23/04/19 200 km a peu

Plou, mentre esmorzo i faig els últims preparatius. Inicio el repte a les 9:14, ja sense pluja.
La via verda està enfangada i cal anar esquivant les basses, per seguir amb els peu secs. La pluja ha marxat per no tornar, a estones hi ha una xafogor de mal portar.
Els 200 km, els faig en vuit voltes, amb inici i fi a casa. Al fer una distància tant llarga, tot es relativitza.
Fins al quilòmetre 70 +/-, corro de manera continua, exceptuant les pauses per menjar i beure en ruta i les que faig d'avituallament a casa.
En les parades a casa, segueixo un protocol estricte, per no dedicar més temps del necessari: endollo electrònica, necessitats fisiològiques i d'higiene, menjar i aprovisionament pel següent tram.
A la que duc quatre voltes, al km 109, són les cinc de la matinada, paro a dormir una hora, per no tenir aquella passió de son, en que més que avançar vas de costat, fent passos en fals. Amb els anys, he aprés que el millor per gestionar la son, és dormir una mica, fa guanyar temps i, sobretot, seguretat.
A partir de les 24 hores de repte, cal administrar bé els recursos físics i mentals, sense descuidar la pauta alimentaria.  Duc molt, uns 123 km i encara queda bastant per endavant.
Els dubtes i les meves pors, em fan pensar que no ho podré fer. Mentre dubto, no deixo de posar un peu davant de l'altre, per seguir avançant. No em fa por no aconseguir-ho, sempre i quan lluiti fins al final.
Fins al km 140 +/-, vaig trotant per la majoria de trams de terra, a partir d'aquí, veig que amb el cansament, corro tant lent, que no val la pena el desgast físic. A caminar. El vent bufa amb força, donant frescor al cos i a la que para, puc sentir com el sol em crema la pell.
Del km 159 al 170, m'acompanya l'amiga Anna Buxó, xerrant l'estona passa ràpid, tota la resta del repte, el faig en solitari i sense cap assistència externa.
Els últims 20 quilòmetres, es fan eterns! Fan mal els peus a cada pas, estic molt cansat, tinc la musculatura rígida, la temperatura és una mica fresca, la son té moltes ganes de fer-me la guitza i el gps sembla que no vulgui avançar.
De matinada, a les 2:46, després de 41 hores i 32 minuts, fer 200 km a peu deixa de ser una il·lusió, per a convertir-se en realitat.
Track garmin connect

Escrit relacionat:
Repte pel 23/04/19 200 km a peu 

22/04/19 El llibre: segon objectiu aconseguit!

Assolit el segon objectiu del Verkami, els 1.500 euros!
Estic molt agraït, emocionat i content. S'està complint la meva millor expectativa, a quatre dies de que s'acabi aquest projecte de micromecentage.
Amb aquesta xifra, es podrà fer el llibre tal i com somiava des del principi. Amb bona qualitat d'acabats, poden incloure més imatges a color i fent una serie de petites millores, que en el seu conjunt, millorà l'experiència de lectura.
El Verkami continua obert fins el proper divendres, 26 d'abril a les 18 hores.
Em sento una persona molt afortunada, no per poder complir aquesta il·lusió en forma de llibre, que també, sinó, sobretot, per comptar amb el vostre recolzament. Gràcies amics, moltes gràcies!!!

Repte pel 23/04/19 200 km a peu

Aquest Sant Jordi, vull perseguir una il·lusió, la de superar els meus llindars, la de desafiar-me a mi mateix, en aquesta ocasió, buscant fer 200 km a peu, corrent, caminant o el que calgui. Les previsions de temps no són massa bones, donen pluja, que hi farem, equipació d'aigua i anar fent.
El recorregut, seran vuit voltes, de Sant Feliu de Guíxols, fins a l'antiga estació de Font Picant (Santa Cristina d'Aro) i tornada, en gran part per les via verda i a estones desviant-me una mica del camí, per assolir la mitjana de 25 km a cada volta. Tot i  que les primeres, en que aniré fresc, de cos i cap, seran més llargues, uns 27'5 km, perquè les restants siguin una mica més de bon fer.
Si faltessin metres al finalitzar la vuitena volta, els acabaria fent per la ciutat de Sant de Feliu.
L'inici i final de cada volta, és en una plaça petita que hi ha a l'aparcament de La Corxera, a uns 150 metres de casa, a on aniré a menjar, canviar-me de roba, etc. D'aquesta manera l'avituallament fort el faré a casa i durant el camí proveiré d'aigua a les fonts i menjaré alguna barreta, plàtan o fruits secs que dugui al damunt. D'aquesta manera no he d'anar gaire carregat.
Ho faré en solitari i sense cap ajuda externa. Correré tant com les forces em permetin i caminaré el que calgui fins assolir els 200 km, que tindran, aproximadament, 2.000 metres positius. Calculo estar-hi entre 40 i 48 hores, tot i que si tinc meteorologia adversa, compto poder estar-hi més.
Serà més possible fracassar que aconseguir-ho, serà prou dur perquè només intentar-ho, ja valgui la pena. 


Escrit relacionat:
23/04/19 200 km a peu

Proposta pel 05/05/19 OncoExtreme, cursa d'obstacles

L’OncoExtreme és una cursa d’obstacles que se celebra al mes de maig, organitzada pel Club Esportiu Palamós i la Fundació Oncolliga Girona. La cinquena edició se celebrarà el pròxim 5 de maig.
La cursa es du a terme a Palamós. Consta d'un circuit circular d'uns 7,5km, amb sortida i arribada a la platja de la Fosca, a Palamós. S’han de superar al llarg del recorregut una vintena d’obstacles de diversa dificultat. Aquest circuit està pensat per fer en família, amics o individualment: els nens a partir de 10 anys poden superar els obstacles tot sols i els menors d'aquesta edat ho poden intentar amb l'ajuda dels pares.
L’objectiu principal és recaptar fons per millorar la qualitat de vida dels malalts de càncers i els seus familiars dins els programes de la Fundació Oncolliga Girona.
Jo no me la  perdo!
Més informació a: OncoExtreme

06/04/19 100 km de Calella

A la línia de sortida, som una quinzena, cares, la majoria conegudes, en el món de la llarga distància en ruta, som sempre una mica els mateixos, és una modalitat molt dura, física, per fer sempre el pas molt igual i mentalment, per passar, una i una altre vegada pel mateix indret.
El circuit són 2,5 km d'anada i tornada desfent camí, fins completar les vint voltes necessàries, a Calella, al costat de la mar. El vent de garbí va pujant la seva intensitat, castigant molt l'anada, fent que tot plegat sigui encara un xic més dur.
Comptem amb l'avituallament propi i el que ens han dut la Nuri i en Joan, precursors d'aquesta trobada, no conec persones més apassionades per l'ultrafons que ells dos.
Físicament, m'he sentit bé, més enllà del genoll, que com sempre em fa una mica la guitza. Em notava fort, sense ànim de semblar prepotent, he de dir, que mentalment, ha anat molt, però que molt bé, no es que no hagi tingut cap estona dolenta, fent honor a la veritat he dir que alguna llàgrima ha caigut rere les ulleres de sol, aigua salada que neteja la mirada i fa veure-ho tot més clar. Des del metre 1, tenia, quasi tota l'estona, el convenciment que ho aconseguiria, m'ha ajudat tenir al cap un repte molt més llarg, a peu, que vull intentar en les properes setmanes, saber que sinó aconseguís aquest, en bones condicions, no caldria ni intentar el proper, la il·lusió és la millor benzina.
Entre nosaltres, hi havia el mestre Paco Robles, que va començar abans i acabava un xic després que nosaltres, doncs ha fet un repte personal de 100 milles, casi res, m'ha acompanyat en l'últim tram, amb uns 150 km a les cames, encara corria, és per treure's el barret, un i un altre cop.
Amb els reptes de 100 km, em passa com amb la xocolata, sempre en vull més. Aquest ha estat el que fa el número 31.
Track garmin connect I i II

Publicació relacionada:
Proposta pel 06/04/19 100 km de Calella