiències, dubtes, inquietuds i els moments que hem compartit, ho tindrem per sempre.
La predicció per demà, és molt dolenta, decideixo, igual que els meus companys, que després d'esmorzar decidirem, si seguim o passem un dia més a l'alberg.
El gps no ha funcionat bé, marca 233 quilòmetres, que evidentment no he fet. Calculo que han estat uns 66 km amb uns 1.300 metres positius.


Tots els escrits de l'aventura a: Volta a Girona en btt 2019

08/09/19 Volta a Girona en btt. Dia 1: Sant Feliu de Guíxols - Sant Joan de les Abadesses

Tot carregat a la bicicleta i amb molta il·lusió, mentre despunta el dia, inicio l'aventura.
Els primers cent quilòmetres, són per les vies verdes que enllacen Sant Feliu de Guíxols amb Olot, itinerari que conec de sobres. He recorregut el tram de Sant Feliu de Guíxols a Girona, sense exagerar, més d'un centenar de vegades, sinó en són dues-centes. I el de Girona a Olot, en no menys de quaranta ocasions, tot i que sempre sortint de Sant Feliu de Guíxols. Hi ha qui pot pensar que ho tinc avorrit, al contrari. Tendim a estimar el que coneixem, i tinc la sort, de conèixer i de seguir amb ganes de pedalar-hi. Les vies verdes de Girona, em tenen enamorat,  tenim la fortuna de tenir una estructura per pedalar amb comoditat i seguretat, no aprofitar-ho seria una ximpleria.
Una vegada a Olot, parada per dinar i a encarar el punt més alt de la jornada. El coll de Santigosa de 1.064 metres d'alçada, no està malament, tenint en compte que he començat al nivell del mar.
Es va posant gris, molt gris. La xafogor es fa pesada. Acaben caient quatre gotes, sobre la meva pell molla per l'esforç de la pujada i l'alta humitat.
Una vegada assolit el coll, em plantejo un petit repte. Arribar al càmping on vull fer nit, sense fer servir llum, ni pedalar a les fosques. Vol dir que cal donar-li als pedals, em diverteixo com el nen petit que soc.
Una vegada en el càmping, coincideixo amb l'Alex. Un ciclista que avui ha iniciat la Pirinexus amb bicicleta i alforges. Que a més ens hem trobat durant la ruta. Intercanviem somnis, experiències i inquietuds aventureres.
Arriba l'hora de dormir, després de pedalar 127,8 km, amb 1.665 metres de desnivell positiu, estic cansat. Entro dins el sac i puc escoltar com una fina pluja, cau sobre el sostre de la tenda. La millor cançó de bressol que podria tenir.

Tots els escrits de l'aventura a: Volta a Girona en btt 2019

07/09/19 Volta a Girona en btt. Material

Equipament
1 casc, imprescindible per anar en bici
1 buff
2 mallot màniga curta
1 mallot màniga llarga, pels matins i els vespres
1 camiseta cotó i 1 forro polar per quan no pedali, i estigui dutxat
1 jaqueta de ciclisme, per abrigar als vespres i per si canvia el temps
1 impermeable, per si plou, cosa probable segons les prediccions
1 pantaló impermeable, per si plou amb intensitat
1 joc de manguitos
1 armilla paravent, per poder jugar amb l'equipació
1 jocs guants, d'anar en bici d'estiu
3 calçotets
3 parells de mitjons
2 culotte curts
1 malles llargues, per si fa fred les puc dur a sota el culotte al pedalar i per al acabar la jornada em serviran de pantalons llargs
1 sabatilles btt, amb cales pels pedals automàtics
1 sabatilles, per mourem un cop deixi de pedalar i per si cal empènyer la bici per alguna pujada tècnica.
1 xancles, per dutxar-me
1 ulleres de nedar, que ocupen poc i sempre van bé per fer una remullada.

Cura personal
1 ulleres de sol
1 crema solar, imprescindible cuidar la pell
1 repel·lent mosquits, amb l'estima que em tenen, el tinc que dur si o si
1 blister ibuprofé i 1 reflex en esprai
1 gel de bany i 1 pinta per higiene personal
1 rotllo paper higiènic
6 tovalloletes humides individuals, higiene d'emergència
2 paquets mocadors paper
1 tovallola petita

Eines bicicleta
2 camara roda del remolc
1 camara per les rodes de la bicicleta, duc tubular, és altament improbable que la necessiti a menys que ragi la coberta 
1 manxa  de peu, és voluminosa, però altament pràctica i per repassar la pressió de les rodes tubulars és el més còmode
2 cartutxos gas i 1 adaptador, per si la manxa fallés
1 joc d'eines canviar la camara
1 tronxacadenes
1 multi-eines i 10 brides, mai saps perquè les faràs servir i sempre et treuen d'algun contratemps
1 pot oli, per anar lubrificant la cadena.
1 joc de recanvis específics del remolc

Il·luminació
1 Frontal a piles i les seves piles de recanvi per acampar
1 focus i 2 bateria, per si he de circular de nit, tot i que no ho tinc previst
1 llum posterior vermell per la bici, seguretat passiva

Seguretat
2 cadenes per lligar la bici quan dormi o quan l'hagi de deixar per anar a comprar
1 esprai pebre, per si algun animal té ganes de fer-me la guitza

Estris cuina
1 fogonet i 2 bombones de gas per cuinar, una està apunt d'acabar-se
1 joc estris per cuinar, olla i paella/plat d'alumini i got
1 cullera, 1 forquilla i 1 navalla
1 encenedor
1 fregador i rentavaixelles liquid per rentar els estris

Electrònica
1 gps amb tracks carregats i 8 piles recarregables pel mateix
1 càmera fotos
2 bateries externes, 1 de 4.400 i 1 de 9.000 de mAh
1 cable per carregar mòbil tipus C i 1 cable usb  per carregar la càmera i les bateries externes
2 endolls usb, per quan tingui a l'abast algun endoll
1 telefon mòbil, que per optimitzar la bateria i per viure l'experiència al màxim duré en mode avió

Per fer nit
1 Tenda de campanya
1 Màrfega auto-inflable
1 Sac de dormir
1 Terra tenda campanya, per si cal reforçar el de la tenda o tapar la bici i el remolc.

Varis
1 llibreta i 2 bolis per apuntar les vivències
1 bidó d'aigua
2 bosses petita estanca

Per suposat la bicicleta tot terreny.
També duré barretes, galetes i fruita per entre hores i  menjar per un parell de dies, que aniré proveint sobre la marxa. I un pot de plàstic amb tapa, on hi porto pa de motllo i embotits, que tinc sempre molt a mà, per anar menjant cada dos, tres hores.
Tot plegat ho duré en una petita alforja posterior de 13 litres, amb la seva corresponent funda de pluja i un remolc bob yak, que va a l'eix de la roda posterior, que duu una bossa estanca de 94 litres, a la que hi afegiré una bossa estanca de 40 litres, al damunt aguantada per cintes elàstiques, on posar-hi el que necessito tenir a mà durant la jornada de pedaleig.


Tots els escrits de l'aventura a: Volta a Girona en btt 2019

Aventura del 08 al 12/09/19 Volta a Girona en btt

Quatre o cinc dies i  uns 425 quilòmetres aproximadament de camins, pistes i alguna carretera secundaria per endavant. Rodant en solitari amb la BTT i el remolc, carregant tot el material necessari per aquesta aventura.
El recorregut el vaig dissenyar l'any passat i el vaig fer en sentit contrari el mes de maig. La veritat és que em va agradar molt i tinc ganes de repetir-lo, segur que hi trobo nous racons i gaudeixo de nou, dels que vaig conèixer.
La Volta a Girona a grosso modo serà:  Sant Feliu de Guíxols - Girona - Olot - Sant Pau de Segúries - Sadernes - Albanyà - Pont de Molins - Castelló d'Empúries - Llançà - Cap de Creus - Roses - Sant Pere Pescador - Palafrugell - Sant Feliu de Guíxols.
Les prediccions pinten malament. El dimarts, el tercer dia pot ser una jornada d'aiguats i tot i que la ruta és per fer en quatre dies, si n'estic un de parat, ho faria en cinc, per sort tinc aquest dia de marge.
Al no tenir bones previsions, he decidit no fer masses plans, ni etapes. Com que disposaré de tota l'informació en el palmell de la mà, quan pari a dinar, miraré els mapes i com pinta la cosa, per decidir on fer nit. L'idea és pernoctar en tenda de campanya, ja sigui en càmping o no, duré tot el necessari i equipament per a poder cuinar. Si cal sostre, hauré de buscar algun alberg o hostal.
Si les circumstàncies ho requereixen, retallaré recorregut, ja porto carregades al gps, diferents rutes per escurçar camí.
No sé com anirà, ni que acabaré fent, el que sé del cert és que m'ho penso passar bé!


Tots els escrits de l'aventura a: Volta a Girona en btt 2019

04/09/19 IronCasa'19 (IronMan casolà)

El tram de natació és tot un premi. Veient sortir el sol, sense embarcacions, podent gaudir d'una gran vida marina. En aquest recorregut m'acompanya en Sergi. Surten 4.010 metres, com sempre nedats a pell, de molt bon fer.
Pas per casa, Sant Feliu de Guíxols, canvi d'equipació i a pedalar. Són quatre voltes, d'aproximament 45 km cadascuna, fent parada a Llagostera per aprovisionar-me. Per no carregar l'esquena, duc muntada una petita alforja central al darrere, on hi duc el necessari.
A la primera volta, parada a Llagostera per esmorzar, és la de més bon fer. Estic fent el tram de via verda, que més em conec, i això és bo i és dolent. Rodo a bon ritme.
Segona volta, tinc l'al·licient, que al pas per Llagostera, pararé a dinar, uns macarrons de la mare, fets especialment per l'ocasió. I aquest pensament, és una gran motivació!
La tercera volta, la que a priori, sembla la més ensopida, doncs no he de pasar per casa, per a res, té sorpresa. En Sergi, s'apunta a fer-la, genial! La que havia de ser la pitjor volta, acaba sent la més amena.
La quarta i última volta en bici, va segons el previst. Arribo a LLagostera, per sopar, més macarrons de la mare, amb l'última claror del dia, pels pèls no he de muntar el llum. Sopo i a seguir, la nit és preciosa, la lluna creixent no il·lumina gaire, al no haver-hi núvols es pot contemplar d'un cel estrellat.
Acabo el tram de bici content, he aguantat el ritme inicial, sense decaure, que era el que m'havia proposat.
Canvi d'equipació, motxilla a l'esquena i a córrer.
Tinc una grata sorpresa, en Miquel Angel, m'acompanya durant 7 quilòmetres, del 6 al 13, té mèrit, és de matinada.
Fins la mitja marató, tot va de fabula, corrent, trotant, avanço camí. Paro a menjar un entrepà i segueixo corrent. Al voltant de les cinc de la matinada, em ve una davallada important, la son em passa factura, m'adormo, ja sigui trotant o caminant, faig passos en fals, amb l'incomoditat que això origina. La via verda és ample, tant estic al costat dret, com a l'esquerre, vaig fent ziga-zaga. Estic hores amb aquesta horrible sensació, que va donant pas a l'esgotament físic. Em trobo relativament bé, sense cap dolor estrany, i alhora em sento buit, com si ja ho hagués donat tot.
Els últims sis quilòmetres, que no són res, es fan eterns! Sembla que no arribi mai!
Han estat un total de 25 hores i 31 minuts, molt intensos, plens de sensacions i emocions a flor de pell, amb un final molt dur, que m'ha fet gaudir del dolç patir de la llarga distància.
Tracks:    Natació    Bicicleta    A peu

Escrit relacionat:
Repte pel 04/09/19 IronCasa'19 (IronMan casolà)

Repte pel 04/09/19 IronCasa'19 (IronMan casolà)

Aquest serà l'IronMan casolà, més casolà de tots els que he fet fins ara.
El recorregut de casa a casa. Des d'on visc, Sant Feliu de Guíxols, fins on sóc nascut, Llagostera.
És autogestionat, amb l'excepció del nedar, serà en solitari.
La natació serà a Sant Feliu de Guíxols, anar i tornar a primera hora del matí, fins a Cala Vigatà, per completar els 3,8 km.
El tram de bicicleta serà amb la btt, per les vies verdes de Sant Feliu de Guíxols fins a Llagostera i tornar. Fent 4 voltes, de 45 km +/- cadascuna, si falta algun quilòmetre, l'acabaré de fer repetint part del recorregut, fins completar els 180 km.
El tram de córrer, és el mateix que el de la bici, escurçant una mica el circuit, per a fer els 42.2 km, amb motxilla a l'esquena, amb el que pugui necessitar.
Els avituallaments, com no podria ser de cap altre manera, seran a Llagostera, a casa la mare. Hi faré tres parades, per esmorzar, dinar i sopar, els dos darrers àpats, consistiran en macarrons fets per la mare, especialment per l'ocasió.
A Sant Feliu, si tot va bé, només hi passaré a fer les transicions, els canvis de roba i equipació.
Calculo que el tram de córrer serà íntegrament de nit i l'última volta en btt, almenys en part, també.
No serà un repte ràpid. En part pel cansament acumulat per l'aventura en caiac i en l'altre part, perquè a casa la mare, les coses van a un altre ritme, al ritme del batec del cor. I sobretot, sobretot perquè anar ràpid no em motiva gens, em motiva la duresa de repetir el circuit cinc vegades, un circuit que faig quasi cada setmana i que no per vist, perd encant.
Alea iacta est


Escrit relacionat:
04/09/19 IronCasa'19 (IronMan casolà)

01/09/19 Baix Empordà amb caiac. Tercer dia

Surto a navegar en la foscor i serenor de la nit.
No faig servir cap il·luminació, els ulls s'adapten a la foscor i amb els reflexes de la costa, puc veure el que tinc pel davant. Duc llum per si m'he de fer veure.
La navegació és molt plàcida, en menys d'una hora, ja clareja i puc gaudir de la pau de l'albada.
Tinc ganes de veure sortir el sol, tot i que em queda a l'esquena, vaig mirant de reüll, fins que arriba el moment. Com si d'una obra de teatre es tractés, agafo una bona posició, un indret, en que la deriva no em dugui cap a les roques i em disposo a veure l'actuació del sol, que té d'actor secundari, les Illes Formigues. La sortida de sol, és un espectacle que no val diners i que des del mar, encara té més valor, més intensitat.
Parada a la platja de La Fosca, a fer el cafè, sense cap pressa. Assentat en una terrassa, a primera línia de mar, puc observar, com de bonic és la mar des d'aquí, tot i que ni la meitat de l'impressionant que és, des de dins.
Torno a l'aigua, està plana com un mirall, puc escoltar i notar com avanço amb cada palada. Ressegueixo el preciós tram de Torre Valentina fins al Cavall Bernat, fent l'última parada, abans de desfer l'últim tram.
Emprenc la darrere etapa, sé del cert que ho faré d'una tirada. Tinc una sensació agredolça. Alegria per arribar al final de l'aventura, i la tristesa de saber que s'acaba la diversió. Tinc ganes de seguir palejant, però toca arribar a port, a Sant Feliu de Guíxols i fer la feina més ingrata, traslladar tot el material fins a casa i deixar-lo apunt per la propera sortida.
Avui han estat 24,1 km en 5 hores i 11 minuts damunt del caiac.
En aquesta aventura que ha durat 52 hores, he navegat 110,6 km, en un total de 23 hores i 15 minuts damunt el caiac. Ha estat un premi poder viure sensacions i emocions, amb el teló de fons del Baix Empordà i com escenari, la mar.


Tots els escrits de l'aventura a: Caiac Baix Empordà 2019