17/02/19 Vuit hiverns nedant a pell

Vuit hiverns nedant a pell i tot gràcies al neoprè. Si, nedo a pell, perquè al seu moment vaig nedar amb neoprè.
Si el juny del 2009, quan vaig començar a anar més enllà de les boies de platja, va ser per la seguretat i tranquil·litat que m'aportava dur el neoprè. Quan va acabar l'estiu tenia clar que volia seguir nedant i aquesta passió ha fet que des que vaig iniciar l'aventura de nedar en aigües obertes ho hagi fet, pràcticament, tots els mesos de l'any des d'aquell juny del 2009.
El novembre del 2011, per satisfer la meva inquietud, vaig començar a nedar a pell, obrint un camí que a dia d'avui ja és una manera de gaudir la mar, sentir-la a la pell. La sensació de llibertat que em dóna nedar a l'hivern al mar i el fet d'estar en harmonia amb la natura, és genial. Sentir la fredor de la llibertat, mentre avanço braçada a braçada, és un regal pels sentits.
Des que vaig iniciar el projecte de nedar a pell, he fet servir el neoprè entre cap i un parell de dies per any, ja sigui per meduses, per ritme o perquè ho hagi considerat oportú. Com a curiositat, encara tinc el mateix neoprè amb que vaig començar el meu camí en el mar, d'aquí quatre mesos, farà 10 anys.
Enguany, me'l posaré les vegades que cregui convenient, sigui cap o moltes, és igual, l'important és gaudir de la passió de les aigües obertes.
El millor d'aquest recorregut és el que he après del medi i de la meva adaptació al mateix. M'ha ajudat a coneixem, a superar pors, a sentir i mirar pell endins i sobretot m'ho ha fet passar molt bé.
El camí només ha fet que començar, encara li queda un llarg recorregut per endavant.